Espanya ja no és el destí preferit dels criminals suecs

BarcelonaL'agost del 2020 una nena de 12 anys va morir enmig d'un tiroteig mentre passejava el gos a la ciutat sueca de Botkyrka, a prop d'Estocolm. Va ser una víctima innocent de la guerra de bandes criminals del país escandinau, ja que, segons la fiscalia sueca, les bales anaven dirigides a dos joves que eren al mateix lloc, membres d'un grup rival del dels agressors. Des de finals d'octubre està en marxa a la capital sueca el judici contra els acusats del crim. Però n'hi ha un que no està assegut al banc dels acusats perquè es troba en parador desconegut, tot i que la policia creu que és a Turquia.

Segons la televisió pública SVT, hi ha una desena de delinqüents suecs en cerca i captura que s'amaguen a Turquia. "Estem intentant apropar-nos a Turquia i advertir que podria convertir-se en la nova Espanya", afirma una font anònima involucrada en la lluita contra el crim internacional. Durant anys, la Costa del Sol malaguenya ha sigut un pol d'atracció de criminals suecs que hi han buscat refugi. Però últimament la situació està canviant, fruit de la col·laboració entre Suècia i Espanya, tant de manera directa com a través de l'Europol.

Segons va publicar al juny d'aquest any el diari suec Dagens Nyheter, la policia espanyola fa tres anys que va darrere de les bandes sueques assentades a Màlaga, algunes molt violentes. En el marc d'una operació batejada com a Candinavia, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i la policia sueca han detingut unes 70 persones que o bé ja havien sigut condemnades o estaven sent investigades.

"Aquesta cooperació ha significat que molta gent ja no vulgui anar allà [a Espanya] i, en canvi, vagin a Turquia", ha explicat a SVT el cap de la policia sueca, Anders Thornberg, que ha afirmat que estan tractant la qüestió amb les autoritats turques.

"Les persones que s'amaguen de la justícia sueca han de ser portats a Suècia", ha manifestat el primer ministre, Ulf Kristersson, que considera que és un problema greu que cal redreçar amb més cooperació. "[Aquesta cooperació] És un dels principals motius pels quals estem tenint contactes estrets entre Turquia, Suècia i Finlàndia", ha afirmat, fent referència a les negociacions perquè Ankara accepti l'ingrés dels dos països nòrdics a l'OTAN.

Extradicions mútues

Els ministres d'Exteriors de Suècia i Finlàndia es van reunir aquest dimarts amb el seu homòleg turc durant la trobada de l'OTAN a Bucarest, en un nou intent d'aplanar el camí. Ankara, però, continua acusant els dos països europeus (especialment Suècia) de ser "llar de terroristes", i demana l'extradició de desenes de persones vinculades al PKK, les milícies kurdo-sirianes YPG i el moviment de Fethullah Gülen.

Però Suècia demana també poder repatriar els criminals que s'amaguen a Turquia. Entre els dos països no existeix un acord d'extradició dels seus ciutadans. L'acusat (fugat) de l'assassinat de la nena de 12 anys, per exemple, té la doble nacionalitat perquè és d'origen turc. I el que fan alguns altres criminals és comprar la ciutadania turca, ja que la llei permet sol·licitar-la si es fa una inversió superior a 400.000 dòlars al país.

"La necessitat de diners del govern fa de Turquia un país que està sent explotat per organitzacions criminals internacionals; on és fàcil moure diner negre i guanyar diners. A més, aconsegueixen la ciutadania", explica a SVT el periodista turc Timur Soykan, que assegura que el país s'ha convertit en un refugi per als delinqüents. "Està lligat amb la deplorable situació de Turquia", lamenta.

Amb tot, Ibrahim Kalin, portaveu del president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha assegurat que el país no protegeix criminals: "Si el que insinues és que Turquia, d'alguna manera, ofereix a aquesta gent un refugi segur i els protegeix, no tens cap base per afirmar-ho", ha respost al periodista suec.