El calvari del president del Banc Mundial a la COP27: "Ets un negacionista?"

Sharm al-Sheik (Egipte)David Malpass, el president del Banc Mundial, va arribar a la cimera climàtica de les Nacions Unides amb la missió de demostrar que ell i la seva institució estan plenament compromesos en els esforços per frenar l'escalfament global i ajudar les nacions pobres maltractades per sequeres, incendis i tempestes cada cop més greus. Dimecres al matí es va adreçar als ministres de Finances d'arreu del món i va declarar que per fer front a la crisi climàtica s'han "d'augmentar dràsticament el nombre i la mida dels projectes que redueixen les emissions de gasos d'efecte hivernacle".

Però una estona després d'aquelles declaracions al centre de conferències que acull la cimera de la COP27, Malpass es va posar a la defensiva. Es va enfrontar a un periodista de The Guardian que li preguntava repetidament: "¿És vostè un negacionista de la crisi climàtica?" "Ja saps que no", va respondre el president, abans de ser escortat fora del pavelló pel personal del Banc Mundial.

Han passat tres anys des que el llavors president dels Estats Units, Donald Trump, el va nomenar líder del Banc Mundial. Ara Malpass camina sobre una corda fluixa. És la imatge d'una institució que aporta milers de milions de dòlars l'any per finançar projectes destinats a mitigar els efectes del canvi climàtic, i així ajudar els països pobres a adaptar-se a un planeta cada cop més càlid. No obstant això, Malpass és perseguit per preguntes que volen saber la seva pròpia opinió pel que fa al canvi climàtic, i també rep acusacions que el Banc Mundial no està fent prou feina per resoldre'l.

Estudis rebaten els informes emesos pel Banc

Fa anys que científics i experts en legislació sostenen que el Banc Mundial, amb Malpass al capdavant, no està actuant amb prou rapidesa per fer front al canvi climàtic. Posen per cas els elevats tipus d'interès per als països en desenvolupament, els fons insuficients per al clima i el finançament continuat per a projectes de combustibles fòssils com a evidència que el Banc no disposa d'una estratègia climàtica cohesionada. Personalitats destacades dins el moviment climàtic van demanar la dimissió del president, i alguns dels principals accionistes del Banc van expressar la seva preocupació pel lideratge de Malpass. I malgrat que al setembre la Casa Blanca desaprovés unes declaracions fetes per Malpass, no va abandonar la presidència. Des de llavors s'han publicat una sèrie d'informes independents que posen en dubte l'estratègia climàtica del Banc Mundial, com el d'Oxfam l'octubre passat –que va concloure que les xifres de cartera climàtica declarades pel Banc realment podien rebaixar-se uns 7.000 milions de dòlars–. Oxfam creu que els informes que emet el mateix Banc Mundial sobre les seves polítiques de finançament són d'allò més "inadequats".

Un altre informe elaborat per un grup d'organitzacions de defensa va detectar que des de l'Acord de París del 2015 –en què els líders mundials es van comprometre a limitar l'escalfament global a 1,5 graus centígrads, en comparació amb els nivells preindustrials– el Banc Mundial havia invertit 14.800 milions de dòlars en projectes basats en l'ús de combustibles fòssils. Des de llavors, el planeta s'ha escalfat una mitjana d'1,1 graus. "Cada cop que el Banc Mundial inverteix en un altre projecte de combustibles fòssils, alimenta més desastres climàtics", va dir Sophie Richmond, una de les organitzadores del grup.

Des de l'executiva del Banc Mundial s'ha defensat la seva trajectòria d'actuació, i han assenyalat els projectes específics i el finançament destinats a frenar el canvi climàtic com a prova del seu compromís amb la causa. Segons l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics, el Banc Mundial és el principal proveïdor mundial de finançament de projectes climàtics, i hi ha destinat uns 68.000 milions de dòlars els últims cinc anys.

Líders internacionals fent costat a Malpass

La directora general de l'Organització Mundial del Comerç, Ngozi Okonjo-Iweala, va expressar dimarts públicament el seu suport a Malpass en un esdeveniment del New York Times, al marge de la cimera de les Nacions Unides sobre el clima. "El que hauríem de fer és animar el Banc Mundial perquè acabi la feina que està fent, i després ajudar-lo a mobilitzar el finançament". D'altra banda, António Guterres, secretari general de l'ONU, va dir que les mancances del Banc Mundial van més enllà de qualsevol individu. "El problema de vegades és la junta i de vegades la burocràcia. El consell ha de donar una orientació clara al Banc Mundial i a les altres institucions financeres internacionals", va dir en una entrevista a finals del mes passat.

El Banc Mundial el governen els seus principals accionistes –entre els quals hi ha els Estats Units, Alemanya, França i el Japó–, i segueix les directives d'aquests països. Durant la COP27, diversos líders mundials han dit estar d'acord amb les esmenes del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional, que es van formular fa gairebé 80 anys, cap al final de la Segona Guerra Mundial. Però la burocràcia pot dificultar els esforços per impulsar un canvi ràpid i radical.

"No crec que s'estigui produint un procés irreversible de canvi institucional, però sí que veig que ha crescut la consciència que aquest canvi és necessari", va dir Ashvin Dayal, director del programa d'energia i clima de la Fundació Rockefeller. "Aquestes institucions són, en última instància, les que faran (o no) front al canvi climàtic al món en vies de desenvolupament, i el rellotge mai no havia avançat tan de pressa com ara".