Inés Arco: "Corea del Sud és un dels països amb més polarització política del món"

BarcelonaEntrevista amb l'analista del Cidob especialista en Àsia, Inés Arco, després de l'episodi de crisi política a Corea del Sud, en què el president ha intentat imposar una llei marcial però ha hagut de fer marxa enrere per l'oposició política i ciutadana.

Corea del Sud ha estat a prop d’un auto cop d’estat?

En cap moment ha semblat que hi hagués una lleialtat total al president per part de l’exèrcit, i a mesura que passava el temps la por que la intervenció militar desemboqués en violència s'ha anat reduint. Fins i tot el cap del partit del president s’ha desmarcat de la llei marcial, així que sembla que ha estat una decisió unilateral i unipersonal del president. Per imposar una mesura com la llei marcial ha fet servir la retòrica de defensa de la democràcia, acusant l’oposició de posar-la en perill pel simple fet de fer servir la seva majoria parlamentària per retallar el pressupost, dins del funcionament normal democràtic. La democràcia no estava amenaçada, malgrat que Corea del Sud és un dels països on hi ha una polarització política més forta del món, està en el seu punt més alt que alguns estudis situen en el 80%.

L’amenaça democràtica ha vingut més aviat de la llei marcial imposada unilateralment pel president, doncs?

Aquesta és la lectura, i per això la gent ha sortit al carrer i demanava la detenció del president. El debat a internet ara és si ha de ser empresonat.

Quins escenaris s’obren ara?

Ara hi ha l’escenari d’un impeachment que el faci fora o bé que ell mateix dimiteixi i marxi del país per evitar l’impeachment. Just abans d’aquest moviment, Yoon Suk-yeol ja tenia una aprovació del 17% i era una figura controvertida en els últims mesos per un escàndol de corrupció que involucrava la seva dona, que havia acceptat un bolso de luxe. La corrupció és un dels temes que centralitzen la política sud-coreana i que esquitxa tots els partits, però el fet que fos la primera dama és un tema que va impactar en les eleccions parlamentàries de l’abril, que van donar la majoria a la seva oposició, el Partit Democràtic.

Corea del Sud és una democràcia des del 1987 i la llei marcial no s’havia fet servir des del 1980, en plena dictadura. Aquest episodi ha posat a prova la democràcia?

Aquest episodi justament crec que ha despertat el record de les múltiples imposicions de la llei marcial en els anys 70, al final de la dictadura, i de tota la mobilització prodemocràtica que van desfermar i la repressió violenta de llavors. Corea del Sud és un dels països on el moviment prodemocràtic vinculat a la lluita contra la dictadura encara és molt recent.

El conflicte amb Corea del Nord, que el president ha fet servir en la seva argumentació de la llei marcial, en realitat no ha tingut cap paper en aquest episodi, oi?

Ha estat una instrumentalització de la narrativa de l’amenaça de guerra encara oberta amb Corea del Nord, que fa que la llei marcial estigui en la Constitució del país. Però ha deixat clar que ho feia per la batalla pels pressupostos amb l’oposició política. Els partits liberals sí que intenten una resolució política del conflicte, però el partit de Yoon té una visió més confrontacional. En l’escenari internacional hem vist un increment de la tensió amb el nord, amb l’enviament de tropes nord-coreanes a Rússia i el conflicte entre les dues Corees obert i escalant en els últims mesos, amb intercanvi de globus a la frontera. Però això no ha tingut a veure amb l’episodi d’ahir.