Les constants vitals de la Terra, pitjor que mai en la història de la humanitat
Una coalició internacional de científics avisen del risc de col·lapse estructural arran del canvi climàtic
Barcelona"Els signes vitals de la Terra han empitjorat molt més del que els humans hagin vist fins ara". És l'advertiment que ha llançat aquest dimarts en un informe una coalició de 15.000 científics de tot el món en el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic. La vida a la Terra, indiquen, està amenaçada.
Els senyals d'alarma inclouen l'acumulació contínua de diòxid de carboni i altres gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera, la pèrdua de gel marí i de les glaceres, l'augment de les temperatures a la terra i al mar, l'ús de combustibles fòssils, les inundacions extremes, els incendis forestals devastadors (com els del Canadà) i l'extinció d'espècies. Els científics descriuen la "descomposició de la societat mundial" tal com es coneix fins ara com a "viable" i "perillosament infravalorada" a causa del canvi climàtic.
L'anàlisi publicada és una actualització de l'estudi que ja van llançar el 2019 i que aleshores alertava de la situació crítica a què s'enfrontava la humanitat. Quatre anys després, dels 35 signes vitals sotmesos a avaluació, els especialistes han conclòs que una vintena han registrat dades encara més extremes i preocupants. El resultat és que la taxa de mortalitat dels éssers humans ha augmentat, entre més conseqüències.
L'autor principal de l'estudi, el professor de la Universitat Estatal d'Oregon (EUA) William Ripple, assegura: "La vida al nostre planeta està clarament amenaçada. Les tendències estadístiques mostren patrons profundament alarmants de variables i desastres relacionats amb el clima. També hem trobat pocs avenços dels quals informar en relació amb la lluita de la humanitat contra el canvi climàtic". Així, les esperances d'una recuperació verda després de la pandèmia de covid-19 no s'han materialitzat, assenyalen els autors: han detectat, per contra, un augment mundial dels subsidis als combustibles fòssils arran de la invasió russa d'Ucraïna. Les subvencions als fòssils s'han duplicat aproximadament entre el 2021 i el 2022: de 531.000 milions de dòlars a poc més d'un bilió.
Incendis de cinquena generació
I plou sobre mullat. O, de fet, no plou, però les males notícies s'acumulen. Així, per exemple, s'ha calculat que els grans incendis forestals del Canadà han alliberat una gigatona de diòxid de carboni, gairebé el doble de les emissions totals de gasos d'efecte hivernacle del país el 2021. El 2023 també hi ha hagut 38 dies amb una temperatura mitjana global que ha superat en 1,5 graus centígrads la dels nivells preindustrials. Arran dels diferents factors que cal tenir en compte, es considera que el mes de juliol passat es va registrar, probablement, la temperatura superficial més alta que ha experimentat el planeta en els últims 100.000 anys.
Un altre dels especialistes que participen en l'elaboració de l'informe, el doctor Christopher Wolf, del Terrestrial Ecosystems Research Associates, ressalta: "Com a científics estem enormement preocupats pels augments sobtats en la freqüència i gravetat dels desastres relacionats amb el clima”.
Una de les conseqüències del canvi climàtic, alerta la coalició, podria ser que "a finals del segle XXI, entre 3.000 i 6.000 milions de persones poden trobar-se fora de les regions habitables de la Terra. És a dir, que hauran de fer front a una calor severa, a una disponibilitat limitada d'aliments i a unes taxes de mortalitat elevades".
Els científics demanen que s'aturi immediatament la pressió induïda per l'home sobre els ecosistemes terrestres. En concret, entre altres recomanacions específiques reclamen l'eliminació gradual dels subsidis als combustibles fòssils, el canvi a una alimentació basada en plantes, l'augment de la protecció dels boscos i l'adopció de tractats que promoguin l'eliminació de l'ús del carbó i altres recursos fòssils.
Un altre dels advertiments de l'estudi és que són els habitants dels països més pobres els que estan entomant les conseqüències més grans dels diferents desastres ecològics que genera la humanitat en conjunt, malgrat que són els que menys contribueixen a provocar-los. Christopher Wolf sosté, així, que "sense accions que abordin d'arrel el problema de la humanitat, que pren més de la Terra del que pot donar amb seguretat, ens adrecem cap al possible col·lapse dels sistemes naturals i socioeconòmics i caminem cap a un món amb una calor insuportable i escassetat d'aliments i d'aigua dolça”.
