La despesa dels EUA per armar Israel bat rècords el primer any de guerra a Gaza

WashingtonEl revers dels més de 41.000 palestins morts en l'any de guerra a Gaza és una xifra rècord en ajuda militar dels Estats Units a Israel. En l'últim any, Washington ha destinat almenys 17.900 milions de dòlars a armar l'exèrcit hebreu, la despesa anual més elevada fins ara per part del principal soci de l'estat jueu. La xifra, publicada aquest dilluns en un informe sobre el cost de la guerra per la Universitat de Brown, només té en compte les ajudes aprovades abans que l'exèrcit israelià obrís un segon front al sud del Líban.

Tel-Aviv, que és el gran aliat de Washington a la regió, ha rebut uns 251.200 milions de dòlars (ajustats a la inflació) de les arques nord-americanes des del 1959, segons l'informe. En aquest període, l'administració de Joe Biden és la que més diners dels contribuents ha gastat en ajuda militar a Israel en un sol any.

El document recull les diferents despeses que ha realitzat govern nord-americà durant el primer any de conflicte, que van des de 4.000 milions de dòlars destinats a proveir míssils per a la Cúpula de Ferro i la Fona de David, fins a diners per comprar rifles i combustible per als caces. El darrer paquet d'ajuda que van tancar els Estats Units amb Israel va ser el mateix dia que el president de l'Autoritat Palestina, Mahmoud Abbas, demanava des de l'Assemblea General de les Nacions Unides que es deixessin d'enviar armes a Tel-Aviv. "Atureu el genocidi, deixeu d'enviar armes a Israel", deia Abbas mentre el Ministeri de Defensa israelià treia pit del nou paquet que incloïa 3.500 milions de dòlars (que ja s'havien transferit a Tel-Aviv) i uns 5.200 milions de dòlars destinats a sistemes de defensa aèria.

A l'estudi, els investigadors denuncien que, a diferència de l'ajuda militar destinada a Ucraïna, que està desglossada públicament, és impossible obtenir detalls complets sobre les partides que ha enviat el govern nord-americà a Israel des del passat 7 d'octubre.

L'informe només té en compte els diners públics que Washington ha gastat per finançar la guerra i deixa fora les vendes d'armes aprovades per Biden, les quals suposen l'altre gran pilar sobre el qual se sosté el suport militar nord-americà a Israel. Segons l'Stockholm International Peace Research Institute (Sipri), més del 70% d'armes que importa Israel són nord-americanes.

Xifres secretes

Igual que passa amb les dades sobre la despesa pública en ajuda militar, la venda d'armes a Israel també està marcada per l'opacitat. La llei de control d'armes i exportacions estableix que el president només ha de notificar al Congrés la venda d'un paquet d'armes quan aquest supera els 25 milions de dòlars quan és traca d'aliats, com és el cas d'Israel. Això vol dir que totes les partides inferiors a aquesta xifra no són sotmeses a l'escrutini públic ni tenen per què notificar-se a les dues cambres legislatives.

Entre els enviaments d'armes que s'han conegut durant l'any de guerra, s'hi inclouen dues grans partides aprovades el desembre del 2023, just després que comencés la guerra. La primera estava valorada en 106,5 milions de dòlars i incloïa quasi 14.000 cartutxos i munició antitancs M830A1. La segona constava de projectils d'artilleria de 155 mm i equipament relacionat valorat en 147,6 milions de dòlars.

A l'agost, després que el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu parlés al Congrés nord-americà i demanés més armes "per acabar la feina", l'administració Biden firmava la venda d'un altre paquet d'armes valorat en 20.000 milions de dòlars. Segons el departament d'Estat, la partida inclou més de 50 caces F-15, míssils de llarg abast, munició per a tancs de 120 mm, morters i vehicles tàctics.

Les tropes desplegades a la regió

Les tropes desplegades al Pròxim Orient, de manera indirecta, també formen part d'aquest suport militar a Israel. La presència dels soldats nord-americans a la zona, que s'ha incrementat al llarg de l'any de conflicte, serveix d'element dissuasiu davant les milícies i el règim dels aiatol·làs de l'Iran. Abans del 7 d'octubre del 2023, els Estats Units tenien uns 34.000 efectius a la regió. Cada cop que s'ha produït una escalada, el departament de Defensa ha enviat més homes a la regió, i la xifra ja arriba als 43.000 soldats. També es tracta d'un nombre orientatiu, ja que el Pentàgon no ha volgut concretar els efectius enviats.

L'informe també exposa com el desplegament d'efectius estatunidencs a la zona del mar Roig per combatre els atacs dels houthis a les naus comercials que passen per l'estret d'Ormuz en solidaritat amb Gaza ha suposat una despesa d'uns 4.860 milions de dòlars per a l'administració Biden.