Per què Cuba s'ha tornat a quedar completament sense llum?

BarcelonaCuba ha patit des de divendres almenys tres talls d'electricitat generalitzats que han deixat la majoria d'habitants sense subministrament i han paralitzat el país. L'apagada total, que amb prou feines ha començat a solucionar-se de manera gradual i amb diversos revessos durant el procés, ha provocat que molts municipis es quedessin sense aigua corrent ni altres serveis essencials.

L'electricitat va marxar divendres al matí després d'una avaria a la central termoelèctrica de Matanzas, a l'est de l'Havana, una de les més importants de l'illa, que va desestabilitzar completament el sistema i va deixar prop de 10 milions de persones a les fosques. L'intent de recuperar el corrent va fallar dissabte fins a dues vegades, on els talls van deixar de nou la meitat occidental de la població –on hi ha l'Havana– sense electricitat. La quarta fallada, que es va produir diumenge mentre s'intentava restablir la producció i distribució elèctriques, va posar de manifest l'estat precari de les infraestructures del país.

No serà fins aquest dimarts que el Sistema Energètic Nacional tornarà a l'estat en què es trobava divendres abans que es produís l'apagada, segons va dir el ministre d'Energia i Mines, Vicente de la O Levy. A hores d'ara, però, molts municipis encara no tenen electricitat.

Per alleujar la tensió de la xarxa elèctrica, les autoritats van anunciar dijous a la nit que totes les escoles romandrien tancades almenys fins dilluns, igual com la resta d'activitats no essencials, i van advertir que qualsevol servei que consumís energia i no fos vital seria suspès. Els hospitals sí que han mantingut l'activitat, però només els treballadors "essencials" han anat a la feina. El mateix De La O Levy va reconèixer que la manca d'electricitat ha deixat "la majoria dels cubans" sense aigua a casa, ja que els motors que bomben aigua cap a les llars funcionen amb electricitat.

Manca de manteniment

A Cuba, la producció elèctrica es fa bàsicament amb petroli, explica a l'ARA l'experta del Cidob Anna Ayuso, i durant molts anys el país ha obtingut el subministrament a un preu barat de Veneçuela. Ara, davant de la davallada de subministrament de Veneçuela, Cuba ha començat a mirar cap a Mèxic i Rússia per abastir-se. Però el problema continuen sent els costos. Per culpa de la crisi econòmica i de la devaluació de la moneda, el govern cubà té moltes dificultats per pagar la importació de combustible. Per això fa temps que es recomana a la població que estalviï electricitat.

Ayuso també assenyala la manca d'inversió en infraestructures com a detonant de les apagades. Fa anys que Cuba brega amb una infraestructura antiga i mal mantinguda, incapaç de produir la quantitat de megawatts que necessita la nació de gairebé 11 milions d'habitants. El greuge castiga encara més les zones rurals que, en situació de normalitat, "només en tenen dues o tres hores [d'electricitat] al dia durant l'estiu", diu Ayuso.

Els efectes del bloqueig

Els talls han agreujat encara més el context d'escassetat de menjar, combustible i medicines en què està submergida l'illa del Carib. Ayuso recalca que l'actual és "una de les pitjors situacions que ha viscut Cuba des de fa anys" i posa èmfasi en l'"èxode" que endura el país. "El descontentament és molt gran. Hi ha gent que es manifesta, però molts marxen", diu, i explica que en els últims cinc anys, entre 800.000 i 1 milió de persones han marxat de Cuba.

Els Estats Units han negat jugar cap paper en l'avaria de la xarxa elèctrica, però l'executiu cubà assenyala l'embargament comercial i les sancions imposades pel llavors president Donald Trump com a responsables de les dificultats contínues per adquirir combustible i peces de recanvi per operar i mantenir les seves plantes de petroli. El bloqueig que impedeix que les empreses dels Estats Units comercialitzin amb Cuba té efectes negatius sobre l'economia cubana, reconeix Ayuso, que també apunta a la incapacitat de l'executiu cubà d'atreure inversió externa com a causant de la manca d'inversió en les infraestructures.

La Xina, que en els últims anys s'ha convertit en un soci comercial important per a l'Havana, ha demanat aquest dilluns a Washington que aixequi el bloqueig i les sancions contra Cuba perquè considera que ocasionen "un gran dany al desenvolupament econòmic i social" de l'illa.

Des de divendres al matí, l'ONG Justícia 11J ha registrat almenys 28 protestes menors a set províncies, concentrades principalment a l'Havana. El 2022 la gran apagada derivada de l'huracà Ian també va desencadenar una onada de protestes.