La batalla contra el covid-19: científics a l'ull de l'huracà

LondresDes del mes de gener, han passat de la feina anònima dels laboratoris a situar-se sota els focus mediàtics i despatxar a diari amb els caps de govern. Famosos malgrat ells mateixos, epidemiòlegs i viròlegs han esdevingut, a tot el món, cares familiars de la pandèmia: no són herois però sí que poden arribar a ser culpables. La majoria dels més coneguts internacionalment són tots homes. La diferència de gènere s’alia amb el covid-19.

En una data que ara sembla tan llunyana com el 23 de gener, el programa de radio Science in Action, del servei internacional de la BBC, es va centrar per segona vegada consecutiva en el que llavors era poc més que el brot epidèmic de coronavirus de la Xina.

Però aquella mateixa setmana el professor Zhong Nanshan, de 83 anys, pulmonòleg i epidemiòleg de l’Institut de Salut Respiratòria de Guangzhou (Xina), va fer una intervenció clau a la televisió del seu país i va canviar la percepció sobre què passava a Wuhan. "Fins ara ho consideràvem, però ara ja podem confirmar que és un virus contagiós entre humans. Hi ha l’evidència recollida a Wuhan. I també la que ens donen dos pacients que no hi han estat i que s’han contagiat després que membres de la família en retornessin. Tots dos són de dues cases diferents i tenen el virus".

Minuts després, al mateix programa de la BBC intervenia Neil Ferguson, de 51 anys, biòleg matemàtic i epidemiòleg de l'Imperial College de Londres, potser la primera veu occidental que va alertar de la potencial gravetat del covid-19 si no es prenien les mesures de control adequades. Llavors deia: "No hi ha encara dades per saber la velocitat del contagi, però sí que sabem que la Xina ha entrat en mode crisi". Un toc d’atenció que les setmanes següents s’intensificaria. Els fets li van acabar donant la raó.

¿Aquests científics són també herois, tal com s’ha qualificat els professionals sanitaris que lluiten contra la malaltia en primera línia?

"Un heroi és aquella persona capaç de sacrificar-se per un bé més gran i, des d’aquest punt de vista, és just que els anomenem així. Però els viròlegs i els epidemiòlegs entren dins una altra categoria”, diu el professor Simon McCabe, de la Universitat de Stirling a Escòcia.

McCabe analitza les conseqüències en la conducta humana de la consciència de la mortalitat i com aquesta afecta actituds i comportaments en diversos dominis, inclosos la salut i l’economia. “A la llarga, fins i tot, potser se’ls podria culpabilitzar, quan s’esvaeixi el virus, perquè podem tenir la temptació de dir que ho haurien d’haver fet millor”, diu, no sense raó, almenys en alguns casos molt concrets. Mentre no arriba el moment d’analitzar què ha passat i surten a la llum els errors comesos, les conferències de premsa dels científics han substituït les dels grans esportistes. Parlen, de vegades, per contradir-se entre si, però tothom se’ls escolta.

1. Zhong Nanshan

Assessor del govern xinès

"La situació estarà sota control al mes d’abril"

Reconegut internacionalment per haver descobert el coronavirus de la SARS el 2003, i per haver-se jugat la carrera oposant-se a les tesis oficials de la Xina, que en menystenien la gravetat, Zhong Nanshan va assegurar en una conferència de premsa el 27 de febrer a Guangzhou (sud de la Xina) que, "mentre que el primer cas de la infecció es va detectar a la Xina, el virus potser no s’hi hauria originat". A la mateixa conferència de premsa, el professor va criticar l’estructura de l’organització de salut pública del país. I va afirmar que el Centre de Control i Prevenció de Malalties Infeccioses (CCPMI) s'hauria d’haver "implicat més" a l’hora de prendre decisions que potser n’haurien evitat la propagació.

