Consens i cordialitat en absència de la ultradreta

Brussel·lesCom si fossin fantasmes a qui s’evita invocar, els líders de les prinicipals famílies europees van debatre ahir gairebé sense pronunciar noms com els de Salvini, Le Pen o Farage. Els candidats a presidir la Comissió Europea van protagonitzar el debat final organitzat per l’Eurocambra, sense gaire debat real. El consens i la coordialitat als quals els electors espanyols estan poc acostumats van regnar en una conversa marcada per l’absència de discussió sobre una de les principals preocupacions d’aquests comicis: l’auge de l’extrema dreta i l’euroescepticisme i les dificultats que el pes d’aquestes formacions poden arribar a tenir després del 26-M en una Eurocambra més fragmentada que mai.

El debat d’ahir no va servir per projectar com seran els futurs debats del Parlament Europeu, perquè van faltar les veus més dissonants, que són les que poden complicar l’estabilitat d’una Eurocambra on per primera vegada els dos grans partits, populars i socialistes, no sumaran el 50% dels escons. L’única pinzellada la van donar els Conservadors i Reformistes, que defensen una Unió Europea que faci “menys coses”, com va dir ahir el seu candidat, Jan Zahradil. Els participants, representants dels grups polítics però no de tots els partits (per això no hi era Oriol Junqueras, candidat de l’Aliança Lliure Europea) van exhibir consens en els grans temes i amb prou feines van enfrontar-se. Fins i tot van intercanviar elogis o i van mostrar voluntat d’arribar a futurs acords. Marcaven així distàncies amb els discursos més euroescèptics -que no eren presents ahir a l’hemicicle de Brussel·les, convertit per una nit en plató-, però maquillaven la realitat de la futura Eurocambra.

El populisme i el respecte a l’estat de dret va ser l’últim punt del debat, després de repassar qüestions com la immigració, la fiscalitat digital o el canvi climàtic. Les principals disputes van saltar sobre l’acollida d’immigrants o el control fronterer, amb diferències principals entre el bloc més partidari de la solidaritat (socialistes i verds) i el del control fronterer (populars, liberals i reformistes). Tot i això, en cap cas les diferències es van demostrar insalvables, sobretot en qüestions com el canvi climàtic o la fiscalitat de les tecnològiques.

Quan va arribar l’hora de parlar de populismes, els candidats ja s’havien quedat sense torns d’interpel·lació i la intensitat va decaure. “Hem d’admetre que la gent que votava el meu partit o d’altres que som aquí ara vota nacionalistes i extremistes i això és culpa nostra, no els vam saber convèncer”, va etzibar Frans Timmermans, candidat dels socialistes i actual vicepresident primer de la Comissió, recordant que el Brexit ha convertit “el Regne Unit en un Joc de trons amb esteroides”. I aquí és on va coincidir amb Manfred Weber, el candidat popular, que va fer una crida a lluitar “contra els que volen destruir la UE”. La candidata dels Verds, Ska Keller, no es va oblidar, però, de recordar als populars les seves aliances amb l’extrema dreta en diversos governs europeus.

La candidata liberal, la comissària de Competència Margrethe Vestager, sí que va anticipar el previsible paper de frontissa que pot exercir l’ALDE, a la qual els sondejos donen més d’un 10% dels vots. Vestager, que té opcions reals a la presidència pel seu prestigi com a comissària que ha multat Apple i Google, es va mostrar contundent però conciliadora, va reivindicar la unitat i va recordar que ja és hora que una dona presideixi la Comissió.

En el debat, en què no es va parlar de Catalunya, es va evidenciar que l’Eurocambra viurà un canvi de cicle a partir del 26 de maig.