El bloc conservador guanya per la mínima a Suècia impulsat pel creixement de la ultradreta

BarcelonaEl bloc conservador s'ha endut la victòria a les eleccions parlamentàries a Suècia d'aquest diumenge, impulsat sobretot per un creixement destacat del partit d'ultradreta Demòcrates de Suècia, que s'ha convertit en segona força al Riksdag (Parlament suec). Amb un 88% escrutat, els partits inclosos al bloc de la dreta (Moderats, Demòcrates de Suècia, Democristians i Liberals) sumen un 49,7% dels vots, mentre que els de l'esquerra (Socialdemòcrates, Esquerra, Centre i Verds) n'han aconseguit un 48,9%. Traduït a diputats, el bloc blau n'obté 175 (els que marquen la majoria absoluta) i el bloc vermell, 174. Una diferència molt minsa, però suficient perquè la dreta intenti arrabassar-li al govern als socialdemòcrates, que han liderat el país els últims vuit anys consecutius (i la major part de l'últim segle). Malgrat tot, en una intervenció davant membres del seu partit, Ulf Kristersson, líder dels Moderats, ha dit que és "massa aviat" per saber del cert com han anat els comicis, i ha assegurat que els resultats definitius podrien no saber-se fins dimecres.

E Partit Socialdemòcrata, que no ha perdut mai unes eleccions a Suècia en l'últim segle, ha tornat a ser el més votat, amb un suport del 30,5%. Això suposa una millora de 2 punts percentuals respecte al 2018, quan la formació va entomar el pitjor resultat de la seva història, amb un 28,3% dels vots –la primera vegada que quedava per sota del 30%–. Però no n'ha tingut prou, sobretot per la caiguda dels seus socis del Centre i de l'Esquerra, que han perdut suport.

El gran vencedor de la nit és Jimmie Åkesson, el líder dels Demòcrates de Suècia. Amb un 20,7% dels suports (tres punts més que fa quatre anys), aquest partit populista i xenòfob ha aconseguit fer el sorpasso als Moderats (conservadors) i s'ha erigit per primera vegada en el segon partit més fort del Riksdag només dotze anys després d'haver entrat a la cambra baixa. Els conservadors, doncs, amb el 19% dels vots (vuit dècimes menys), han perdut el títol de segona força, un lloc que mantenien des del 1979. Tot i això, serà el líder conservador, Ulf Kristersson, qui optarà a ser investit primer ministre.

Aquestes eleccions han sigut les primeres en què l'SD ha fet campanya com a membre de ple dret dins de l'aliança de dretes, després que la resta de partits del bloc blau l'hagin acceptat com a soci legítim. En aquests comicis s'ha trencat el cordó sanitari que es va imposar a la ultradreta per evitar que tingués influència directa en el procés de formar govern.

Orígens neonazis

Demòcrates de Suècia és un partit amb orígens neonazis i encara amb diversos membres vinculats amb grups ultres. Des que el carismàtic Jimmie Åkesson es va convertir en líder del partit el 2005, ha intentat promoure una imatge més moderada de la formació, tot i que segueix basant el seu discurs en la criminalització dels immigrants, a qui assenyala com la font de tots els problemes i com a amenaça per a l’estat del benestar suec. El 2010, l'SD va entrar per primera vegada al Riksdag amb un 5,7% dels vots, un suport que ha triplicat des de llavors, impulsat sobretot per l'onada migratòria del 2015, quan Suècia va rebre el nombre més gran de refugiats per càpita de la UE.

Tot i que fins ara no ha tingut influència política (directa) a escala nacional, sí que governa en alguns municipis, sobretot al sud del país, més afectat per l'onada migratòria. Aquest poder local ha ajudat l'SD a potenciar el seu discurs populista i a proposar mesures com la prohibició de demanar almoina i els vels a les escoles. A més de les seves arrels neonazis, els socialdemòcrates han alertat durant la campanya que l'SD suposa una "amenaça a la seguretat" pels seus suposats vincles amb la Rússia de Vladímir Putin, unes acusacions que el partit ha negat i ha titllat de "dictatorials".

Negociacions complicades

Ja fa anys que la fragmentació política fa que l'única solució per governar a Suècia sigui formar coalicions o governar en minoria amb el suport de socis externs. Fa quatre anys, les negociacions van ser les més llargues de la història del país: més de quatre mesos i tres votacions d'investidura. Era un moment de canvis en els equilibris de poder, perquè les línies dels dos blocs tradicionals (esquerra/dreta) s'havien difós: Centre i Liberals van decidir trencar l'aliança de centredreta que existia des del 2004 per investir el socialdemòcrata Stefan Löfven –en govern de coalició amb els Verds– perquè era l'única manera de seguir aïllant l'extrema dreta.

Ara tot s'ha recol·locat: el partit de Centre s'ha consolidat al bloc vermell i els Liberals, al blau, on s'inclou l'SD ja sense complexos. Però això no vol dir que les negociacions siguin fàcils. Kristersson ha dit durant la campanya la intenció de formar govern amb els democristians i, possiblement, els liberals, amb el suport extern dels Demòcrates de Suècia. Amb tot, malgrat que no formin part de la coalició governamental, el líder de la ultradreta ha deixat clar que no regalarà el govern a Kristersson a qualsevol preu i que vol tenir influència real.

L'1 de gener del 2023, Suècia assumirà la presidència de torn del consell de la UE, per la qual cosa les eleccions d'aquest diumenge tenen una conseqüència indirecta a la resta de la Unió. I si els socis de la dreta aconsegueixen posar-se d'acord, l'actual primera ministra, la socialdemòcrata Magdalena Andersson, haurà d'apartar-se del càrrec. Andersson va ser investida fa menys d'un any –en una maniobra del seu antecessor, Stefan Löfven, per projectar-la com a candidata sòlida– i li ha tocat liderar el país en un moment de canvis importants, amb una inflació galopant i una guerra a les portes d'Europa, la proximitat de la qual ha provocat un gir de 180 graus en la política exterior de Suècia, que al maig va demanar entrar a l'OTAN.