2. Neil Ferguson

Exassessor del govern britànic

"Hi ha tendència de transmissió en molts països"

Ferguson ho deia en una de les seves intervencions difoses a través de la web de l’Imperial College de Londres el 20 de febrer. Una setmana abans, el dia 14, el seu equip ja preveia que hi havia 50.000 casos no detectats a la Xina cada dia. Els seus càlculs sobre el ritme exponencial de la propagació de la malaltia i el nombre de víctimes que hi hauria si no s’actuava amb mesures contundents, com s’havia fet a la Xina, ha sigut fonamental en el gir adoptat pel govern de Boris Johnson, que del 12 al 24 de març va canviar d’una aproximació molt suau a imposar el confinament. Amb molt perfil mediàtic, va contraure la malaltia a primers d’abril. La premsa britànica més reaccionària l’ha tingut des del primer dia en el centre de la diana i l’ha anomenat professor Lockdown (confinament). El responsabilitzen dels danys a l’economia. El fet que la setmana passada es va descobrir que havia trencat l’aïllament que demanava per permetre que la seva amant, Antonia Staats, de 38 anys, casada i amb dos fills, el visités al seu pis de Londres li ha valgut tota mena de crítiques. Ha dimitit com a assessor del govern. Però l’error comès no pot esborrar l’encert que va tenir avisant de la gravetat del covid-19.

3. Anders Tegnell

Assessor del govern suec

"Amb la llei a la mà no es poden tancar les ciutats"

Tegnell ha estat assenyalat com l’expert que ha optat pel camí alternatiu. Suècia, al contrari que la majoria dels països del món, no ha fet un confinament estricte i ha basat les mesures en el concepte de la confiança en la societat. En una entrevista a la revista Nature, Tegnell, format a la Universitat de Lünd i que va participar en els programes de vacunació de l’OMS durant els anys 90, explicava que les lleis sueques per a emergències sanitàries es basen en mesures de responsabilitat individual. “Amb la llei a la mà no és possible tancar les ciutats sueques”, deia. La figura de Tegnell divideix la ciutadania: mentre un grup de 22 científics van publicar una carta oberta al diari Dagens Nyether en què exigien un canvi radical i ràpid d’estratègia, molts compatriotes l’idolatren. Mentrestant, ell es mostra humil i reconeix que Suècia pot haver comès errors. “La cosa més important és intentar fer-ho tan bé com sabem, amb el coneixement i les eines que tenim”.

4. Anthony Fauci

Assessor dels EUA

"Ens preparem per al pitjor escenari"

Nascut a Brooklyn, catòlic practicant, net d’un emigrant italià, Anthony Fauci, de 79 anys, ha assesorat en qüestió d’epidèmies els presidents nord-americans des de Ronald Reagan (1981) fins a Donald Trump, sens dubte el més imprevisible. Tot i així, encara conserva el càrrec de director de l’Institut Nacional per a Malalties Infeccioses i Al·lèrgiques, on va ingressar el 1969. El 28 de gener va anunciar que la seva institució havia començat a desenvolupar una vacuna però que calien encara sis mesos per arribar a la segona fase. I va dir: "Però ens estem preparant per al pitjor escenari, és a dir, que ens trobem davant una gran epidèmia". Fauci ha sigut elogiat pels nord-americans per haver dit la veritat sobre el coronavirus, fins i tot quan va contradir el president. El 25 de febrer, Fauci avançava que calia començar a preparar el tancament d’escoles, guardar distància social i fomentar el teletreball. Amb la pressió encoberta de Trump i els seus partidaris per tornar a obrir el país, el futur de la pandèmia als Estats Units depèn, probablement, de l’equilibri i la relació entre la Casa Blanca i Fauci. El seu laboratori va tenir un paper molt important en la lluita contra la sida i ha sigut clau en l’esforç contra la SARS i l’Ebola. Aquest mateix diumenge ha trascendit que Fauci s'ha imposat una quarantena per haver estat en contacte amb un membre del grup de treball de la Casa Blanca que ha donat positiu per coronavirus. Tot i haver donat negatiu ell mateix, el científic de 79 anys i dos membres més del seu equip treballaran a partir d'avui des de casa i se'ls farà la prova regularment.

