En què consisteix realment la reforma laboral grega?

AtenesImpulsada pel primer ministre Kyriakos Mitsotakis i amb el suport només del seu partit –tots els altres hi van votar en contra–, el Parlament grec va aprovar fa una setmana una nova llei laboral que ha suscitat polèmica i que compta amb l'oposició de tots els sindicats. L'aprovació d'aquesta normativa en aquest moment, tal com assenyalen els experts i els sindicats, no és casual: Mitsotakis ha segellat aquesta reforma tan sols tres mesos després d'haver guanyat les eleccions per majoria absoluta i durant la setmana que s'han dut a terme les eleccions primàries a Syriza, principal partit de l'oposició.

Què preveu la nova llei?

Si bé la norma compta amb diferents disposicions, hi ha dos punts que han transcendit per sobre dels altres. D'una banda, la reforma permet a les empreses imposar una sisena jornada laboral en funció de les necessitats de producció. Aquesta jornada laboral extra s'haurà d'abonar amb un recàrrec del 40% sobre la base salarial diària i està prevista per a empreses amb producció contínua; és a dir, el sector industrial i la restauració. Segons el govern grec, aquesta mesura busca incrementar la transparència de les jornades de treball i les activitats empresarials, a banda d'incrementar la seva competitivitat.

D'altra banda, la nova llei permet als treballadors tenir una segona feina de màxim cinc hores diàries –una jornada a temps parcial–, que se sumin a la jornada principal de vuit hores. Això serien 13 hores de feina al dia. Cal esmentar que, amb un contracte a temps complet, no estava permès tenir una altra feina –almenys de manera legal–. En cap cas, però, s'està instaurant de manera obligatòria una jornada laboral de 13 hores, com ha transcendit. Per aclarir tot plegat, el ministre de Treball i Assumptes Socials, Adonis Georgiadis, ha repetit, durant aquesta setmana, que en cap cas se suprimeix la jornada laboral de vuit hores, com tampoc la setmana laboral de cinc dies. Ha remarcat que s'estan regulant pràctiques ja existents i que totes aquestes mesures s'han d'aplicar en "condicions excepcionals". Si bé no són mesures obligatòries, sí que és cert, com diuen els sindicats, que obren les portes a la normalització de jornades laborals més llargues que, a la llarga, perjudicaran la classe treballadora.

Contractes per a "treballadors de guàrdia"

Els contractes per a "treballadors de guàrdia", o contractes de zero hores, són contractes sense un mínim d'hores: els empleats treballen a demanda de l'empresa. Aquest tipus de contractes no són nous al país hel·lè, però tampoc són habituals. Ara, amb la reforma, queden regulats i s'obre la porta que aquest tipus de contractes proliferin. La regulació que introdueix la normativa és que l'empresa ha d'avisar amb un mínim de 24 hores d'antelació el treballador si aquest ha de treballar. Aquest punt, com explica Ioannis Katsaroumpas, professor de dret laboral a la Facultat de Dret de Sussex, és un dels més problemàtics.

Per poder entendre per què resulta problemàtic, cal anar al context: "Aquesta norma no surt del no-res, sinó que parteix d'una directiva de la Unió Europea del 2019 que té com a objectiu que els estats tinguin unes condicions de treball transparents i previsibles. Aquesta directiva té una història molt interessant, perquè era una revisió d'una directiva dels anys 90, una directiva antiga que bàsicament deia que si treballes, has de tenir informació sobre la teva feina. De cara al 2008, aquesta directiva es va flexibilitzar per a les empreses, però cap al 2015, en el moment en què la UE va adonar-se de la desprotecció laboral, en va canviar la direcció. A partir del 2015, la directiva es va fer més ambiciosa pel que fa a la transparència i la previsibilitat".

En el preàmbul de la directiva europea, però, es menciona específicament que els estats no poden utilitzar la directiva per normalitzar aquest tipus de contractació. I això és precisament el que ha fet el govern grec. "Va en contra de la directiva, perquè aquesta directiva no va orientada a normalitzar aquest tipus de contractació, sinó a acotar-la", explica Katsaroumpas.

Més criminalització de la protesta i flexibilització dels acomiadaments

La reforma laboral també preveu més criminalització de la protesta –introdueix multes i presó per als piquets– i la flexibilització dels acomiadaments –la llei planteja que un treballador pugui ser acomiadat durant el primer any de contracte sense avís previ ni indemnització–. Respecte a la criminalització de la protesta, Katsaroumpas destaca que el govern grec està anant un pas més enllà. “Han creat un delicte penal per als piquets que comporta fins a sis mesos de presó i multes econòmiques. De totes maneres, el que crida l'atenció és que s'estableix el concepte de violència psicològica, que és molt subjectiu. No és clar com s'interpretarà això”, diu l'acadèmic.

Una vaga general poc seguida

El dia abans que s'aprovés la llei, el sindicat ADEDI, el que aplega el funcionariat del país, va convocar una vaga general. Hi van assistir entre 4.000 i 6.000 persones, però la protesta va ser poc nombrosa per a un país que té una de les taxes de seguiment de vagues generals més altes del continent europeu.

La ciutadania grega és la que més hores treballa de tota la Unió Europea: una mitjana de 41 hores setmanals, enfront de les 37,5 hores que treballa la resta del continent. Amb gairebé un 12% d'atur, els convenis col·lectius destruïts des de fa una dècada, i un salari mitjà d'aproximadament 1.000 euros bruts, Grècia és un país amb poques inspeccions laborals, i això preocupa els sindicats. Mitsotakis continua insistint que totes aquestes mesures van orientades a modernitzar l'economia. Ara bé, la ciutadania i els sindicats es pregunten: ¿modernitzar l'economia a quin cost?