Cronologia d'una escalada anunciada

BarcelonaL'assassinat del secretari general de Hezbollah, Hassan Nasrallah, en un bombardeig israelià aquest divendres a Beirut suposa la culminació d'una ofensiva contra la milícia xiïta libanesa que va començar a l'estiu i que va agafar dimensions molt més grosses a mitjans de setembre, quan es va disparar les pors que es desencadenés una espiral de violència de dimensions inèdites. Aquesta és la cronologia d'una escalada llargament anunciada i temuda.

30 i 31 de juliol

L'exèrcit israelià bombardeja Beirut i mata Fuad Shukr, una de les figures més prominents del braç armat de Hezbollah –considerat el número 3– i un dels principals assessors militars del secretari general del grup libanès, Hassan Nasrallah. Israel diu que l'operació és una resposta al cop letal dos dies abans a Majdal Shams, als Alts del Golan, on van morir dotze menors, i del qual Tel-Aviv responsabilitza Hezbollah, tot i que l'organització ho nega.

Poques hores després, en un atac de matinada a Teheran, Israel mata el líder polític de Hamàs, Ismail Haniyeh, que s'allotjava en un edifici de la Guàrdia Revolucionària a la capital iraniana. Segons informacions periodístiques, Israel hauria introduït, mesos abans, una bomba a l'edifici. Tant Nasrallah com el líder suprem iranià, Ali Khamenei, prometen venjança i es comença a témer per una resposta a gran escala contra Israel.

25 agost

Els atacs transfronterers entre Israel i Hezbollah s'intensifiquen i es converteixen en els més violents des de la invasió israeliana del sud del Líban el 2006. Israel bombardeja una quarantena de plataformes de llançaments de coets al sud del Líban en un atac que descriu com a "preventiu", ja que tenia informació que assegurava que Hezbollah planejava donar la seva esperada resposta per l'assassinat de Shukr hores més tard. Per la seva banda, Hezbollah afirma haver llançat 300 coets i drons explosius contra una dotzena de bases militars al nord d'Israel, una operació amb què diu que completa amb èxit la "primera fase" de la venjança. La resposta, però, és continguda. Totes dues parts presenten les seves accions com un èxit, i es creia que l'escalada quedava aturada.

18 i 19 de setembre

Israel ataca amb tota la contundència: fa explotar milers d'aparells electrònics de comunicació dels membres de Hezbollah. Les detonacions simultànies provoquen 37 morts i més de 3.000 ferits, molts dels quals han quedat cecs o mancs. A més, l'atac suposa un cop moral duríssim perquè evidencia la vulnerabilitat de l'organització.

21 i 22 de setembre

Avions israelians tornen a bombardejar Beirut i, entre la quarantena de morts que provoquen, hi ha Ibrahim Aqil, cap de la unitat d'elit de Hezbollah, Radwan. L'endemà, Hezbollah respon amb diversos atacs contra la regió israeliana de Haifa, a 45 kilòmetres de la frontera, el més lluny que havia arribat des del 8 d'octubre, quan va obrir un front per ajudar Hamàs en la guerra de Gaza. 

23 de setembre

L'aviació israeliana bombardeja el Líban sense treva i de forma indiscriminada. En un sol dia, els atacs provoquen gairebé 500 morts i més de 1.600 ferits. Entre els morts, Israel ressalta que hi ha Ali Karaki, comandant del front sud de Hezbollah. Segons les últimes dades del govern libanès, publicades aquest dissabte, més de mil persones han mort i més de 6.000 han quedat ferides des que Israel va intensificar els atacs a començaments de la setmana passada.

27 de setembre

Beirut viu el pitjor atac des que va començar l'ofensiva israeliana contra Hezbollah. L'aviació llança una onada de bombes antibúnquer, d'una tona d'explosius, que ensorren almenys sis edificis d'habitatges. L'objectiu, segons assenyala l'exèrcit hebreu, és el quarter general de la milícia proiraniana, ubicat 14 plantes sota terra, sota d'edificis residencials. Al primer moment, les informacions afirmen que Nasrallah ha sobreviscut a l'atac. L'endemà, però, aquest dissabte, Tel-Aviv assegura que el màxim líder de Hezbollah és mort. Hores després, la milícia ho confirma. Mitjans iranians també informen que en el mateix bombardeig mor un subcomandant de la Guàrdia Revolucionària, Abbas Nilfrushan.