Les dades actuals no donen suport a la paralització de la vacunació amb AstraZeneca

LondresLes dades amb què treballen l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'Agència Europea de Medicaments (EMA) i l'Agència Reguladora de Medicaments i Productes Sanitaris britànica (MHRA) suggereixen que en realitat els casos de trombes que han alertat Europa i que han paralitzat la campanya de vacunació amb AstraZeneca/Oxford en almenys 17 països de la Unió i altres d'extracomunitaris, fins a convertir el procés d'immunització en un veritable caos, són menys dels que es podria esperar sense la vacuna.

Entre el Regne Unit i la UE, aproximadament 17 milions de persones han rebut el producte d'Oxford, i s'han comptabilitzat 37 episodis , alguns fatals, d'acord també amb la informació facilitada per la farmacèutica a la seva pàgina web. A més d'aquests, avui al matí Espanya ha informat que investiga la mort per ictus d'una dona de 43 anys a Marbella que havia rebut la vacuna d'AstraZeneca a principis de mes i que també analitza un altre cas de trombosi venosa abdominal.

L'EMA, a través de la seva directora, Emer Cooke, ja va tornar a assegurar ahir des d'Amsterdam, on té la seu, que "quan vacunes milions de persones és inevitable que hi hagi incidents. El rol de l'EMA és avaluar-los per veure si realment són efectes secundaris o coincidències". És a dir, els controls funcionen. I tant el president francès, Emmanuel Macron, com el primer ministre italià, Mario Draghi, també van afirmar hores després que esperen "reiniciar ràpidament l'administració de la vacuna d'AstraZeneca", de seguida que el regulador de la UE doni encara més garanties de seguretat i desvinculi els problemes esmentats de la seva administració, cosa que pot fer en l'anunci que té previst per demà, dijous.

¿Hi ha, doncs, raons científiques per aturar la vacunació o senzillament s'ha corregut massa, en especial des que Alemanya va decidir dilluns aturar la campanya amb la vacuna de l'equip d'Oxford?

El director de l'Agència Italiana de la Seguretat en els Medicaments (AIFA), Nicola Magrini, assegurava aquest dimarts en una entrevista amb el diari La Repubblica que la decisió d'Alemanya, França i Itàlia de suspendre AstraZeneca després de les primeres informacions sobre possibles trombes va ser "política". "Vam arribar al punt d'una suspensió perquè diversos països europeus, incloent-hi Alemanya i França, van preferir interrompre les vacunes, deixar-les en suspens per fer controls. L'elecció és política". A Itàlia hi ha hagut, segons Magrini, vuit morts i quatre casos d'efectes secundaris greus després que s'haguessin administrat les vacunes.

Però en la mateixa entrevista afegia que la relació benefici-risc de la punxada és "àmpliament positiva", bàsicament el mateix que ha dit l'EMA en les passades hores.

La versió que dona el doctor Magrini fa pensar més en un moviment de fitxes de dòmino, dut per la prudència, o fins i tot per un excés de prudència, que no pas en una planificació dirigida des de la Comissió Europea per perjudicar la imatge d'AstraZeneca, com a lliçó o revenja pels problemes de lliurament que ha tingut i està tenint amb la UE. En aquest sentit, hores després que Alemanya, França i Itàlia s'afegissin al veto que ja feien altres països europeus, Espanya també s'hi sumava dilluns.

I malgrat que no hi ha dades que corroborin la relació entre els problemes vasculars i la vacuna, i que tot indica que AstraZeneca és segura, no deixa de ser significatiu que la Food and Drug Administration, el regulador dels Estats Units, encara no hagi donat llum verda al producte de la farmacèutica anglo-sueca, i que l'aprovació encara es retardi mesos en relació amb l'aprovació del regulador britànic i europeu.

Resposta britànica

Des del Regne Unit, el país europeu que primer va punxar amb AstraZeneca, i on s'ha desenvolupat la vacuna, les decisions dels governs europeus, i d'altres, però especialment els europeus, s'han pres amb sorpresa i també gairebé com una ofensa científica i política. Dos ministres, el de Negocis i el de Sanitat, han sortit avui a defensar la vacuna. I el mateix premier, Boris Johnson, en la sessió de control del Parlament, ha assegurat aquest migdia que "molt aviat" li tocarà el torn a ell per immunitzar-se i que "sens dubte" ho farà amb la vacuna d'Oxford.

Els científics s'hi han sumat. Aquest dimecres l'exdirector de la MHRA Kent Woods assegurava al programa BBC Breakfast: "No hem d’oblidar que a la Unió Europea les darreres xifres mostren que es produeixen al voltant de 2.000 morts al dia per covid. Es tracta d’una pandèmia molt greu. I crec que una interrupció de la vacunació de les seves poblacions és un fet molt lamentable. I tenint en compte que hi ha hagut dificultats amb el subministrament en algunes parts d'Europa, atès que hi ha hagut aquesta nova confusió amb la suspensió del programa de vacunes, no està fent res per a la salut de la població. I encara que és temptador dir que els reguladors d'aquests països estan sent segurs, crec que fan el contrari. Crec que en realitat augmenten el risc per a la població davant d'una pandèmia molt important".

Per la seva banda, el professor Jeremy Brown, membre del Comitè Mixt de Vacunació i Immunització, ha assegurat al programa Today, de BBC Radio 4, que la suspensió en 17 països de la UE "no és sensata", "ni lògica".

A més, ha argumentat un fet incontrovertible. Tota la polèmica generada farà augmentar la suspicàcia de la població general davant de la possible represa de la campanya amb la vacuna d'AstraZeneca i, de retruc, al Regne Unit. Es lliura, doncs, també una batalla de propaganda.

"Hi ha la preocupació perquè el que passa a Europa pugui fer que la gent del Regne Unit tingui menys confiança en la vacuna AstraZeneca, de manera innecessària, perquè és perfectament segura". La vacuna s'ha administrat al voltant d'11 milions de persones al Regne Unit "i no s'hi han registrat efectes secundaris greus", ha afegit. "És difícil entendre per què tants països han decidit deixar d'utilitzar la vacuna".

Les paraules de Brown no són gratuïtes. Una enquesta de YouGov feta entre el 23 de febrer i el 2 de març en cinc països –el Regne Unit, Itàlia, Espanya, Alemanya i França– mostrava que mentre que en el primer la confiança en la injecció d'Oxford/AstraZeneca és màxima (95%), la creença que és insegura augmenta fins al 44% (França) i 40% (Alemanya). A Itàlia, el 16% la consideren insegura i a Espanya el 25%. Aquestes xifres probablement deuen haver crescut després de les darreres informacions.

En aquest sentit, a Alemanya, un dels països amb un índex d'antivacunes més elevat, una enquesta ràpida de Forsa feta pública avui per a les cadenes RTL i NTV mostra que el 54% dels sondejats creuen que la suspensió de la vacunació amb AstraZeneca és correcta.