Curon, el poble perdut que emergeix d'un llac italià
La construcció d'una central hidroelèctrica va obligar a submergir dues localitats senceres
BarcelonaNo és l'Atlàntida, però sí un poble perdut la que ha emergit del fons d'un llac italià. Unes tasques de reparació de l'embassament de Resia, a la província del Tirol del Sud, al nord d'Itàlia, han fet ressorgir a la superfície les ruïnes d'un poble que feia dècades que estava submergit: Curon.
El Lago di Resia és un llac artificial de la zona alpina italiana fronterera amb Àustria i Suïssa. L'any 1950 les autoritats van decidir construir una presa i fusionar dos embassaments propers, tot i les objeccions dels residents, per proveir d'energia hidroelèctrica les indústries del nord del país. Més de 160 cases van quedar submergides i la població de Curon es va veure obligada a marxar i canviar de residència, encara que alguns van decidir quedar-se al nou poble creat a prop.
Avui en dia, el llac és popular pel campanar que emergeix de les seves aigües. Els excursionistes a l'estiu hi van per vorejar l'embassament, i els visitants a l'hivern poden caminar per la superfície de l'aigua congelada per arribar fins a l'agulla. Ara, amb el llac temporalment sec a causa d'unes tasques de condicionament i manteniment, els locals han tingut la possibilitat de conèixer Curon, un poble on vivien centenars de persones abans que fos inundat fa més de 70 anys.
La història rere la construcció del pantà
Tot i que les amenaces de construcció d'una presa en aquests llacs existia ja des dels temps en què la Val Ventosa encara pertanyia a l'Imperi Austrohongarès, no és fins al 1939 que el projecte comença a fer-se realitat. Aquest any l'estat concedeix a l'empresa Montecatini la construcció de la presa que uniria els llacs de Curon i Resia i elevaria el nivell de l'aigua fins als 22 metres, cosa que comportaria la destrucció dels dos pobles homònims. Amb l'inici de la Segona Guerra Mundial el projecte va ser abandonat, però després del conflicte bèl·lic, i amb un poble totalment devastat i reprimit, Montecatini anuncia, l'any 1947, la represa de les obres de construcció de l'embassament.
L'estiu del 1950 s'omple l'embassament i els pobles de Curon i Resia desapareixen en les profunditats de les 677 hectàrees de terreny que se submergeixen definitivament. Els habitants van ser testimonis de com les seves cases, l'església i el patrimoni cultural es destruïen. La població va ser traslladada i va reconstruir els seus pobles en terrenys propers i més elevats amb vistes al pantà.
L'impacte de caminar de nou per Curon
Un cop buidat el pantà, molts veïns de la zona han compartit a Twitter imatges i sensacions després de caminar pel que sempre havien conegut com un llac amb campanar. A les fotografies s'hi poden veure les restes d'escales, parets i cellers situats prop de la torre de l'església.
La imatge del campanar de Curon, , del segle XIV, és tan emblemàtica que fins i tot ha inspirat un llibre i una sèrie italiana de terror a Netflix, que té com a títol el nom del poble. I és que són moltes les llegendes, mites i històries que s'han generat al voltant d'aquesta icona.