Terratrèmol al Marroc

Creixen les crítiques a Mohamed VI, el rei absent que va reaccionar tard al terratrèmol

El monarca alauita, màxima autoritat política, religiosa i militar, va trigar 17 hores a tornar al Marroc i fins al cap de quatre dies no va visitar Marràqueix

Una imatge del rei del Marroc Mohammed VI penja d'una paret esquerdada dins d'una casa danyada de la família d'Oiakrim, arran del terratrèmol de magnitud 6,8, a prop d'Asni, Marroc, 13 de setembre de 2023.

Marràqueix / BarcelonaNo és estrany que el terratrèmol que va arrasar centenars de pobles del sud del Marroc divendres a la nit enxampés el rei Mohamed VI a París, on sol passar llargues temporades. No va ser fins l’endemà que el rei no va tornar al país, amb dos avions de Royal Air Maroc: un per a ell i els germans Azaitar, lluitadors d’arts marcials que fa anys que no se'n separen, i l’altre per a la resta de la cort. El mateix dissabte el rei apareixia a les cadenes de televisió presidint una reunió a Rabat per fer balanç de la catàstrofe –que ha causat almenys 2.901 morts i 5.530 ferits–, en unes imatges sense so. I no va ser fins dimarts que no va arribar a Marràqueix, la gran ciutat més a prop de l’epicentre, on va visitar alguns supervivents a l’hospital i va fer una donació de sang. Una reacció tardana que ha motivat crítiques, sobretot entre els marroquins que viuen fora del país. 

“És un fet: després del terratrèmol, quan tots els que vivim aquí a França ja sabíem que era greu, el rei no va reaccionar. Va trigar 17 hores a tornar al país! I fins que no va tornar, cap responsable va parlar: semblava que al Marroc no existís l’estat. Totes les institucions van quedar paralitzades a l’espera que el rei tornés”, denuncia a l’ARA Aboubakr Jamaï, experiodista i professor de relacions internacionals de l’American College of The Mediterranean. I afegeix sense embuts: “La imatge que el Marroc és un país democràtic es va esvair: ni el govern va funcionar ni tampoc l’aparell de l’estat profund. Tot es va bloquejar”. 

La visita reial, calculada fins a l’últim detall i de la qual només tenim imatges oficials –la policia fins i tot va revisar que no hi hagués una càmera oculta a les ulleres de sol d’un periodista– quatre dies després, no ha servit tampoc per trencar el silenci. El rei, de 60 anys, no concedeix entrevistes ni fa rodes de premsa, i fins i tot ha anul·lat el tradicional discurs del 20 d’agost, amb motiu d’una de les grans festes nacionals marroquines, que commemora la deportació del seu avi per les autoritats colonials franceses. 

Però sobre el terreny no queda tan clar que la gent que ho ha perdut tot apunti a la responsabilitat del monarca. Abdul Ahmad, un home de 38 anys que abans del sisme treballava en una empresa de retolació, rep l’ARA a Asni, una de les primeres localitats de l’Atles afectada. S’ha instal·lat en una tenda habilitada per les autoritats per als qui han perdut la casa, amb la seva dona, la seva mare i les dues filles petites. “Jo sé que si el rei no estigués malalt hauria vingut l’endemà del terratrèmol. Però està malalt, per això sempre és fora. Sé que vindrà a veure’ns”. Ahmad dirigeix la seva ràbia contra el govern, no contra el monarca: “El rei sempre ens dona els diners per ajudar-nos. El problema és el govern: cada ministre s'embutxaca una part de les ajudes”. 

Una foto del rei del Marroc mentre els supervivents del terratrèmol fan cua en un hospital militar de camp a Asni.
El rei del Marroc, aquest dimarts, donant sang a l'Hospital Universitari de Marràqueix.

