L'estratègia dels països rics deixa sense vacuna els pobres

LondresLa pandèmia és global però la solució no sembla que ho sigui. Si més no, de moment. I la màxima responsabilitat recau en els països rics (el 14% de la població mundial), que de moment han comprat el 53% de la previsió de producció del 2020 i del 2021 de les vuit vacunes en un estat de desenvolupament més avançat: la ja aprovada en diferents països de Pfizer/BioNTech, i les de Moderna, Novavax, Johnson & Johnson, Sanofi/GSK, la xinesa Sinovac i la russa Sputnik V, aquestes dues últimes també ja en procés de desplegament.

El resultat de la política d'acumulació del món occidental és que 67 països del sud econòmic només podran accedir a una vacuna per cada deu habitants, segons la denúncia feta per diferents organitzacions humanitàries, entre les quals OXFAM, Amnistia Internacional, Frontline AIDS i Global Justice Now. La immensa majoria, doncs, es quedarà sense. Aquestes organitzacions fa temps que demanen un accés equitatiu per a tot el món.

L'accés, en principi, serà a través del programa COVAX de l'Organització Mundial de la Salut, en el qual participen com a beneficiaris 92 estats. Però es quedarà curt. Al llarg del 2021 només tindran 700 milions de dosis per a una població de 3.900 milions de persones. És a dir, només seran immunitzats 350 milions, ja que totes les vacunes, amb l'excepció de la de Johnson & Johnson, són de dues inoculacions. Dit d'una altra manera: dels 3.900 milions de persones se'n vacunarà un 9%. El diner amb què compta el fons, a més, 1.650 milions d'euros, no és suficient.

Les dades són sagnants quan, d'acord amb l'estudi fet per la companyia científica d’informació i analítica Airfinity, publicat per Oxfam i les altres entitats abans esmentades, els països més rics han comprat prou dosis per vacunar les seves poblacions senceres almenys tres vegades quan s'arribi a finals del 2021. El Canadà encapçala la classificació de dosis per habitants, amb 8,9, l'equivalent a cinc immunitzacions a cada ciutadà. Els Estats Units es troben en el segon lloc del rànquing, després d’haver aconseguit 7,3 dosis per cap, prou per vacunar cada nord-americà gairebé quatre vegades. El Regne Unit podrà fer-ho 5,7 cops.

Demanda sobre les patents

Coincidint amb la crida per una vacuna d'abast global, l'Índia i Sud-àfrica han renovat aquest dijous davant del Consell de Drets de Propietat Intel·lectual relacionada amb el comerç (ADPIC) –grup de treball de l'Organització Mundial del Comerç (OMC)–, la petició que ja van presentar el 2 d'octubre davant aquesta entitat perquè es permeti a tots els països membres decidir si fan valer o no les patents i altres drets de propietat intel·lectual sobre medicaments, vacunes, instruments de diagnòstic i altres tecnologies relacionades amb el covid-19 durant el temps que s'allargui la pandèmia. Una proposta que un portaveu de l'OMC admet que planteja "diferències considerables entre els membres".

La proposta de l'Índia i Sud-àfrica compta, a hores d'ara, amb el suport de quasi un centenar de països, tots del sud econòmic. "L'oposició ha vingut en gran part dels rics, molts dels quals ja han acumulat les dosis de vacuna covid-19 per endavant i han deixat molt poques existències o cap als països pobres i de baixos ingressos", diu a l'ARA Heidi Chow, del grup Global Justice Now.

En aquest sentit, ni Espanya ni cap país de la Unió Europea, ni tampoc els Estats Units, el Canadà, Suïssa, Noruega, Israel o Austràlia, entre altres del club dels privilegiats, hi donen suport. D'acord amb la representant de Global Justice, "les grans farmacèutiques estan patentant les vacunes i competint per les vendes. Els governs competeixen per obtenir dosis. No només és injust, sinó que allargarà la pandèmia".

Difícilment, però, la proposta de l'Índia i de Sud-àfrica rebrà la llum verda de la pròxima Conferència Ministerial de l'OMC, que ha de tenir lloc el pròxim mes de juny al Kazakhstan. L'argument habitual és que deixar les patents lliures i no exercir els drets sobre la propietat intel·lectual desincentiva la innovació, la investigació i la inversió.

Amb una única excepció, la de l'anglo-sueca AstraZeneca, pràcticament cap de les empreses farmacèutiques implicades en la cursa per la vacuna ha fet ni un sol gest en aquest sentit. Quan s'analitzen les decisions de les que hi ha al darrere de la primera de les vacunes que s'està inoculant ja al món occidental, la de Pfizer/BioNTech, les proves són concloents: BioNTech té els drets de la propietat intel·lectual, però ni la biotecnològica alemanya ni la nord-americana Pfizer s'han volgut comprometre amb l'Organització Mundial de la Salut per abastir la plataforma Covid-19 Technology Access Poll per posar a l'abast del món la tecnologia i el coneixement utilitzat.

La també nord-americana Moderna ha decidit no aplicar els drets de patents durant la pandèmia i està disposada a llicenciar la propietat intel·lectual un cop s'acabi l'emergència sanitària. Com en el cas de Pfizer/BioNTech, però, tampoc no s'ha compromès amb l'esmentada plataforma de l'OMS per compartir tecnologia i coneixement.

Compromís ètic

Repassant una per una les altres set vacunes, només la d'Oxford/AstraZeneca ha adquirit un cert compromís ètic. La propietat intel·lectual de la vacuna pertany a la Universitat d’Oxford. AstraZeneca té una llicència exclusiva per desenvolupar-la i fabricar-la a escala mundial, incloent-hi la transferència de tecnologia per contractar altres fabricants. Amb tot, els contractes no són transparents i Pascal Soriot, conseller delegat de la farmacèutica, s'ha oposat a qualsevol intercanvi públic de tecnologia.

Que Pfizer/BionTech i Moderna han buscat sobretot el profit es posa en evidència també pels mercats a què han venut les vacunes. En el primer cas, el 96% de la producció actual i la de l'any vinent ha anat a parar als països rics; en el segon, el 100%. Només AstraZeneca destinarà el 64% dels seus contractes als països més pobres i ha garantit que no buscarà el profit econòmic a perpetuïtat per als països més pobres.

Ateses les grans inversions públiques que han aconseguit aquests tres projectes específics (4.120 milions d'euros), l'aliança que formen Oxfam, Amnistia Internacional, Frontline AIDS o Global Justice Now es pregunten si no tenen una responsabilitat moral d'actuar pel bé de l'interès públic.