Demostració de força d'Algèria en el 60 aniversari de la seva independència
El règim organitza la desfilada militar més important en un moment de màxima hostilitat amb el Marroc
BarcelonaAlgèria ha convertit aquest dimarts el 60 aniversari de la seva independència de França, el 5 de juliol del 1962, en una demostració de força militar. Unitats de l'exèrcit de terra, amb els carros de combat T90 i els sistemes de míssils S-300 de fabricació russa, un centenar d'avions i les forces navals (inclosos els dos submarins soviètics classe Kilo), han participat en la desfilada més gran de la història del país, sota la supervisió del president de la república, Abdelmadjid Tebboune.
L'exhibició, que ha estat transmesa en directe per totes les cadenes de televisió algerianes, recupera una tradició que s'havia abandonat fa 38 anys: el país va viure immers en una guerra civil els anys 90 i després l'expresident Abdelaziz Bouteflika va renunciar a organitzar una desfilada en el 50 aniversari de la independència per por de molestar el Marroc. Ara el règim ha volgut aprofitar el nou context regional, marcat per les renovades tensions pel Sàhara Occidental amb Rabat, que ha normalitzat les relacions amb Israel i està acusat d'haver fet servir el programa Pegasus per espiar milers d'algerians. Algèria també ha volgut exhibir múscul militar davant la inestabilitat a les veïnes Líbia, Nigèria i Mali.
Missatge araboafricà
A la desfilada hi han participat els representants dels governs que fan costat a Algèria: Tunísia, l'Autoritat Palestina, Etiòpia, el Congo, Níger i els Emirats Àrabs. També hi ha estat la presidenta del senat italià, Maria Elisabetta Alberti Castella, per simbolitzar les reforçades relacions amb Roma, en qui Alger veu ara un soci preferent per exportar el seu gas al centre d'Europa, en plena crisi diplomàtica amb Espanya. No hi podia faltar com a convidat el líder saharaui Brahim Ghali, el protagonista de la crisi diplomàtica entre Espanya i el Marroc, que va ser acollit per Madrid per tractar-se del coronavirus.
Amb la crisi sanitària pel covid-19, el règim militar algerià va aconseguir recuperar el control després de les massives protestes pro democràcia del 2019 i el 2020, que van espatllar els plans de l'octogenari Bouteflika de presentar-se a un cinquè mandat. La paràlisi de les protestes va permetre una forta repressió, que ha deixat desenes d'activistes a la presó o processats.
Una "nova era"
El president Tebounne va anunciar dilluns les tradicionals mesures de gràcia amb motiu de la simbòlica data, que a més de l'alliberament de 15.000 presos comuns preveuen gestos cap als joves empresonats per "tumults". Algèria també ha ofert un repartiment extraordinari d'habitatges de protecció oficial. Reforçat per l'alça dels preus del gas arran de la invasió russa d'Ucraïna, i del descobriment d'un nou jaciment a Hassi R'mel, al Sàhara, que espera poder començar a explotar aquesta tardor, el règim algerià ha promès a la seva població encetar una "nova era". Una nova pàgina, a jutjar per les imatges de la desfilada d'avui, en què l'exèrcit continuarà ocupant un lloc clau al système.