"Molts dels cossos estan carbonitzats": l'espera dels familiars de les víctimes de l'accident aeri de Corea

Muan, Corea del SudDies abans de marxar a unes vacances de les quals no tornaria mai, el pare d'Oh Jaejin estava molt content amb la idea de convertir-se en avi, després que el seu fill Oh li digués que la seva dona estava embarassada.

"Va dir que estava a punt de plorar", explica Oh, de 37 anys, amb llàgrimes als ulls mentre recorda com el seu pare va reaccionar a la notícia, a principis d'aquest mes. Diumenge, el pare d'Oh va morir juntament amb 178 persones més quan l'avió en què anaven, el vol Jeju Air 7C2216, va sortir de Bangkok i es va estavellar en un aeroport del sud-oest de Corea del Sud.

L'accident, que és el més mortífer dels últims anys, va convertir l'aeroport del comtat de Muan en un lloc de dolor i commoció colossal per als centenars de familiars de les víctimes que s'hi havien concentrat. Dimarts aquesta tristesa ha augmentat a mesura que els funcionaris han anat conduint les famílies a una morgue temporal instal·lada a l'hangar de l'aeroport, fora de la terminal, per identificar els cossos que havien estat recuperats entre les restes carbonitzades.

La feina d'ajuntar els centenars de parts del cos mutilades ha estat minuciosa, però les autoritats afirmaven que dimarts al matí s'havien identificat 170 cossos i quatre havien estat lliurats a les seves famílies. L'accident va ser tan devastador que només dues persones a bord van sobreviure: membres de la tripulació que des de llavors han estat hospitalitzats a Seül. A l'aeroport de Muan, dimarts es va instal·lar un altar commemoratiu al primer pis perquè els familiars i els visitants hi poguessin deixar flors.

Entre les víctimes hi havia nens petits i avis, famílies senceres, grups d'amics i parelles i éssers estimats dels que aquesta setmana esperaven ansiosament a l'aeroport.

Molts dels familiars vivien a prop, en aquesta regió costanera on tradicionalment la gent pesca o cultiva arròs, encara que molts també treballen a les plantes petroquímiques, siderúrgiques i de construcció naval des que el país es va modernitzar als anys seixanta. La província de Jeolla del Sud, que acull l'aeroport –l'únic aeroport internacional de la regió– té la població més envellida del país, amb molts joves que es traslladen a Seül per buscar millors oportunitats laborals.

El pare d'Oh, que tenia 64 anys, havia anat de vacances a Bangkok amb set amics de la infància amb qui els últims anys sovint jugava a golf en el seu temps lliure, explica Oh.

Oh va veure per últim cop el seu pare, propietari d'una petita botiga prop de Mokpo per Nadal, quan ell i la seva dona li van portar kimchi. Aquest mateix mes li havia dit al seu pare que la seva dona estava esperant una criatura, que seria una nena. L'últim contacte que el pare d'Oh va mantenir amb la seva família va ser quan la seva dona li va enviar un missatge per saber com estava dissabte a la nit. Ell va respondre que hi havia massa soroll al lloc on era i que no podia parlar per telèfon.

Oh, que treballa en un banc a Mokpo, va dir que el seu pare ni tan sols li havia explicat que anava a Tailàndia, perquè no volia que els seus fills es preocupessin. Va saber que el seu pare estava en el vol condemnat després de l'accident, quan els amics del seu pare li van trucar per dir-l'hi. Oh va agafar el cotxe d'un salt i, amb la seva dona, va conduir cap a l'aeroport. Quan s'acostava, va poder veure la cua de l'avió a l'horitzó.

La seva mare, que va arribar per separat, inicialment no s'ho creia. "És real? –deia–. No em puc creure el que està passant". Però de mica en mica va anar assumint la realitat, que la va destrossar.

La gestió del caos

Les autoritats van confirmar diumenge a la nit que el pare d'Oh era entre els morts. Però va seguir la confusió, explica Oh. Les autoritats de transport van organitzar vehicles per portar les famílies de les víctimes de qui s'havia confirmat la identitat des de la terminal fins a la morgue habilitada temporalment a l'hangar. Oh va arribar cap a mitjanit, ansiós per veure el cos del seu pare, i li van dir que esperés el seu torn.

Hores més tard, els agents el van rebutjar, dient que havien comès un error: els cossos no estaven preparats per ser vistos. Va tornar a casa cap a les sis del matí.

En el seu segon viatge a l'aeroport, després d'haver dormit una hora, va veure cossos escampats per l'asfalt prop de la cua de l'avió. Els funcionaris finalment li van permetre tornar a la morgue més tard aquell dia.

"Estava molt preocupat, perquè vaig sentir que molts dels cossos estan carbonitzats –va dir–. Quan finalment el vaig veure, li vaig poder reconèixer la part superior del cos i estava bé". Quan va preguntar als funcionaris sobre la resta del cos, li van dir que era a un altre lloc, però que es podria recuperar, fet que el va alleujar una mica. "Sembla que probablement va ser una mort instantània", va dir.

Més tard aquell dia li van dir a Oh que podien trigar fins a deu dies en preparar els cossos de les víctimes per ser retornats a les famílies. Aquesta claredat va ajudar, relata. "Em va semblar millor saber quant de temps podrien trigar les coses en lloc d'haver d'esperar amb incertesa", va dir.

Mentre esperava, Oh va intentar gestionar els assumptes del seu pare. Hauria de tancar la seva botiga. Calia examinar els seus béns i deutes. També es preguntava com cremaria el seu pare, amb tantes víctimes però tan pocs crematoris.

També planejava el funeral, que s'ha endarrerit. A Corea del Sud els funerals solen tenir lloc just després de la mort de la persona i duren tres dies. Oh va mirar d'informar amb antelació tots els amics i coneguts del seu pare, però no tenia accés als seus contactes del mòbil. Això ho feia amb dies de lliurança de la feina. "No estic segur de com seguiré somrient als clients a la feina quan tot acabi i torni a treballar", va dir. "La gent em preguntarà si estic bé, i hauré de dir que estic bé".

Oh també va relatar que l'aniversari de la seva mare era aquest cap de setmana, i que s'esperava que la seva dona parís al juliol. "Només venien coses bones –explica–. Però el meu pare ha marxat".

Oh assegura que té previst conduir cada dia a l'aeroport des de casa seva a Mokpo fins que tingui les restes del seu pare. "Vull que el meu pare torni tan aviat com sigui possible", diu.