El Regne Unit aprova la vacuna d'Oxford/AstraZeneca
El regulador britànic insta a vacunar amb una primera dosi com més població de risc millor
LondresLa vacuna contra el coronavirus dissenyada per científics de l'Institut Jenner de la Universitat d'Oxford, i que produeix per a tot el món la farmacèutica anglosueca AstraZeneca, ha sigut aprovada aquest dimarts al matí per al seu ús al Regne Unit, que ha esdevingut el primer país del món que hi dona la llum verda. Es tracta, a més, del segon prototip que s'autoritza a les illes Britàniques, després que a primers de desembre ho fos el de Pfizer/BioNTech, que ja s'ha inoculat a més de mig milió de persones.
L'Agència Reguladora de Medicaments i Productes Sanitaris britànica (MHRA, en les sigles en anglès) n'autoritza l'ús per administrar dues dosis completes per persona, deixant de banda, de moment, la possibilitat d'aplicar-ne primer mitja i al cap de tres setmanes una de sencera, mètode que, d'acord amb una branca de l'assaig clínic, oferia més percentatge d'immunització (90%) que no pas amb la injecció de dues dosis senceres amb un interval de tres setmanes (62%). Les dades del primer cas, 2.741 subjectes, s'han considerat de moment insuficients en relació amb les del segon (11.636) per recomanar aquest mètode a l'hora d'immunitzar la població general.
Però la MHRA ha aconsellat a les autoritats britàniques que la primera dosis s'apliqui massivament a com més població de risc millor, més que no pas esperar a tenir la producció assegurada per poder aplicar les dues dosis a tots els vacunats en el transcurs de les tres setmanes preceptives, que és el termini general que es va seguir durant els assajos clínics. Caldran dues dosis per aconseguir la immunització més completa, però l'interval entre el moment de rebre'n la primera i la segona serà d'entre quatre i dotze setmanes.
Aquesta postura està avalada per dues raons. D'una banda, i atesa la gravíssima evolució de l'epidèmia al Regne Unit, cap dels voluntaris que va rebre una primera dosi no va desenvolupar els símptomes més greus de la malaltia. S'opta així per una alternativa que permeti abaixar els nivells tant de contagis com, especialment, de pacients que col·lapsin els serveis d'urgències dels centres hospitalaris. D'una altra, d'acord amb les dades facilitades pel regulador, hi ha prou proves que com més llarg va ser el termini entre la primera i la segona dosi més eficàcia va mostrar la vacuna. En principi, doncs, la MHRA creu que d'aquesta manera es podria augmentar encara més l'eficàcia ja comprovada del 62% amb dues dosis completes.
La d'Oxford és una vacuna de molt més fàcil conservació i manipulació –es pot preservar a temperatures de frigorífic convencional, entre 2 i 8 graus– que la de Pfizer/BioNTech i la de Moderna –aquesta última ha sigut autoritzada, de moment, als Estats Units, i pot ser-ho en breu tant al Regne Unit com a la Unió Europea–, i podria suposar un punt d'inflexió en la lluita contra la pandèmia, que viu a tot el món, i també especialment al Regne Unit, uns moments dramàtics.
Aquest dilluns, de fet, el país ha superat per primer cop els més de 50.000 casos en les últimes 24 hores (53.125), i aquest migdia es preveu que el ministre de Sanitat, Matt Hancock, anunciï mesures encara més restrictives per a bona part d'Anglaterra. Ahir al vespre, a més, el sistema públic de salut de Londres va enviar un missatge a tots els residents perquè mirin d'evitar sol·licitar el servei d'ambulàncies llevat de casos d'extrema urgència, davant del quasi col·lapse que pateix, igual que bona part dels hospitals de la capital britànica.
L'aprovació de la vacuna d'Oxford s'esperava que fos imminent i Londres ja té previst un dispositiu especial, amb la participació de l'exèrcit, per començar-ne el desplegament a partir de la setmana vinent. La pretensió és vacunar cada setmana dos milions de persones. Oxford/AstraZeneca havia anunciat que podria lliurar al govern britànic quatre milions de dosis abans que acabés l'any, que ja té produïdes i a l'espera de l'autorització del regulador. La farmacèutica ha assegurat, també, que pot produir al llarg del 2021, en les deu plantes amb què ha previst la fabricació, fins a 3.000 milions de dosis.
El prototip d'Oxford-AstraZeneca es va dissenyar durant els primers mesos del 2020, poc després que es fes pública per part de les autoritats xineses la seqüència genètica del SARS-Cov-2, es va provar en el primer voluntari al Regne Unit a l’abril i des d’aleshores ha passat per assajos clínics a gran escala amb milers de persones de països com el Brasil, l'Índia, Sud-àfrica, el Regne Unit i Itàlia.
La vacuna d'Oxford, anomenada ChAdOx1 nCoV-19, fa servir una versió inofensiva i debilitada d’un virus comú que causa el refredat als ximpanzés. Els investigadors ja havien utilitzat aquesta tecnologia per produir vacunes contra diversos agents patògens, inclosa la grip, la Zika i la síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà (MERS). El virus es modifica genèticament de manera que és impossible que creixi en humans. Els científics han transferit a la vacuna les instruccions genètiques per evitar que la proteïna espiga, específica del coronavirus i que necessita per envair les cèl·lules, es desenvolupi en el cos humà.
