El dèficit zero, l’obsessió de Milei
El president argentí es bolca en quadrar els comptes públics però deixa milers de ciutadans pel camí
Buenos AiresFa cinc mesos i deu dies que Javier Milei governa l’Argentina. Amb orgull, s’autodefineix com el primer president liberal llibertari de la història, que durant la campanya electoral carregava contra la “casta política” i prometia acabar amb la inflació, un “delicte” creat i impulsat per falsos governs del progrés —diu— que només buscaven enriquir-se a costa d’empobrir la gent. Més de 14 milions d’argentins van necessitar creure-hi: el 2023 la inflació acumulada al país sud-americà va tancar en un 211%, la més alta del món, i l’índex de pobresa superava el 40%. En el seu primer discurs com a president, Milei va prometre davant d’una multitud emocionada que venien moments difícils i que, durant el 2024, els argentins s’haurien d’estrènyer bé el cinturó, perquè la llum al final del túnel només podia venir de la mà d’un brutal ajustament o xoc econòmic.
A Milei no li han tremolat les mans quan ha decretat més de 70.000 acomiadaments en treballs formals del sector públic: la reducció a la meitat dels ministeris, el tancament de mitjans de comunicació i la no actualització dels pressupostos de la universitat pública són només algunes de les mesures extremes que ha pres el president per fer quadrar els comptes. Mentrestant, ha desactivat mesures de contenció dels preus que el govern anterior aplicava, per exemple, a la cistella bàsica d’aliments, que avui en dia a l’Argentina no dista gaire dels preus que es veuen a Espanya –segons dades oficials, una família tipus necessitaria més de 800 euros al mes només per alimentar-se, i el sou mitjà a l’Argentina no arriba als 500–. També ha alliberat el preu de la tarifa del transport públic, que s’ha triplicat, i ha retirat el subsidi estatal al cost de l’energia, cosa que ha fet enfilar a xifres impagables les factures de llum, gas i aigua. Tot i que recentment Milei ha declarat que “els sous comencen a guanyar la inflació”, la caiguda real del valor dels ingressos de la gent estaria fregant el 20% en menys de sis mesos de govern, i l’índex de pobresa ja enfila el 52%.
Primer la macro, després la micro
Però a Milei l’avalen els mercats: aplaudit en fòrums d’empresaris a l’Argentina –i recentment a Espanya– i després de dues reunions personals amb Elon Musk, que ha mostrat un enorme interès a invertir en el país, el president augura un futur pròsper i prometedor per a l’Argentina, a la qual pretén “tornar a convertir en potència mundial”. Les accions argentines a Wall Street han mantingut una bona dinàmica i Milei i el seu ministre d’Economia, Luis Caputo, insisteixen en la importància d’una macroeconomia estable i previsible per atraure inversions estrangeres. I la fita de la qual treuen pit és la caiguda de la inflació: a l’abril ha estat del 8,8% i s’espera una dada que fregui el 5% per al mes de maig. “Però a quin preu?”, pregunta retòricament la Teresa, mentre compra pollastre al mercat: “Amb la jubilació que cobro, als meus 79 anys, els meus fills m’han de pagar la mútua”.
El capítol de les mútues de salut ha representat una fissura en la teoria del lliure mercat de Milei: desregulada l’activitat econòmica, la salut privada va augmentar un 89% en tres mesos, més que la inflació acumulada, del 71%. Davant la indignació de la classe mitjana, el govern es va veure obligat a intervenir i exigir a les empreses de salut que retrotraguessin els preus. “La mà invisible no existeix; necessitem un estat present”, argumentava el Ludo a la Plaza de Mayo durant la manifestació de l’esquerra socialista l'1 de maig, Dia del Treballador. Milei sembla no sentir el que una bona part de la ciutadania argentina li reclama: raonabilitat, responsabilitat i empatia.