Per què creix el discurs antiimmigració tot i que baixen les arribades d'immigrants a la UE?

Brussel·lesL'entrada d'immigrants a la Unió Europea es va reduir l'any passat fins als nivells dels anys de les restriccions de la pandèmia de la covid. Segons un informe publicat aquesta setmana per l'agència fronterera del bloc europeu, Frontex, el nombre de nouvinguts que van arribar a territori comunitari el 2024 va ser un 38% menys que el 2023. Aquesta disminució es deu sobretot al descens de la ruta del Mediterrani central, que es va reduir en un 59% i va contrarestar l'increment registrat de, per exemple, la ruta de les Illes Canàries. Tot i aquestes dades, durant el 2024 la immigració s'ha erigit encara amb més força en el gran tema de debat polític arreu de la Unió Europea, i l'extrema dreta ha obtingut els seus millors resultats de la història en unes eleccions a l'Eurocambra i ha conquerit encara més governs europeus.

Així doncs, com pot ser que guanyi força el discurs contra els immigrants mentre disminueixen les arribades? "L'obsessió política i mediàtica d'Europa per la immigració és indiferent a la realitat, al fet que les arribades baixin o pugin", respon a l'ARA l'experta en immigració el centre d'investigació Cidob, Blanca Garcés. En la mateixa línia, la investigadora en migració i diversitat del European Policy Centre (EPC) Anastasia Karatzas recorda en declaracions a aquest diari que les "reclamacions" de mesures antiimmigratòries no tenen a veure amb preocupacions o qüestions tan objectives com el nombre d'immigrants i, per aquest motiu, el discurs contra els nouvinguts sovint es desentén dels indicadors com els recull Frontex.

En aquest sentit, Garcés constata que la immigració "s'ha convertit en un tema de politització de determinats partits, sobretot d'extrema dreta", i ho vinculen a "la sensació d'inseguretat" o, entre d'altres, escampen la "idea de ser envaïts" per cultures estrangeres. "És un element que aporta vots a algunes formacions polítiques i, esclar, continua estant a l'agenda política", apunta la investigadora.

D'altra banda, Karatzas afegeix que el descens del nombre d'immigrants que arriben a la Unió Europea també pot ser utilitzat per aquests mateixos partits i administracions per demostrar que les seves polítiques, com els pactes amb tercers països per aturar els fluxos migratoris, o els centres de retorn d'immigrants fora del territori comunitari, funcionen. D'aquesta manera, tal com assenyala l'experta, "poden justificar que han d'ampliar o continuar prenent aquesta mena de mesures per reduir encara més" les xifres de nouvinguts que aconsegueixen entrar al bloc europeu.

Els perills dels acords amb països tercers

Davant d'aquesta reducció dels immigrants que arriben a la UE per la ruta del Mediterrani central, Garcés reconeix que els acords de Brussel·les i diferents estats membres amb països tercers "tenen un impacte a curt termini", com els que ha signat la Comissió Europea d'Ursula von der Leyen o la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, amb Tunísia i Líbia. Abans de Brussel·les i Roma, però, Madrid ja havia pres mesures similars amb els acords amb el Marroc. "En aquest sentit, Espanya ha sigut pionera", afirma l'experta.

Els plans de Meloni per frenar la immigració, de moment frustrats

Tanmateix, l'experta Karatzasles explica que les tendències dels fluxos migratoris no depenen només d'un factor com poden ser els acords amb països tercers o l'increment de controls fronterers, sinó que "se solen deure a diferents motius" i, per exemple, pot estar relacionat amb la situació política i econòmica dels països d'origen dels migrants. A més, aquests pactes tenen costos molt elevats, sobretot en termes de drets humans i en països com Líbia, Tunísia o el Marroc. Passa el mateix en la ruta dels Balcans, que l'any passat va reduir-se un 78%. Els països balcànics han incrementat els controls de manera substancial durant els últims anys i –segons Garcés– cada vegada limiten més l'entrada d'immigrants "restringint-los els seus drets" i, entre d'altres, "cometent detencions sense garanties i devolucions en calent".

Un altre dels perills de l'externalització de la gestió migratòria és la instrumentalització que fan aquests socis tercers de la UE de la immigració. En el cas del Marroc i Espanya, per exemple, és una constant, i Rabat esprem políticament Madrid, especialment pel que fa al reconeixement del Sàhara Occidental. En canvi, altres estats com el de Tunísia o Líbia han rebut contrapartides principalment econòmiques i han aconseguit una pluja de milions per part de governs europeus i la mateixa Unió Europea.

En tot cas, aquestes mesures han fet que en part les rutes del Mediterrani central i dels Balcans hagin perdut pes i, de retruc, hagin crescut rutes com la de les Illes Canàries. L'any passat va registrar un increment del 18%, i en total van passar-hi unes 47.000 persones, la xifra més alta des que el 2009 Frontex va començar a recollir dades. També ha contribuït a aquest increment, segons Garcés, "la situació de països d'origen com Mali i de trànsit, com tota la costa africana occidental". De fet, aquests factors són claus per entendre el creixement de la ruta de les Illes Canàries, tot i que sigui més perillosa que les rutes més freqüents i tradicionals. "Per això augmenten el nombre de morts", lamenta Garcés.

La ruta migratòria més perillosa d'Europa: “Una cosa és veure-ho a la tele i una altra en persona”