Corea del Nord posa a prova el diàleg amb els EUA a cop de míssil

BarcelonaCorea del Nord ha llançat aquesta matinada un míssil balístic al mar del Japó. Un nou test armamentístic que, segons fonts sud-coreanes, es podria haver fet des d'un submarí, cosa que provaria una capacitat militar nova del règim nord-coreà. La provocació, l'última d'una sèrie de proves armamentístiques que s'han repetit les últimes setmanes, arribava el mateix dia en què es reunien a Washington els enviats especials de Corea del Nord i dels Estats Units. Les converses pretenen prendre el pols a les negociacions estancades arran del fracàs de la cimera de Hanoi del 2019 entre el líder nord-coreà, Kim Jong-un, i Donald Trump.

El règim totalitari està tensant la corda per posar a prova la voluntat expressada públicament tant pels Estats Units com per Corea del Sud de reprendre les converses amb Pyongyang. "Corea del Nord pot haver tingut dues motivacions per al nou llançament de míssils: reafirmar les seves demandes i condicions prèvies que s’han de complir per a qualsevol conversa, i comprovar la resposta dels Estats Units i de Corea del Sud", opina Mitch Shin a The Diplomat.

La desnuclearització de la península Coreana va quedar ajornada amb el fracàs de les converses amb Trump. I, malgrat que Corea del Nord ja ha reobert les línies de comunicació amb Corea del Sud –que va tallar unilateralment després de les maniobres militars conjuntes de Washington i Seül a l'agost–, encara dona "senyals mixtos" sobre les seves intencions, tal com apunta Just Castillo, expert en l'Àsia Oriental de la UAB: "Per una banda, envia l'avís contundent dels míssils balístics i està avançant en capacitat militar, però per una altra fa només unes setmanes [Kim Jong-un] va aprofitar un discurs per deixar anar que estaria disposat a dialogar amb Corea del Sud".

Resposta de Seül

Seül ha condemnat immediatament el llançament del míssil i ha indicat que s'havia disparat des de la regió de Sinpo, a l'est de la península, on es creu que Corea del Nord estaciona normalment els seus submarins. O el seu únic submarí, com apunta Castillo: "Només en tindrien un i són uns aparells que, en aquest cas, fan molt de soroll, per la qual cosa seria una tecnologia nova però teòricament fàcil de detectar". Si es confirma que és un míssil balístic disparat des d'un submarí seria el segon, perquè ja hi va haver una prova semblant el 2019.

El llançament d'aquesta mena de míssils és un desafiament de Pyongyang en tota regla a l'ordre internacional, perquè viola les resolucions de l'ONU. El Consell de Seguretat Nacional de Corea del Sud ha qualificat el llançament de "profundament lamentable", una expressió semblant a la que ha fet servir el govern japonès, un altre dels veïns directament amenaçats per les maniobres nord-coreanes. El Japó, de fet, denunciava que havien sigut dos els míssils, els llançats al mar del Japó. Fins al moment, Pyongyang no ha dit res de la prova.

"La lògica darrere d'això sempre és buscar la supervivència del règim, és la prioritat absoluta de Pyongyang, de manera que aconseguir aquesta capacitat defensiva i ofensiva és per a ells una via d'assegurar-se que ningú tindrà incentius per intentar envair-los i enderrocar el règim", recorda Castillo. Però ara la Xina, l'únic aliat de Pyongyang, també pressiona per avançar en les converses sobre la desnuclearització amb la mirada posada en els Jocs Olímpics d'Hivern del 2022. Pequín voldria fer servir la cita olímpica per assolir un altre moment històric, com va passar als Jocs Olímpics d'Hivern de PyeongChang (Corea del Sud), que l'any 2018 van impulsar el desgel entre les dues Corees.

Vulnerabilitat econòmica

Però les constants mostres de força de Pyongyang en el tauler internacional no només dificulten un eventual acostament, sinó que a més refermen l'aposta de Kim Jong-un per la cursa armamentística en un moment de gran vulnerabilitat econòmica a Corea del Nord. La pèrdua de cultius a causa d'intenses inundacions la tardor del 2020, sumada a un aïllament més gran a causa del covid-19, han generat una gran escassetat d'aliments al país. El relator especial de l'ONU per a Corea del Nord, Tomás Ojea Quintana, denunciava fa només deu dies que "els nens i els ancians més vulnerables estan en risc greu d'inanició".

El mateix Kim Jong-un va admetre a l'abril que la crisi que vivia el seu país recordava "l'àrdua marxa", una referència al període de fam extrema que va afectar el país els anys 90 i que es creu que va matar de fam fins a un milió de persones. El gran líder nord-coreà, de 37 anys, va desencadenar les especulacions també apareixent el juny passat amb un aspecte molt canviat. Havia perdut uns 20 quilos, però en el seu cas no hi ha temor que sigui per fam, sinó que seria degut als problemes de salut que se li atribueixen i que l'any passat ja el van mantenir lluny de la vida pública durant un mes.