Degoteig d'evacuacions a Mariúpol

La sortida d'aquesta ciutat devastada s'estanca i encara queden civils a la fàbrica d'Azovstal

Civils evacuats de mariúpol arriben a Zaporíjia, a Ucraïna.
4 min

BarcelonaEl centenar de civils evacuats diumenge de la planta siderúrgica d'Azovstal a Mariúpol feien camí molt lentament cap a Zaporíjia, una ciutat més al nord que encara està en mans ucraïneses. Desenes de mitjans de comunicació esperaven en aquesta ciutat l'arribada dels autobusos que traslladaven la població evacuada des de Mariúpol, inclosos els civils que van poder ser alliberats de la planta. A mitja tarda de dilluns, havien arribat a Zaporíjia centenars de persones que fugien de la regió del Donbass, on hi ha intensos combats, i també alguns des de Mariúpol. Un trajecte en autobús que normalment demana unes tres hores n'havia exigit més de 13, explicaven. Però l'Ajuntament de Mariúpol avisava a través d'un comunicat a Telegram que la sortida d'aquesta ciutat portuària, probablement la més devastada per l'ofensiva russa a Ucraïna, s'havia retardat més del previst. "Centenars de persones continuen atrapades a la fàbrica d'Azovstal", insistien des del consistori, que deixaven clar que tot aniria més lent del que es pensaven diumenge, quan les Nacions Unides van confirmar l'inici de les evacuacions dels civils que hi ha a la planta, coordinades amb el Comitè Internacional de la Creu Roja, Rússia i Ucraïna.

Segons l'assistent de l'alcalde, Petró Andriutxenko, a Mariúpol encara hi ha atrapades més de 100.000 persones, i dins de la planta d'Azovstal també hi queden encara diversos centenars de civils, inclosos 20 nens, segons el cap de la guàrdia militar d'Ucraïna. També esperaven poder evacuar encara 500 ferits que es troben en els búnquers de la planta i que no hi poden ser atesos per la falta de medicines i estris mèdics. L'escassetat d'aigua i aliments assetjava també els soldats i civils atrapats als búnquers. A més, i en declaracions a la CNN, Mikhaïlo Verxinin, cap de la policia de Mariúpol, explicava que després de la sortida dels primers autobusos que evacuaven civils de la fàbrica, el complex ha estat víctima de "foc constant". "L'artilleria i l'artilleria naval estan disparant sense parar. També hi ha atacs aeris constantment", ha apuntat.

L'ONU va dir que primer s'evacuarien els nens, els ancians i les dones, però el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, insisteix que les evacuacions tant d'Azovstal com de les ciutats ocupades per les tropes russes que es duen a terme amb ajuda de l'ONU han d'incloure també els soldats ucraïnesos.

El 9 de maig, clau

Després de més de dos mesos de setge implacable, amb bombardejos indiscriminats sobre escoles, hospitals i refugis, Rússia ha destruït més del 90% de Mariúpol i ha aconseguit controlar gairebé tota la ciutat, fins al punt que la setmana passada Moscou la donava per caiguda, tot i que Kíiv ho nega, precisament perquè el complex industrial d'Azovstal s'havia convertit en l'últim reducte de la ciutat. L'arquitectura hi va ajudar: una enorme fortalesa a tocar del mar d'Azov, de parets gruixudes, portes d'acer i laberints subterranis reforçats. A la superfície, quilòmetres i quilòmetres de magatzems, forns, xemeneies i altres edificis que han permès als combatents ucraïnesos amagar-se de les forces russes. Sota terra, diversos nivells de passadissos laberíntics i búnquers que es van reforçar durant la Guerra Freda per protegir els milers de treballadors de la planta de possibles bombardejos o fins i tot d'atacs nuclears.

Però sembla que tot plegat no haurà estat prou per resistir de manera indefinida. Fa uns dies, fonts oficials europees van dir a Reuters que Mariúpol probablement caurà "en els pròxims dies" perquè el president rus, Vladímir Putin, vol que el dia 9 de maig, quan se celebra el Dia de la Victòria russa sobre els nazis l'any 1945, Mariúpol ja estigui "alliberada". "La por és que pot ser pitjor que Butxa", deien aquestes fonts.

Més de 3.000 morts civils oficialment

Mentrestant, l'oficina dels Drets Humans de l'ONU calcula que el nombre total de civils morts a Ucraïna des de l'inici de la invasió és de 3.153, tot i que admet que la xifra real és "considerablement més alta", ja que aquests són només els que s'han pogut confirmar oficialment. La dificultat d'arribar a les regions més castigades per les bombes fa suposar que el càlcul queda molt lluny de la realitat. De fet, l'alcalde de Mariúpol ha arribat a dir que a la seva ciutat hi havien mort més de 20.000 civils. Anton Heràixenko, assessor del ministre d'Interior d'Ucraïna, ha dit aquest dilluns a Twitter que "ja s'han trobat més de 1.200 cadàvers de civils assassinats pels russos a la regió de Kíiv", després que les tropes russes abandonessin la zona ja fa un mes.

Al marxar, les tropes russes van deixar darrere seu centenars d'evidències que s'estan investigant com a crims de guerra, no només els cadàvers, també el relat esgarrifós d'algunes víctimes. Casos com el d'una noia de 14 anys de Butxa que va ser violada per cinc ocupants russos i ara està embarassada. Ho va explicar la psicòloga Oleksandra Kvitkó, que treballa en una línia directa d'assistència psicològica establerta per la defensora del poble ucraïnesa, Liudmila Denisova. El 26 d'abril, la línia directa de Denisova va rebre 103 denúncies de delictes sexuals als territoris recentment alliberats d'Ucraïna. Les víctimes inclouen no només dones, sinó també homes i nens petits.

stats