La convenció demòcrata revifa el record de les protestes del 68 a Chicago

WashingtonUn bany de masses o una ensordidora esbroncada per a Kamala Harris. La ciutat de nord-americana de Chicago (Illinois) acollirà aquesta setmana la convenció nacional demòcrata, en la qual, simbòlicament, Harris serà nominada. Formalment, la candidatura ja s'havia tancat abans del 7 d'agost. Malgrat que l'eufòria per la irrupció de Harris al lloc de Joe Biden ha eclipsat bona part dels votants, hi ha un grup que continua amb la vista posada en la guerra de Gaza. Dilluns i dijous, el primer i l'últim dia de la convenció, hi ha convocades dues grans manifestacions propalestines que amenacen amb revifar el record dels avalots del 1968.

El fantasma d'aquella convenció no fa més que revisitar els demòcrates. La renúncia de Biden a finals de juliol ja recordava la de Lyndon B. Johnson, el candidat d'aquell any, que va renunciar de forma abrupta, cosa que va obligar a fer una convenció oberta. Ara les manifestacions convocades en contra de la guerra de Gaza reviuen les protestes en contra de la Guerra del Vietnam. Durant aquells dies els carrers de Chicago es van omplir de policia que carregava contra els manifestants, amb un balanç de 100 ferits i uns 600 detinguts. "El món ens està mirant", cridaven fa 56 anys els manifestants.

La convenció de Chicago, més que una festa de coronació com la que va tenir Donald Trump a Milwaukee, probablement serà una prova de foc per a la candidatura de Harris. Les últimes tres setmanes els demòcrates han viscut immersos dins una bombolla d'alegria que ha deixat en un paper secundari alguns dels seus punts dèbils, com les polítiques econòmiques i la guerra de Gaza. Harris està intentant allargar al màxim aquest "lloc segur" i, malgrat que ha començat la seva gira amb mítings en diferents ciutats clau, encara no ha fet ni una sola entrevista amb cap mitjà.

Concreció de la campanya

Enfrontar-se amb un periodista és una activitat menys controlada que un acte de campanya: quan ho faci serà una prova per veure si Harris està a l'altura i és capaç de continuar alimentant aquesta eufòria. Perquè el repte fins al 5 de novembre és aquest: sostenir l'energia. Fins aquest divendres tampoc se sabia cap proposta concreta de la seva campanya, més enllà de restaurar el dret a l'avortament. L'equip de Harris n'és conscient i està intentant fer aterrar suaument la campanya: a Raleigh (Carolina del Nord) Harris prometia que si era elegida lluitaria contra l'encariment del cost de la vida. La demòcrata presentava dues mesures estrella: una ajuda de 25.000 dòlars per als nous compradors d'habitatge i una prohibició contra "l'especulació" amb el preu dels aliments.

A Chicago Harris haurà de retre comptes sobre Gaza i fer explícita la seva postura més enllà de mostrar-se distant a la foto amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. O almenys això és el que intentaran els manifestants que es concentraran al Union Park, molt a prop de l'estadi United Center on desfilarà la plana major del partit demòcrata i els delegats. Entre altres ponents, s'espera que dimarts l'expresident Barack Obama pugi a l'escenari per parlar.

La complicitat nord-americana amb les accions militars d'Israel que ja s'han cobrat la vida de 40.000 palestins continua sent un problema latent per als demòcrates i dins de l'arena política. Les últimes setmanes, el principal lobi proisraelià dels Estats Units, l'AIPAC (American Israel Public Affairs Committee), ha tret pit d'haver aconseguit deixar fora del Congrés dos congressistes demòcrates que s'havien posicionat en contra de continuar enviant armes a Israel. Es tracta de Cori Bush (de Missouri) i Jamaal Bowman (de Nova York).

Dimecres la rectora de Columbia, Nemat Minouche Shafik, dimitia després de mesos de tensions al campus per les acampades contra la guerra de Gaza. Shafik s'havia enfrontat a les acusacions dels republicans de permetre "l'antisemitisme" al campus i a les crítiques per part de l'alumnat per haver demanat a la policia que desallotgés el campus. Sense resoldre la qüestió sobre el dret de protesta als campus, i poques setmanes abans de la represa del curs universitari, no es pot descartar una tardor calenta a les universitats enmig de la recta final de la campanya, per mantenir la guerra de Gaza en el focus.