5. Walter Ricciardi

Assessor del govern italià

"Cal prendre mesures molt extremes"

Nascut a Nàpols el 1959, l’assessor del govern italià i expresident de l’Institut de Salut del país va avançar al Guardian la necessitat d’imposar mesures draconianes per contenir el virus abans que el govern decretés el confinament d'uns quants pobles de la Llombardia i el Vèneto. “Mesures que són molt extremes. No crec que s’hagin fet en cap altre país democràtic”. Ricciardi va guanyar importància al seu país quan va dimitir l’any passat en protesta per les "polítiques anticientífiques" de l’anterior govern, en què el populista Mateo Salvini era vice primer ministre.

6. Sotiris Tsiodras

Assessor del govern grec

"Hem de protegir els nostres pares i avis"

Milions de grecs es planten cada dia a les sis de la tarda davant el televisor per escoltar l’epidemiòleg Sotiris Tsiodras, professor de la Universitat d’Atenes format a Harvard i a qui el govern ha confiat la gestió sanitària de l’epidèmia. Juntament amb el viceministre de Protecció Civil, Nikos Haliaras, és ara mateix un dels homes més populars de Grècia. Amb un sistema polític molt desacreditat i una sanitat destrossada per deu anys de retallades, dictades per la troica, l’única esperança del país era el distanciament social. I Tsiodras, sempre pendent de les seves notes –que revisa rere les seves ulleres rodones–, ha convençut la població de la gravetat de la situació. Amb la seva manera d’explicar-se calmada, clara i basada en la ciència, tant instrueix en la manera de desinfectar les cases com desmenteix fake news i fins i tot s’emociona: “Hem de protegir els nostres pares i mares, avis i àvies, perquè són la nostra identitat, sense ells no existim”.

7. Ashley Bloomfield

Assessor del govern neozelandès

"L'home que fa sentir que tot anirà bé"

Poc acostumada a figurar entre els països que dominen les converses, el coronavirus ha posat Nova Zelanda en primera línia per la gestió de la crisi i l’estricte confinament. Malgrat que els titulars se solen centrar en la primera ministra, Jacinda Ardern, l’artífex de la resposta al coronavirus és Ashley Bloomfield, director general de Salut del país, de qui es destaca la capacitat comunicativa. Bloomfield es va llicenciar en medicina a la Universitat d’Auckland el 1990 i es va especialitzar en salut pública i en prevenció i control de malalties cròniques, una qüestió en què també es va centrar durant l’any que va passar a l’OMS. La serenor de les seves aparicions ha propiciat el sorgiment d’un important grup de fans que ja han engegat una campanya perquè el doctor sigui nomenat neozelandès de l’any. El jove cantant Maxwell Apse li ha dedicat una cançó d’amor en què assegura que la seva manera de parlar “fa sentir que tot anirà bé”.

8. Christian Drosten

Hospital Charité de Berlín

"No cal fixar-se en el fet que els hospitals no s’han desbordat"

Nascut el 1970, és un dels científics que va descobrir els agents infecciosos responsables de l’epidèmia de SARS del 2003. Dirigeix l’Institut de Virologia de l’Hospital Charité de Berlín, un laboratori de referència a Alemanya sobre coronavirus. Ha advocat, sense èxit de moment, per rastrejar electrònicament els contactes per evitar un rebrot de la pandèmia. Ha rebut amenaces de mort per haver-se mostrat partidari del confinament en el que ha definit com la paradoxa de la prevenció: "No cal fixar-se en el fet que no tenim els hospitals desbordats, sinó en el que ha passat a Espanya o Nova York".

Informació addicional des de Barcelona d’Alejandra Palés i Cristina Mas.