El Regne Unit llança una aplicació mòbil per rastrejar els contactes dels contagiats

LondresL'illa de Wight, destí turístic per excel·lència per als anglesos ja des de l'època victoriana, situada a 182 quilòmetres al sud de Londres, just a l'altra banda de l'estret del Solent, que la separa de la Gran Bretanya, ha sigut escollida com a conillet d'Índies per desplegar l'aplicació mòbil voluntària amb què el govern britànic espera començar el contraatac contra el coronavirus. "L'aplicació ja s'ha provat en condicions de laboratori en una base aèria de la Royal Air Force", ha informat aquesta tarda el ministre de Sanitat, Matt Hancock, en l'habitual conferència de premsa diària des de Downing Street. L'apli, NHSX, és la primera de rastrejament de contactes que entra en funcionament a Europa.

El mateix Hancock ha anunciat que des d'aquest dimarts el personal sanitari i de serveis essencials que treballa a l'illa la podrà descarregar –a través d'un codi especial que se'ls ha enviat als números de mòbil– i, a partir de dijous, podrà fer-ho tota la població del territori, poc més de 140.000 persones.

L’aplicació utilitza la tecnologia Bluetooth dels telèfons intel·ligents per registrar els contactes quan l'usuari es troba a dos metres d'una persona durant almenys 15 minuts. Si qualsevol persona que té la funció al mòbil presenta símptomes de covid-19 o li diagnostiquen que el té, en principi ha d'informar el Servei Nacional de Salut (NHS, en les sigles en anglès) i automàticament s'enviaria una alerta als altres usuaris amb què el contagiat ha estat en contacte els dies anteriors. Es posaria així en marxa un mecanisme pel qual es demanaria l'autoaïllament durant dues setmanes als cassos potencials i també la realització de tests del covid-19.

El projecte britànic està en mans de l'NHS. Perquè l'aplicació tingui efectivitat, almenys se l'hauria de descarregar entre el 50% i 60% de la població. Per silenciar qualsevol dubte sobre l'ús de les dades recollides, el govern britànic assegura que els usuaris es mantindran anònims fins al punt d'informar voluntàriament de les seves dades. Se'ls demanarà que en lliurin només algunes, com ara part del codi postal, l'edat i el sexe, però la resta de persones no rebran aquesta informació. El mateix principi s'ha utilitzat a Austràlia, on l'aplicació de rastreig va entrar en funcionament el 30 d'abril. Austràlia permet, fins i tot, l'ús de pseudònims.

La voluntarietat de l'aplicació ha dut el ministre Hancock a fer una súplica en la compareixença de premsa: "Si ens està veient i viu a l'illa de Wight, només tinc un missatge molt senzill: per favor, baixi's l'aplicació, protegeixi l'NHS i salvi vides." Una enquesta de Radio Isle of Wight indica que el 80 per cent de la població es baixarà l'aplicació.

L'eina pot ser una de les peces clau per iniciar la fase de desconfinament al Regne Unit mentre no hi ha una vacuna, ja que la detecció primerenca de nous brots és fonamental per evitar un altre episodi epidèmic. Amb el rastrejament dels contactes dels contagiats es podrien arribar a evitar noves onades i nous confinaments o, en tot cas, fer-los molt més quirúrgics i no generals.

Un territori manejable

La tria d'una petita illa com la de Wight per iniciar l'experiment no és casual. Un territori de menys de 400 quilòmetres quadrats i amb una relativament baixa densitat de població en comparació amb les grans ciutats pot permetre l'assaig de mesures de control i seguiment i de tests més localitzats, alhora que pot beneficiar-se d'un alleujament del confinament abans que altres parts del país, com ha passat a Formentera, que aquest dilluns ha entrat en la fase 1 decretada pel govern espanyol.

Si la prova té èxit a l'illa, abans de finals de mes es posarà a l'abast de tot el país. Però el repte és convèncer la ciutadania perquè es descarregui l'aplicació garantint-li que no es violarà la seva privacitat.

El debat sobre l'aplicació és obert a tot Europa, on difícilment els ciutadans acceptarien una eina de seguiment com la desplegada a Corea del Sud, que és d'implantació obligatòria al mòbil i que fins i tot alerta les autoritats de quan l'usuari surt de casa seva. A Hong Kong, per exemple, es fan servir polseres de seguiment. I Singapur té una molt invasiva aplicació en marxa des del passat 20 de març.

La Unió Europea ha alertat de la necessitat que aquestes aplicacions siguin voluntàries. Models semblants s'han desenvolupat a Alemanya –on encara no està en servei–, i a França, on de moment no s'utilitzarà a partir de l'11 de maig, data fixada per a l'inici del desconfinament. En aquesta data, "no hi haurà cap aplicació Stop-Covid disponible al nostre país ", va dir la setmana passada el ministre de Sanitat francès, Olivier Véran. "El primer ministre [Édouard Philippe] té molt clar que si aquest tipus d'aplicació veu la llum i entra en servei ha de ser efectiva". El passat 28 d'abril s'hauria d'haver debatut la qüestió al Parlament però va quedar ajornada, de moment sine die.

El Canadà, d'altra banda, encara considera si adopta o no una aplicació semblant. Espanya, de moment, no ho ha previst i només ho està estudiant. La de la Generalitat, StopCovid19, no té, de moment, la funcionalitat de la britànica o l'australiana.