La crisi dels ostatges posa Netanyahu contra les cordes

JerusalemCentenars de persones aixequen les fotografies dels seus familiars i amics segrestats per Hamàs. Amb els braços alçats i els retrats a les mans, miren cap al Parlament israelià, a Jerusalem. "Porteu-los a casa!", criden. La frustració de l'entorn més proper als ostatges, que s'estén entre bona part de la societat israeliana, es dirigeix cada cop més cap al govern del primer ministre, Benjamin Netanyahu. Critiquen la seva falta d'acció i comunicació sobre l'esforç per alliberar els seus éssers estimats. "No poden quedar-se a Gaza més temps. Ja ha passat un mes. Són famílies, persones grans, nadons... No té cap sentit. Només vull que els portin a casa, m'és igual com", diu entre llàgrimes Ayelet Eshel, tieta d'Alon Shamriz, un dels 241 ostatges en mans de Hamàs. "No vull cap negociació. Vull que l'Alex torni a casa. I vull que Gaza desaparegui del mapa", diu amb contundència Shaylee Hamami, amiga d'infància d'Alex Lobanov, segrestat durant l'atac al festival Nova de Re'im.

En els darrers dies, les manifestacions que reclamen el retorn dels ostatges s'han multiplicat a tot Israel: Tel-Aviv, Haifa, Jerusalem, Beerxeba, Elat... Entre les consignes, se senten crits exigint que Netanyahu dimiteixi. O fins i tot, que acabi a la presó. A més de la gestió de la crisi dels segrestats, els israelians culpen el primer ministre dels errors estratègics, de defensa i d'intel·ligència que van facilitar l'ofensiva de Hamàs, el 7 d'octubre. "En qualsevol país normal, Netanyahu ja hauria dimitit. El problema amb ell és que no entén o no vol entendre que és el responsable i que ha de dimitir i deixar pas a una altra persona", opina el professor de ciències polítiques de la Universitat Hebrea de Jerusalem Gideon Rahat. "Ell és la persona responsable del fet que Israel fos agafada per sorpresa en aquest atac, que va suposar l'assassinat de 1.000 civils i uns quants centenars de soldats", assegura, en conversa amb l'ARA.

Abans de la guerra, Netanyahu ja es trobava en una situació política crítica a causa de la seva polèmica reforma judicial. Als carrers, milers de persones es concentraven cada setmana per demanar la seva dimissió i un fre al projecte legislatiu, i a la Knesset, els seus socis d'extrema dreta i religiosos li exigien més contundència en les reformes, mentre l'oposició en bloc demanava que fes un pas al costat. Des de l'inici de les hostilitats, la situació s'ha repetit. Però aquest cop amb la gestió de la guerra en el punt de mira. Així, els aliats conservadors de Netanyahu el pressionen per tenir més mà dura amb Hamàs i amb els palestins a Gaza i Cisjordània, mentre que "els partits comunistes i àrabs sol·liciten un alto el foc", i les esquerres –molt minoritàries al Parlament– demanen que dimiteixi, diu Rahat.

Govern d'unitat nacional

Amb tot, Netanyahu compta des de l'11 d'octubre amb un aparentment ampli suport a la Knesset, gràcies a la formació d'un govern d'emergència d'unitat nacional. Aquell dia l'exministre de Defensa i antic cap de l'estat major de l'exèrcit Benny Gantz va unir-se a l'executiu juntament amb els altres 11 diputats del seu partit, Unitat Nacional. Gràcies a aquesta incorporació, el primer ministre compta ara amb una majoria absoluta de 76 diputats, conformada per set partits diferents, però suficient per governar amb comoditat. Tanmateix, Rahat no descarta que hi pugui haver canvis i que Netanyahu acabi perdent el poder. "Hi ha bones possibilitats que això passi, però és difícil de saber. L'actual coalició [sense Gantz] té 64 dels 120 diputats de la Knesset, de manera que n'hi ha prou que cinc persones pensin que cal treure'l del govern", conclou el professor.

Segons Rahat, el líder d'Unitat Nacional, Benny Gantz, que va ser una de les veus més crítiques amb Netanyahu durant la reforma judicial, podria decidir abandonar el govern d'emergència i tindria força per aglutinar prou suports per formar un executiu liderat per ell: "És molt popular", diu l'expert. Hi hauria, però, altres noms possibles per esdevenir primer ministre. El líder de l'oposició, Yair Lapid, per exemple, podria ser una alternativa: "No és gaire popular, però el seu expedient és prou bo", indica Rahat. El professor diu també que l'ex primer ministre Naftali Bennett, aliat de Lapid en l'anterior legislatura i retirat de la política des del 2022, podria ser un candidat de consens: "Té bona imatge, si es busca un govern de dretes". "També hi ha gent de fora del sistema que estan intentant entrar, com Yossi Cohen, exdirector del Mossad, i també altres persones que són clarament molt millors que Netanyahu", assegura l'expert.

Segons una enquesta publicada aquesta setmana passada, només el 27% dels israelians creuen que el primer ministre Netanyahu és la persona adequada per dirigir el govern, i un 80% dels enquestats consideren que hauria de responsabilitzar-se pels errors del 7 d'octubre. Les critiques també arriben per part del seu propi partit: el 69% dels que van votar Netanyahu a les darreres eleccions creuen que hauria de demanar perdó pel que ha passat. L'estudi, fet pel Lazar Research Institute per al diari israelià Maariv, indica també que el 49% dels israelians creuen que Benny Gantz és la millor figura per dirigir el govern del país. I també que el partit de Benjamin Netanyahu, el Likud, perdria 13 dels seus 32 diputats en cas d'unes noves eleccions, mentre que la Unitat Nacional de Gantz passaria de 12 a 32 escons. "La gent pensa que clarament cal que hi hagi un canvi, l'únic debat és si ha de passar ara o després de la guerra", opina Gideon Rahat.