L'esborrany d'acord final de la COP27 inclou molts altres ítems, com la crida a mantenir el límit d'1,5 ºC d'escalfament global o a reduir el carbó, tal com ja deia el text pactat a Glasgow. "És un esborrany molt decebedor, perquè després dels increments dels impactes climàtics que hi ha hagut aquest any i de tots els informes que han sortit sobre la necessitat de reduir ja les emissions, el que fa és quedar-se allà on érem i no arbitra noves mesures que posin en marxa polítiques", diu Olga Alcaraz, del Grup de Governança sobre el Canvi Climàtic de la UPC, que participa com a observador en la COP27. No hi ha cap menció a la reducció de tots els combustibles fòssils, una petició de l'Índia que havia agafat força a Egipte però que sembla que quedarà fora. Com també sembla que quedarà fora el reclam de molts països de fixar el 2025 com la data límit per començar a reduir les emissions globals, una petició dels científics de l'IPCC que té el suport també de la UE i dels Estats Units, ara sí, però no de la Xina ni de molts altres. Rússia fins i tot demana que es tregui la referència als 1,5 ºC.
COP27: els Estats Units bloquegen l'acord per pal·liar els desastres de la crisi climàtica als països empobrits
La UE canvia de posició i dona suport a la creació d'un fons específic si la Xina hi contribueix
BarcelonaÚltimes hores de la COP27 i l'últim esborrany d'acord final no aporta cap avenç respecte a la Declaració de Glasgow de la COP26. Si res no canvia en les pròximes 24 hores (o potser 48), el final de la COP27 serà tant o més decebedor del que ja es preveia. La negociació està estancada en diversos punts, però el més important és el que havia de marcar tota la cimera: com afrontar les "pèrdues i danys" que els desastres climàtics generen en els països més pobres i vulnerables. Aquest matí de divendres, finalment la Unió Europea s'ha sumat a la petició per crear un fons específic d'ajuda financera per aquestes catàstrofes climàtiques. És un gir rellevant, ja que fins ara la UE s'hi oposava, i deixa pràcticament sols els Estats Units, que mantenen la seva oposició, cosa que impossibilita de moment incloure un compromís concret sobre aquest tema en l'acord final de Sharm el-Sheikh.
"Érem reticents a crear un fons perquè sabem que implica molt de temps, quan tenim altres instruments que ja podrien servir. Però el G-77 (grup de països pobres) estava tan entestat en aquest fons que al final ens hem posat d'acord", explicava el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, en els passadissos de la COP27. Però el nou suport de la Unió Europea ve amb algunes condicions: que a canvi s'asseguri l'objectiu dels 1,5 ºC; que els països que rebin fons no siguin tots els empobrits sinó "els més vulnerables" –cosa que segons Carbonbrief deixaria fora estats com Nigèria, el Pakistan o les Filipines, que han patit desastres climàtics greus aquest estiu–, i, sobretot, que també hi contribueixi la Xina.
Pequín sempre ha donat suport a la creació del fons, perquè forma part del grup que el va proposar fa 30 anys, el G-77, un bloc negociador de les cimeres climàtiques que uneix molts països pobres. I és que dins de l'estructura de la diplomàcia climàtica creada fa tres dècades, la Xina està encara en el bloc dels estats en vies de desenvolupament, malgrat que avui ja és la segona potència econòmica mundial. I malgrat que les emissions de gasos d'efecte hivernacle que ha acumulat al llarg dels anys la situen ja molt a prop de superar els Estats Units com a primer emissor històric (i no només actual). "Tothom hauria de contribuir-hi d'acord amb com està avui i no fa 30 anys", remarcava Timmermans. Però el negociador climàtic xinès, Xie Zhenhua, insistia a Egipte que la Xina "no té l'obligació de contribuir econòmicament" als fons climàtics de l'ONU.
"Que la Unió Europea digui que la Xina ha de pagar és molt normal, però també és una manera de reduir les possibilitats que això surti", apunta Daniel Puig, de la Universitat de Bergen, que els últims onze anys ha treballat a l'agència mediambiental de l'ONU com a especialista precisament en la qüestió de les "pèrdues i danys". L'expert no creu que de la COP27 en surti un acord concret per crear aquest fons de "pèrdues i danys", tot i que està convençut que "s'acabarà creant" en el futur. Ara bé, "els Estats Units sempre imposaran la nota a peu de pàgina que digui que això en cap cas pot traduir-se en cap mena d'indemnitzacions ni pot significar que els països rics (o grans emissors) hagin de compensar els que pateixen una catàstrofe", afegeix.
Els Estats Units tenen por a reclamacions judicials
És una nota a peu de pàgina que el mateix negociador climàtic de Biden, John Kerry, ja va introduir dins de l'Acord de París del 2015, llavors com a secretari d'Estat de Barack Obama. I és aquesta por a possibles reclamacions judicials de responsabilitats pel desastre climàtic el que fa que els Estats Units mantinguin el seu no taxatiu a la simple creació d'un fons específic.
La proposta de la UE per incloure aquest fons en l'acord final de la COP27 sembla destinada al fracàs pels seus condicionants, però n'hi ha una altra que potser té més opcions, presentada conjuntament per Alemanya i Xile, perquè només planteja crear "un fons per a països especialment vulnerables" que seria "complementat amb altres fons de suport financer", com els privats, per exemple. Però el que sembla clar és que cap proposta prosperarà sense el suport dels Estats Units i la Xina, que porten debatent el tema en reunions bilaterals a porta tancada des de fa tres dies, després que Joe Biden i Xi Jinping tornessin a impulsar la cooperació climàtica amb la seva trobada dilluns a Bali.
Diversos països europeus han anunciat durant la cimera algunes aportacions per a "pèrdues i danys" que de moment sumen uns 200 milions d'euros. Però, a tall d'exemple, es calcula que l'any 2022 els esdeveniments atribuïbles a la crisi climàtica (la sequera històrica europea, l'huracà Ian al Carib, les inundacions del Pakistan i les inundacions costaneres a Austràlia) van causar pèrdues de 227.000 milions de dòlars, segons un estudi de l'empresa de gestió de riscos Aon.
"Aquesta cimera ha de donar un resultat seriós en pèrdues i danys, no podem passar-ho de nou cap a l'any que ve", alertava des d'Egipte Laurence Tubiana, que va ser presidenta de la COP21, on es va tancar l'Acord de París, i avui dirigeix la European Climate Foundation. L'oposició dels EUA –i d'altres països com Austràlia– i el rebuig de la Xina a pagar feien presagiar, però, que es donaria un cop de peu a la COP28.
