Daniel Noboa guanya còmodament les eleccions a l’Equador
El candidat de la dreta s'imposa amb el 56% dels vots davant l’hereva del correisme, Luisa González, que ha al·legat frau


Buenos AiresEl president de l’Equador, Daniel Noboa, ha renovat aquest diumenge el seu mandat en la segona volta de les eleccions al país amb gairebé el 56% del suport, davant la successora de Rafael Correa, Luisa González, que ha obtingut poc més del 44% dels vots i ha dit que no reconeix els resultats, al·legant frau electoral. La candidata progressista ha anunciat que demanarà al Consell Nacional Electoral (CNE) que es faci un recompte dels vots i que s’obrin les urnes: “L’Equador està vivint una dictadura”, ha dit des de la seu electoral, a Quito, i ha parlat del “frau més grotesc de la història”. La presidenta del CNE, Diana Atamaint, s’ha afanyat a confirmar els resultats que donaven Noboa per vencedor i ha dit que “la democràcia s’enforteix quan es respecta la veu del poble”.
Per la seva banda, Noboa ha donat les gràcies al seu equip i a tots els que li han confiat el vot: “Avui l’Equador ha votat per un president jove que ha treballat per millorar la vida dels equatorians”. Aquestes han estat les primeres paraules des de la seva casa a la platja d’Olón, acompanyat de la seva mare –Annabella Azín, assessora política ad honorem– i la seva dona, la primera dama Lavinia Valbonesi, totes dues peces clau en la seva campanya. “L’Equador està canviant”, ha dit. “Ja ha triat un camí diferent, i aquest camí serà que els nostres fills visquin millor que nosaltres, que les futures generacions tinguin una vida més digna, justa i transparent”, ha afegit. “L'Equador vol ser diferent, no caminar cap al passat”, ha conclòs.
Resultats inesperats
Tot i que no estava clara la victòria de cap dels dos candidats, sí que s’esperaven uns resultats molt més ajustats que els que s’han obtingut, tal com va passar a la primera volta del mes de febrer, en què Noboa va superar González per només un 0,15% dels vots. Es calculava que els vots del moviment indígena –la tercera força en la primera volta– anirien cap a González, però finalment no ha estat així, un fet que sorprèn segons l’analista Pablo Medina, que apunta a l’ARA que la candidata correista hauria tocat el seu sostre a la primera volta. En canvi, hauria estat Noboa qui, en la segona, s’hauria quedat amb els vots de la resta de candidats, fet que li ha permès guanyar “còmodament”, amb més d’un milió de vots de diferència.
En aquest sentit, i atès que es tracta d’una diferència tan àmplia, Medina considera que l’al·legació de frau per part de González és “lamentable”, ja que si bé és cert que “en tot procés electoral a l’Equador existeixen algunes irregularitats”, com actes que se signen malament o alguns problemes en el recompte, no deixen de ser “marginals”. A parer seu, de fet, és “pràcticament impossible” parlar de frau, tenint en compte també que hi ha hagut un desplegament d’observadors internacionals. González té dret a demanar una verificació de les urnes i un recompte, però segons l’expert “és molt poc probable que hi hagi hagut una irregularitat d’aquest nivell i que, per tant, canviïn els resultats”.
Els reptes del nou govern
Un dels primers reptes amb què es trobarà Noboa en aquest nou mandat és la governabilitat: el poder legislatiu està fragmentat i el grup majoritari a l’Assemblea Nacional és, justament, el del correisme. Però l’analista Andrea Suárez creu que, havent obtingut una victòria tan àmplia a les urnes, Noboa “té espai per legitimar-se” tant en l’àmbit polític i institucional com de cara a la ciutadania. Un resultat més ajustat, com el que s’esperava, hauria dificultat més les negociacions, segons l’experta, que com a segon repte situa el fet que Noboa no és un president nou: “Per als equatorians, el seu segon mandat comença demà”. Als ulls de la gent, Noboa no gaudeix del marge “per situar-se o projectar el futur”, sinó que “ha de donar continuïtat a la seva gestió”, i en aquest sentit “les exigències i les expectatives ciutadanes estan molt altes”, assenyala Suárez.
I no només les expectatives, sinó que també les prioritats dels equatorians estan clares: cal adreçar la dramàtica crisi d’inseguretat que travessa el país arran de l’augment del narcotràfic i el crim organitzat. El mes de gener d’aquest any ha estat el més violent de la història de l’Equador, amb un total de 793 homicidis. Si bé Noboa ha promogut durant el seu curt mandat una política de “mà dura” en la qual s’han incorporat les forces armades en la gestió de la seguretat a la via pública i s’han declarat estats d’excepció de manera recurrent, els resultats no han estat els esperats. Per això el president té previst anar més enllà, i ja ha dit que demanarà ajuda a l’empresa de seguretat privada dels Estats Units Blackwater i que avançarà en un projecte de construcció de presons de màxima seguretat.