Per què Corea del Sud és un país tan polaritzat?
La vida política del país està marcada per un enfrontament caïnita i la contínua judicialització
PequínLa política sud-coreana reflecteix el malestar de la societat i les divisions internes del país. Segons les últimes enquestes, els ciutadans creuen que han perdut drets i poder adquisitiu. S'ha disparat el preu de l'habitatge, els sous s'han estancat i la vida es fa més difícil. Segons el Fons Monetari Internacional, l'economia sud-coreana creixerà només el 2,3% aquest 2024. Els joves després de superar el competitiu sistema educatiu s'enfronten a les dificultats per trobar feina i a un mercat laboral sense incentius. La taxa de natalitat és la més baixa de tot el planeta i la població envelleix. La divisió entre les generacions joves i la gent gran s'ha agreujat.
A les últimes eleccions un altre factor que va estar molt present va ser la guerra de gènere. Algunes de les reivindicacions de les dones, com implementar polítiques de discriminació positiva al mercat laboral o ajudes per a la maternitat, han estat combatudes ferotgement per la generació d'homes d'entre 20 i 30 anys. Les xarxes socials han amplificat el debat en què els homes creuen que les dones tenen massa drets, i es queixen que estan exemptes del servei militar obligatori per a ells.
Els polítics no han dubtat a buscar vots en el descontentament. El Partit Demòcrata va intentar reclutar candidates femenines i donar-hi visibilitat entre la masculinitzada classe política. En canvi, el conservador Yoon va optar per reclamar el vot dels homes presumint d'antifeminista i prometent la fi de les polítiques de discriminació positiva.
A les eleccions el vot es decideix més en funció del càstig perquè no guanyi un dels candidats que no pas per convenciment. A les últimes presidencials, el 2022, Yoon Suk-yeol va guanyar per menys d'un punt de diferència, dada que demostra l'alt grau de divisió de la societat. En part, doncs, per aquestes i altres raons es podria dir que l’exercici de la presidència a Corea del Sud està reservat als valents. Des de la conquesta de la democràcia, el 1987, s’han succeït les peticions de destitució, denúncies i condemnes a presó contra presidents, d’un bàndol polític o altre. La vida política està marcada per la polarització i una de les conseqüències ha estat l'excessiva judicialització.
Cops de puny al Parlament
La vida parlamentària és agitada i els debats, tensos. Han quedat fàcilment en el record imatges de televisió en què els legisladors han arribat a barallar-se a cops de puny i puntades de peu al Parlament. Però tota aquesta tensió contrasta amb el respecte per la democràcia, ja que malgrat les denúncies creuades i les manifestacions als carrers, les transicions de govern sempre han estat pacífiques i respectant la legalitat democràtica.
Arran de la declaració de la llei marcial, poc després rebutjada pel Parlament i retirada finalment per Yoon, aquests dies la societat civil ha tornat a sortir al carrer en defensa de la democràcia, com ja va fer a la dècada dels anys 80 del segle passat. Va ser aleshores la pressió de les manifestacions als carrers el que va fer caure els governs autoritaris (1948-1987) i va democratitzar el país. Però al sud de la península de Corea, en tot cas, la política és caïnita, l'oposició s'exerceix ferotgement i sense concessions i les querelles són habituals.
El sistema pot estar contaminat per la recerca de lideratges carismàtics més que no pas per projectes polítics de llarg recorregut. La població vota un líder més que un programa i el mandat es limita a només cinc anys, de manera que de seguida s'activen mecanismes de desgast. Investigar i portar a judici els antecessors ha esdevingut gairebé una tradició. Des de les primeres eleccions democràtiques tres presidents han complert penes de presó i un quart es va suïcidar mentre era investigat per suborn. I en aquests moments Yoon Suk-yeol pot ser no només deposat si prospera la moció de censura, sinó que també es pot enfrontar a un judici per insurrecció que podria comportar pena de mort.
És ben cert que Corea del Sud s'ha convertit en la quarta economia d'Àsia, que el país està orgullós del sistema capitalista i del seu desenvolupament tecnològic. Es pot dir que el seu èxit és gairebé un anunci, especialment davant del veí del nord, de les bondats de la democràcia. A més, ha sabut seduir amb un intel·ligent soft power. El món adora els seus ídols del K-pop i consumeix amb entusiasme les seves sèries, per exemple, El joc del calamar. Però sota la modernitat subsisteix una societat encotillada, on continua existint massa promiscuïtat entre el govern, l'exèrcit i els grans conglomerats industrials. No pas per casualitat Samsung ha estat present en la majoria dels casos de corrupció que han afectat els presidents.