D'operació llampec a la pitjor guerra des del 1945

Fa molt poques setmanes, mentre Volodímir Zelenski encara confiava que Donald Trump no s’avindria a pactar amb Vladímir Putin el final de la guerra i el futur del seu país, arribaven flaixos econòmics d’allò més sorprenents: el creixement del PIB d’Ucraïna l’any 2024 era del 3,6%. Una dada que el govern de Kíiv celebrava preveient una certa estabilitat econòmica per al 2025, tot i els efectes de la guerra. Predicció que el Banc Mundial no veu clara del tot, i assenyala el 2026 per parlar de recuperació sostinguda. Això, si la guerra s’ha acabat. Perquè, si bé és cert que una operació de reconstrucció arribaria a moure grans recursos, cal no perdre de vista el que suposen els tres anys provocats per l’atac rus: la destrucció de gairebé la meitat de l’economia ucraïnesa. Una altra previsió del Banc Mundial segons la qual, de mitjana, una de cada cinc persones han de viure amb menys de sis dòlars al dia.

Posats a parlar del balanç que potser s’acosta, les xifres cremen, tot i que no hi ha consens. La guerra hauria provocat un milió de baixes —600.000 russos i 480.000 ucraïnesos— segons les estimacions del govern ucraïnès i dels serveis d’intel·ligència occidentals. Hi ha altres xifres, com ara les confidencials citades per The Wall Street Journal, que parlen directament del nombre de morts: 200.000 russos i 80.000 ucraïnesos, afegint-hi 800.000 ferits –400.000 a cada bàndol. Nombres molt arrodonits que eviten identificar víctimes militars i civils, tot i que la majoria són soldats. La principal coincidència de la majoria de les fonts és assegurar, amb contundència, que la guerra d’Ucraïna és la que més morts ha provocat a Rússia des de la Segona Guerra Mundial. Terrible, pensant que es tractava d’una “operació militar especial” que havia de durar com a molt unes setmanes.

En la tragèdia humana d’Ucraïna cal incloure-hi els 6,5 milions de refugiats, més d’un terç dels quals han anat a Alemanya i a Rússia, segons dades de l’ONU. I també s'han de tenir en compte els 3,7 milions de desplaçats interns, i els segrestos que han afectat especialment milers de nens i nenes. Dades contrastades apunten a més de 20.000 menors deportats i confinats en territori rus. Però l’escriptor francès Marc Levy gosa anar més enllà: diu que “Putin ha segrestat 40.000 nens ucraïnesos” i parla d’una operació de “reeducació” per fer-los servir d’arma de guerra.

Impuls a la identitat i cultura ucraïnesa

Enmig d’un panorama que abasta tota mena de dissorts, un dels fets positius que es detecten és com la polarització nacionalista provocada per l’atac de fa tres anys s’expressa en el fet que molts ucraïnesos hagin renegat del seu suposat bilingüisme i de la biculturalitat proclamada des de temps soviètics. A Ucraïna la guerra estaria generant –o ja hauria generat—una mutació d’identitat que es comença a detectar en els estudis sociolingüístics. Són molts els joves que han començat a prioritzar la llengua ucraïnesa, i el diari francès Le Monde no s’ha estat de dir que milers d’ucraïnesos han abandonat el rus.

L’esperit europeista va doncs a l’alça a Ucraïna, sobretot l’anhel d’incorporar-se immediatament a la UE i esperar el desplegament de desenes de milers de soldats europeus que assegurin les fronteres. Ben mirat, segons el que passi geopolíticament en els pròxims mesos, potser ja ni caldrà que Ucraïna s'incorpori a l’OTAN, perquè l’OTAN ben bé podria començar a descompondre's. Trump i Putin l’haurien matat.