Dia Mundial del Medi Ambient
Internacional04/06/2022

Les deixalles electròniques d'Occident intoxiquen criatures a l'Àfrica

La majoria van a parar a abocadors on treballen nens i nenes, que respiren gasos tòxics i mengen aliments contaminats

BarcelonaFa menys d’un any, la policia va desallotjar –amb gasos lacrimògens i bales de goma– l’abocador de deixalles electròniques més gran del món. Estava a la capital de Ghana, Accra. Les excavadores van desmantellar les muntanyes d’aparells electrònics inservibles i van aplanar el terreny. L’abocador d’Agbogbloshie, que rebia el nom d’aquest barri d’Accra, s’havia convertit en un monument mundial a la ignomínia, després d’intenses campanyes de denúncia internacional sobre la contaminació que els residus electrònics d’Occident generen en aquell i altres països de l’Àfrica. El govern d’Accra va voler agafar la paella pel mànec i va clausurar l’abocador. Però malauradament no ha canviat res. 

“El que ha passat és que els residus electrònics s’han traslladat a desenes de petits abocadors escampats per la capital i altres llocs del país. I els carregaments il·legals segueixen arribant: entre 600 i 800 contenidors plens de residus electrònics desembarquen cada mes als ports de Ghana”, explica Mike Anane, activista ghanès guardonat pel programa mediambiental de l’ONU que va passar per Barcelona convidat per la campanya Ciutats Defensores dels Drets Humans. “En l’època nadalenca hi ha un pic d’un miler de contenidors als nostres ports, perquè tothom regala mòbils o electrodomèstics a Occident i es llencen els vells”, afirma.

Cargando
No hay anuncios

La Convenció de Basilea prohibeix aquestes exportacions de residus tòxics. Però els aparells viatgen etiquetats com a material de segona mà. “En realitat només un 20% encara funciona, el 80% va directe a l’abocador, però fins i tot els que funcionen tenen una vida màxima de mesos i també acabaran a la brossa”, assegura Anane. 

Als abocadors de residus electrònics de Ghana, ara escampats per tot el país, hi treballen més de 40.000 persones, entre elles nens i nenes a partir de 7 anys que cremen les deixalles per extreure’n els metalls que contenen. Amb els materials que aconsegueixen “guanyen menys d’un dòlar, no fan gaires diners, i és a costa de la seva salut: tenen mals de cap, cremades, problemes per dormir”, relata Anane, que porta 20 anys denunciant el problema que aquestes deixalles tòxiques generen a la seva ciutat. L’activista ha dut a terme estudis que han trobat metalls pesants a la sang de les persones que treballen en aquests abocadors.

Cargando
No hay anuncios

Però la contaminació no es redueix als qui hi treballen. Molta gent viu a prop o directament al terreny d’aquests abocadors i allà hi crien animals per menjar. Un estudi científic publicat aquest dijous conclou que els ous de gallina que mengen les famílies que viuen a l’abocador d’Agbogbloshie “contenen un nivell de dioxines 264 cops superiors al límit màxim permès a Europa”, explica per telèfon l’autor de l’estudi, el doctor Jindrich Petrlik, de l’organització mediambiental Arnika. “Un nen de tres anys que menja un d’aquests ous ingereix una quantitat de dioxines equivalent al màxim tolerable durant cinc anys”, afegeix. Amb un sol ou. 

Dioxines que produeixen càncer

Aquestes dioxines són “subproductes involuntaris” que es generen amb la crema o el tractament del plàstic, el coure i altres materials que contenen les deixalles electròniques, explica. Són substàncies que, en nivells tan alts com els detectats a tots els llocs on es va fer l’estudi, “afecten el desenvolupament del sistema neurològic, generen alteracions del sistema hormonal i poden provocar càncer”, assegura l’investigador txec.

Cargando
No hay anuncios

“Els nivells de toxicitat que vam trobar a Agbogbloshie –les mostres es van prendre el desembre del 2018– eren realment escandalosos, els més alts de tots els llocs que vam analitzar”, diu, que inclouen abocadors, incineradors i plantes de reciclatge de residus electrònics a Ghana, Kènia, el Camerun, Indonèsia, les Filipines i Tailàndia. A tots ells, però, hi van trobar nivells superiors als permesos.

I és que l’Àfrica és el continent que més deixalles electròniques importa en relació a les que produeix, però el sud-est asiàtic també en rep moltes i s'hi generen problemes de contaminació similars. En aquest cas els residus provenen principalment d’altres països de l’Àsia, el continent que més en produeix, però també n'arriben des d’Europa, segons dades de l’informe Fluxos transfronterers de residus electrònics publicat divendres passat per l’Institut de Recerca i Formació de l’ONU (Unitar).  

Cargando
No hay anuncios

Un 10% creua fronteres

Cada any es produeixen globalment 53,6 milions de tones (Mt) de residus electrònics, dels quals només un 17% es tracta de manera adequada. Què passa amb la resta? “No se sap. La majoria queden abandonats a les cases o van a parar al contenidor de rebuig i se separen en parts. I potser d’una aspiradora que pesava 10 quilos només un quilo es recicla de manera apropiada, i la resta es perd”, explica Ruediger Kuehr, un dels autors de l’estudi i cap de l’oficina de Bonn d’Unitar, que cada dos anys elabora el Global E-waste Monitor.

Cargando
No hay anuncios
Què passa amb els nostres residus electrònics?
Mt = 1.000.000 de tones
Dades per continents

Un 10% de les deixalles generades (5,1 Mt) es fiquen en contenidors de vaixell i travessen fronteres, la majoria (3,1Mt) de forma il·legal, que normalment vol dir etiquetats com a aparells que funcionen. “Pot semblar poc, però 5 milions de tones és moltíssim, són cinc cops els aparells que Alemanya posa cada any al mercat”, apunta Kuehr. En aquests enviaments hi ha “una cadena molt llarga d’actors”, explica, i “el model de negoci és bàsicament el de gent que les compra a preus baixos perquè, per exemple, els mòbils que encara funcionen els podran vendre a 10 euros a l’Àfrica, i pels que no funcionen en trauran menys, potser 50 cèntims, però ja hi suma”, diu. Aquests negocis d’importació i exportació de residus electrònics, presents en molts dels grans ports europeus, diu Kuehr, treuen profit de la incapacitat de molts governs europeus de fer complir les seves pròpies lleis.

Els productors d’aparells electrònics paguen una quota pel “principi de responsabilitat estesa” que tenen sobre allò que posen al mercat –i que sovint tenen una obsolescència programada–, però això vol dir que “donen uns diners i se n’obliden”, explica l’analista. L’encarregat de fer-ne el seguiment, doncs, és l’autoritat pública, però “no hi ha prou personal per revisar tots els contenidors que surten i si en revisen un miren només la part de dalt, però les deixalles estan al fons”, relata. Llestes per arribar a Ghana, on acabaran contaminant el menjar de les criatures.