Crisi a la premsa americana perquè deixen de donar suport públic a Trump o Harris

BarcelonaLes xarxes socials s’han omplert aquests darrers dies de missatges d’usuaris que mostren la captura de pantalla on es demostra que s’han donat de baixa com a subscriptors del Washington Post o el Los Angeles Times. Alguns noms són ben coneguts, com els de l’actor Mark Hamill o el còmic Steve Martin. Però n’hi ha molts més d’anònims, per a desesperació dels editors de les capçaleres. Totes dues han saltat al centre de la polèmica perquè han interromput la seva pràctica, amb dècades d’història, de donar suport explícit a un dels candidats a la cursa presidencial cap a la Casa Blanca.

En tots dos casos, a més, existia la voluntat de la redacció de manifestar el seu endorsement a la vicepresidenta Kamala Harris, però des de la propietat de l’empresa s’ha aturat el moviment. En el cas del Los Angeles Times, el multimilionari emprenedor de biotecnologia Patrick Soon-Shiong ha explicat que ell volia canviar el tradicional suport per una llista de fets objectius a favor i en contra de cadascun dels dos contendents, Trump i Harris, i deixar que fos el lector qui els ponderés a conveniència.

Però aquesta versió oficial ha estat desafiada per la filla de l’editor, Nika Soon-Shiong, activista política, que va assegurar que la decisió de blocar el suport a Harris va estar motivat pel seu suport continuat a Israel amb la guerra que manté a Gaza. “La família va prendre la decisió conjunta de no donar suport a un candidat presidencial”, explicava al New York Times. “És la primera i única vegada que m’he involucrat en el procés editorial”.

Quant al Washington Post, el propietari és Jeff Bezos, però la decisió no ha estat defensada per ell personalment sinó per William Lewis, en qualitat d’editor, que ha recordat que abans de recomanar el vot per Jimmy Carter el 1976 el rotatiu no tenia per consum mullar-se per un presidenciable. En aquest cas, també hi havia previst publicar una peça en favor de Kamala Harris.

L’onada de reaccions no s’ha fet esperar. Tots dos diaris tenen fama de progressistes i, en un país cada cop més polaritzat, aquesta equidistància no ha estat ben rebuda per la seva base de lectors. Més enllà de les queixes dels particulars, també figures prominents vinculades a la història del Washington Post han criticat la decisió. És el cas de Martin Baron, que va ser-ne director entre el 2012 i el 2021, i que creu que la decisió està motivada “per la covardia, amb la democràcia com a víctima”.

També la llegendària parella de reporters formada per Carl Bernstein i Bob Woodward, cèlebres per la seva investigació sobre el cas Watergate, han criticat el diari que els va donar la glòria: “Respectem la independència de la pàgina editorial, però la seva decisió a onze dies de les eleccions presidencials ignora la cobertura periodística aclaparadora que ha fet el Washington Post demostrant l’amenaça que suposa Donald Trump per a la democràcia”, escrivien aquest divendres. Aquell mateix dia, Robert Kagan, un dels directius del diari, va presentar la seva dimissió.

Pel que fa al Los Angeles Times, es consignen també milers de subscripcions cancel·lades i tres membres del consell editorial han plegat en desacord amb la decisió. A més, 200 persones del rotatiu han signat una carta oberta adreçada als directius de l’empresa reclamant-los una explicació perquè consideren que la decisió pocs dies abans de les eleccions erosiona la confiança dels lectors amb aquesta organització periodística.

Pràctica en declivi

El periodisme dels EUA manté el costum de posicionar-se en favor d’un candidat a la presidència del país, però hi ha símptomes d’abandonament d’aquest costum iniciat al segle XIX, quan els rotatius mantenien vincles més orgànics amb els partits polítics. A les eleccions de 2016, 240 diaris van donar suport a Hillary Clinton, mentre que només 20 es van mullar per Trump. Quatre anys més tard, segons un recompte de Fox News, el marcador va ser 120 a favor de Biden i 14 per a Trump. I ara, a només pocs dies de les eleccions, Harris ha rebut el suport de 80 capçaleres i Trump encara no ha arribat a la desena. Algunes capçaleres veteranes, com el Minnesota Star Tribune també han fet explícit que abandonen la pràctica de l’endorsement.

Entre els diaris que s’han manifestat a favor de Harris hi ha capçaleres històriques com el New York Times, el Boston Globe, el Seattle Times, el Las Vegas Sun o el New Yorker. Alguns dels pronunciaments, com el del Philadelphia Inquirer són atacs frontals al candidat republicà, a qui descrivien com a “delinqüent condemnat, insurrecte, evasor d’impostos, assetjador sexual, mentider en sèrie i simpatitzant de Rússia”.

A la banda contrària, tant el New York Post com el Washington Times i el Las Vegas Review-Journal apostaven per un Trump no precisament gaire amic dels mitjans tradicionals, a qui repetides vegades ha assenyalat com a “enemics del poble” o, en el cas de la cadena televisiva CBS, directament ha amenaçat de revocar-li la llicència. En el cas del Post, tot i que admeten que “pot resultar ridículament hiperbòlic”, consideren que és el més capacitat per assegurar l’imperi de la llei al país i frenar les entrades d’immigrants, entre altres polítiques conservadores.