Desastres naturals: més freqüents, menys mortals
Les catàstrofes naturals han augmentat a causa de l’increment dels esdeveniments climàtics extrems
El nombre de catàstrofes naturals ha anat ‘in crescendo’ des del començament del segle XX, a causa de l’increment dels esdeveniments climàtics extrems, tot i que la major part de morts les causen terratrèmols i tsunamis
L'any passat vam veure incendis al cercle polar àrtic, temperatures rècord a Lapònia, erupcions volcàniques històriques a Guatemala i Hawaii i focs mortífers a la costa de Grècia. Els desastres naturals han seguit una tendència creixent al món, esperonats principalment per un increment dels esdeveniments climàtics extrems: inundacions i grans tempestes van suposar el 68% dels 281 desastres naturals registrats el 2018. També van ser els esdeveniments que van afectar més gent: just la meitat dels 61,7 milions de persones al món que l’any passat van veure trastocades les seves vides per un desastre natural, tot i que el nombre més alt de víctimes mortals va ser causat pels terratrèmols i tsunamis. “Cap part del planeta s'ha salvat de l’impacte dels esdeveniments climàtics extrems aquest últim any. Inundacions, sequeres, grans tempestes i incendis van afectar un total de 57,3 milions de persones”, afirmava el representant especial de l’oficina de l’ONU per a la reducció del risc de desastres, Mami Mizutori, en la presentació de l’informe d’enguany. “Se’ns acaba el temps per limitar l’escalfament global a 1,5 ºC o 2 ºC. Hem de ser molt actius en l’adaptació als efectes de l’emergència climàtica, la qual cosa vol dir reduir el risc de desastre a les ciutats i evitar crear riscos nous fent un ús millor de la Terra”, afegia.
Amb tot, la immensa majoria de les 10.373 vides humanes perdudes el 2018 en desastres naturals no es van deure a esdeveniments climàtics, sinó a terratrèmols i tsunamis, i ha sigut així en les últimes dues dècades. El nombre de morts per desastres naturals, de fet, s’ha anat reduint amb el temps, mentre que el nombre d’esdeveniments catastròfics registrats anava 'in crescendo'.
L’any que més desastres naturals es van comptabilitzar va ser el 2005, amb 193 inundacions, 130 grans tempestes (que inclouen tifons i huracans), 20 episodis de sequera, 30 onades de calor extremes, 25 terratrèmols, 13 grans esllavissades, 13 grans incendis i 8 erupcions volcàniques. Tot i així, va ser un any amb un nivell de morts per aquestes causes molt inferior. L’any amb més víctimes mortals del segle XXI va ser el 2010, en què van morir 297.140 persones a causa principalment del terratrèmol d’Haití, l’onada de calor de Rússia i la sequera de Somàlia.
El nombre de morts registrades per aquests esdeveniments s’acostava al mig milió de mitjana anual en les dècades del 1920 i del 1930, mentre que en el segle actual no arriben als 100.000 cada any. Destaca especialment la mortífera sequera que durant els anys 20 va assolar alguns països, de la qual es té constància especialment als Estats Units, tot i que se l’associa sovint més amb la dècada dels anys 30 i se la coneix com el Dust Bowl (bol de pols). La millora dels sistemes d’alerta i de les infraestructures ha fet reduir el nombre de morts en desastres naturals progressivament des de llavors. A més, els membres de l’ONU han assumit el compromís, en l’horitzó de l’Agenda 2030, de treballar en la prevenció per reduir el risc de pèrdues, especialment humanes però també econòmiques, que comporten aquesta mena de desastres. La planificació d’infraestructures, la protecció d’ecosistemes, l’adaptació d’espais exposats a la pujada del nivell del mar i la reducció de la pobresa són, segons l’ONU, polítiques indispensables per aconseguir-ho.