Desminadors: els altres herois que salven vides a Ucraïna

Kíiv calcula que necessitaran almenys deu anys per netejar els explosius que les tropes russes han escampat des de l'inici de la invasió

Equip de neteja de mines a prop de Kherson, el passat novembre.
Núria Garrido
13/05/2023
3 min

Mikolaiv (Ucraïna)Està considerada una de les professions més perilloses del món. Posen en risc la seva vida per salvar-ne d'altres. Són també fonamentals perquè la població civil pugui recuperar l'anhelada normalitat en una guerra que ja supera els quatre-cents dies. No ocupen, però, grans cartells publicitaris ni solen aparèixer als vídeos del govern de Volodímir Zelenski. Passen més desapercebuts. Ara bé, són els altres herois d'Ucraïna: els desminadors.

Des de poc després de l'inici de la invasió russa, l'exèrcit ucraïnès ha anat reconquerint parts del territori ocupat per les tropes russes. Va ser el cas de la regió de Butxa, al nord de Kíiv, que ja a principis d'abril de l'any passat va ser recuperada pels ucraïnesos. Això ha posat al descobert l'altre gran obstacle al qual Ucraïna ha de fer front: netejar les àrees alliberades que, generalment, estan plenes de mines i artefactes explosius. L'exèrcit de Moscou ho ha fet en els territoris on ha patit derrotes importants: abans de marxar, assegurar-se que aquells indrets seran inhabitables. I, evidentment, les mines són una bona eina per aconseguir aquesta fita. La societat ucraïnesa ja ha après que l'alliberament no és suficient i que, per poder tornar a casa amb la seguretat d'abans, cal alguna cosa més.

Segons xifres del ministeri de l'Interior d'Ucraïna, des del mateix inici de la invasió, el 24 de febrer de l'any passat, els artificiers han desactivat al voltant de 266.804 artefactes explosius. A la regió de Mikolaiv, al sud del país, ara com ara estan bolcats en aquesta tasca, ja que gran part de les aldees de la zona van ser ocupades durant gairebé nou mesos pels soldats de Vladímir Putin. Hi ha molta feina a fer. Les possibilitats que algun civil trepitgi una mina són altes. Des del mes de novembre passat, moment en què Rússia va anunciar la retirada de les tropes russes de Kherson, molt a prop d'aquesta regió, un total de vint brigades de desminadors estan repartides per diferents punts sospitosos d'estar minats o de contenir bombes trampa.

Precisament una d'aquestes brigades treballa des de fa setmanes en un camp als afores de la ciutat de Mikolaiv. Ens reben. “Ucraïna necessitarà almenys uns deu anys per estar totalment desminada”, explica a l'ARA l'Artem, un dels especialistes d'aquesta unitat. Ell i cinc companys més estan ara centrats en fer que les poblacions d'aquesta àrea puguin tornar a tenir gas. "Els russos van estar-se aquí durant molts mesos. I la gent encara està sense gas i sense llum, perquè el gasoducte és a sota d'aquests terrenys", indica. Mentre l'Artem parla amb nosaltres, de fons se sent el so dels sensors que els seus companys estan fent servir. Van ben equipats, per protegir-se. L'Artem calcula que porten ficats al cos més de 12 quilos: entre el casc, l'armilla, les genolleres, els guants... "Ens juguem la vida cada dia. Mai saps on et pots trobar una mina. És molt dur, esclar. Recentment, un company nostre va perdre una cama", explica.

Trucades de la població

El modus operandi és sempre el mateix, tal com explica l'Artem. Caminen curosament amb el sensor buscant aquells punts on hi pugui haver alguna cosa sospitosa. Si el sensor pita, s'ajupen i amb una altra vareta de metall intenten esbrinar si el que han trobat són restes de metall o d'algun artefacte explosiu. “Hem de tenir molta cura, perquè de vegades ha passat que els russos han deixat una mina amagada sota una altra. I, per tant, si estires la primera, explota l'altra”, diu l'Artem.

Les trucades del veïnat d'aquestes aldees que adverteixen de la presència de mines als jardins de les seves cases són constants. “L'alliberació d'aquesta regió és bastant recent. Per això, és un territori que està molt minat. Molts ens truquen explicant-nos que han trobat bales o mines”, diu una portaveu de la brigada. Ella admet que la falta de personal i de material és un hàndicap i que, com a conseqüència, en moltes altres regions del país la policia o fins i tot els bombers també fan tasques de desminar tota mena de territoris. “La idea és anar augmentant cada vegada més les unitats, tenim molta feina a fer. El govern també està plantejant-se comprar algunes màquines que fan aquesta tasca d'una manera més efectiva”, afegeix.

El salari, però, no és precisament l'incentiu per fer-se desminador a Ucraïna. “Cobrem uns 430 euros al mes... Ha pujat una mica per la guerra, però abans encara era més baix. La nòmina era de 300 euros”, indica l'Artem, que fa aquesta feina des del 2014. Un altre veterà d'aquest grup és el Yuri, de 38 anys, que fa dues dècades que fa de desminador. Diu que tothom li pregunta per què ha acabat tenint aquesta feina. Ell no sap ben bé què dir: "Quan tenia divuit anys vaig fer el servei militar i quan vaig acabar em vaig quedar a l'exèrcit ucraïnès. En aquella època em va tocar encarregar-me de tasques de desminar... i des d'aleshores, aquí continuo". Mai havia tingut tanta feina com ara.

stats