La dent de Lumumba torna al Congo 61 anys després del seu assassinat
El líder nacionalista congolès va ser assassinat mesos després d’estrenar el càrrec de primer ministre i Bèlgica va dissoldre el cadàver en àcid
Dakar“Per què, després del seu terrible assassinat, s’ha condemnat Lumumba a ser una ànima errant per sempre més, sense una tomba on poder descansar?” En una carta oberta a Felip, el rei dels belgues, Juliana Lumumba demanava el juny del 2020 un enterrament digne per al seu pare. Finalment, després de diversos retards justificats per la pandèmia del covid-19, les restes mortals de Patrice Lumumba, primer ministre electe del Congo l’any 1960, tornaran al seu país. Abans, però, recorreran un periple diplomàtic. Primer, una delegació oficial congolesa visitarà el primer ministre belga, Alexander De Croo, que aquest dilluns presentarà les restes mortals del líder: una dent guardada per un dels policies que va dissoldre el seu cadàver, Gerard Soete. Després hi haurà un acte que les mostrarà a la diàspora congolesa resident a Bèlgica; finalment, viatjaran als llocs que van marcar la vida de Lumumba abans de ser integrades a un mausoleu a Kinshasa, la capital de la República Democràtica del Congo.
Patrice Lumumba va ser un dels noms propis de la descolonització a l’Àfrica. Amb un discurs nacionalista, centrat en l’alliberament econòmic del seu país i de la resta del continent, Lumumba va tenir enemics a Europa i els Estats Units, que temien un acostament a la Unió Soviètica. Un diplomàtic nord-americà, Herman Cohen, va descriure la situació de la següent manera al seu llibre publicat l’any 2020: “Eisenhower –president dels Estats Units de l’època– va ordenar a la CIA organitzar l’assassinat de Lumumba. El cap de l’estació de la CIA a la zona, Larry Devlin, no es va sentir còmode amb aquesta ordre i va evitar aplicar-la retardant-la de forma deliberada. Al final, va resultar que altres persones tenien la mateixa idea envers Lumumba”.
Amb el suport de Bèlgica, els independentistes de Katanga –la regió minera més rica del país– van acabar culminant el magnicidi el 17 de gener del 1961. Lumumba tenia 35 anys i la seva mort seria, fins avui, una mena de trauma nacional per a molts congolesos.
Bienvenu Matumo és membre de Lucha, un dels moviments socials que reivindica el llegat de Lumumba. Matumo considera que Lumumba representa, encara, el coratge i la lluita dels africans per descolonitzar-se. Molts dels temes de l’agenda lumumbista segueixen sent importants, diu Matumo: “La primera prioritat al Congo és restablir la pau a tot el territori. Cal resoldre la qüestió social: molts congolesos viuen en condicions miserables. Cal crear oportunitats per aconseguir que la gent tingui feina. Molts polítics reivindiquen Lumumba, però en els actes són lluny de les seves idees polítiques. Només les utilitzen per guanyar visibilitat!”
Polèmica reial
Felip, el rei dels belgues, va viatjar per primer cop al Congo aquest mes de juny. Allà va lamentar “les ferides del passat”, però no va demanar perdó pels crims comesos pel règim colonial belga. A diferència d’altres règims colonials a l’Àfrica, la primera part del domini belga al Congo va estar lligada exclusivament a la figura del seu rei. Leopold II va governar el territori –sense trepitjar-lo– entre el 1885 i el 1908. Durant aquest període el rei es va enriquir gràcies a les exportacions de cautxú i ivori, mentre que al Congo van morir 10 milions de persones per les condicions d’esclavatge. Leopold II té avui una estàtua commemorativa al cor de Brussel·les.
Matumo considera que amb els actes d’aquests dies no n’hi ha prou: “Podrem enterrar el nostre primer premier de forma honorable, però cal obrir la porta a parlar de reparacions. Ens han privat d’una personalitat política que podria haver jugat un rol important a l’hora de resoldre els nostres problemes. Cal demanar perdó al poble congolès i començar un procés de reparacions simbòliques, però també materials”, conclou.