Mohamed VI és l’home més ric del Marroc (Forbes estima la seva fortuna personal en 5.300 milions d’euros) i la màxima autoritat política, militar i també religiosa. La seva absència i la falta de reacció durant les primeres hores després del sisme han fet créixer les veus crítiques que asseguren que tot va quedar bloquejat esperant l’autorització reial

Els seus problemes de salut i una controvertida vida privada, dos temes tabú al Marroc, han tacat la imatge del monarca. Se sap que pateix una malaltia respiratòria i també una d’autoimmune, cosa que pot explicar en part les seves absències. També ha alimentat la polèmica la seva relació amb Abubakr Abu Azaitar, el lluitador d’arts marcials germano-marroquí a qui va conèixer després del seu divorci el 2018 de Salma, la mare de l'hereu al tron. Amb els seus dos germans, els Azaitar gairebé monopolitzen l’agenda i l’accés al monarca, que sembla més preocupat per mantenir un luxós tren de vida lluny dels focus que no pas per la gestió quotidiana del govern. 

Quin impacte sobre la institució?

La pregunta és ara com afectarà la gestió del terratrèmol la figura del monarca. “Crec que pot afectar-ne la legitimitat, però ara és difícil saber fins a quin punt. A les xarxes socials s’està criticant molt la gestió del rei i de les autoritats locals, però també és veritat que les àrees rurals i muntanyoses (on viu majoritàriament la població amaziga) han estat històricament marginalitzades i injuriades per les elits del país i aquesta constant històrica no les ha tret del poder”, explica a l’ARA Itzea Goikolea, especialista en el Marroc. “Hi ha pobles on encara (encara ara!) no s’ha rebut ajuda, però també n'hi ha on n’han rebut molta”. 

Perquè, encara que es tracti d’una població majoritàriament amaziga (amb una llengua i cultura diferents de l’àrab), no vol dir que això reflecteixi un sentiment antimonàrquic. Idriss Ait Iguarde, de 20 anys, va deixar casa seva a les muntanyes de l’Atles per anar a Marràqueix a treballar en un riad: “No crec que el govern ens hagi tractat diferentment pel fet de ser amazics. Sí que és cert que aquí les carreteres estan pitjor i és més difícil guanyar-s'hi la vida, per això els joves emigrem a les ciutats per poder enviar diners a casa”. Quan se li pregunta per l’absència del rei durant les primeres hores es queda uns segons callat i nega amb el cap. Se li nota una certa incomoditat a la cara. Creu que és el govern qui ha estat incompetent amb la gestió del terratrèmol. “Després del que ha passat s’haurien de nomenar nous membres”.

Jamaï destaca que el terratrèmol ha posat al descobert la realitat del Marroc que no surt a les guies ni a les rutes turístiques. El Marroc que hi ha darrere l’aparador de grans obres com el tren d’alta velocitat que uneix Casablanca amb Tànger o l’Òpera de Rabat. “El terratrèmol ha revelat l’existència d’una part molt important de la població que viu en la misèria, la falta d’escoles o hospitals… les inversions públiques no responen a les necessitats de la població perquè no tenim institucions funcionals que permetin discutir les decisions del rei, i així és com es dilapida el diner públic", considera l'analista.

El fet que Mohamed VI sigui també la màxima autoritat del Marroc afegeix una altra dimensió a l'impacte de la tragèdia. Com a divuitè monarca de la dinastia a alauita, fundada del 1664, deté el títol de comanador dels creients o al-Amir al-Mu'minin i és el trenta-sisè descendent directe del profeta Mahoma. Malgrat que amb l'auge d'internet i les xarxes socials l'estat hagi perdut el monopoli de la simbologia religiosa, el seu paper com a líder espiritual continua sent important. Per a Lurdes Vidal, especialista en el món àrab, el rei ha de parlar: "La gent necessita que el seu líder polític i espiritual s’adreci al poble. Hi ha una dimensió espiritual col·lectiva que el rei no articula, mentre que la solidaritat s’està vehiculant a través de la societat civil”. Però el rei continua, de moment, en silenci. 

stats