Després del Brexit, hi ha una paraula de moda al Regne Unit: 'Bregret'
L'opinió pública britànica comença a penedir-se majoritàriament d'haver votat a favor de la sortida de la Unió Europea
LondresDeu anys i escaig després que s'encunyés per primera vegada el terme Brexit–es va recollir a l'Oxford Dictionary l'octubre del 2012, arran de l'ús que se'n va fer en un bloc el maig del mateix any–, un altre acrònim amenaça amb dominar la vida política del Regne Unit la pròxima dècada. Es tracta de Bregret, com ja en diu la premsa britànica, el resultat de combinar Britain o Brexit i regret (lament, remordiment, penediment).
El terme no ha sorgit ara que van mal dades. El McMillan Dictionary ja el va incloure el 27 de juny del 2016, quatre dies després del referèndum. Però no així l'Oxford, que encara no l'ha fet seu. Qui sí que ho ha fet, però, ha sigut l'opinió pública britànica, que, a mesura que l'economia de les illes es deteriora, comença a pensar que tot allò va ser una mala idea.
Des de principis d'any, el parer general ha anat evolucionat molt ràpidament, d'acord amb les enquestes. L'última ho deixa ben clar: només el 32% dels britànics continuen pensant que el Brexit ha valgut la pena. A principis d'any, ho creia el 39%. Per contra, el 56% creu ara que va ser un error, quan a principis d'any ho consideraven així el 49%. "En les últimes setmanes, la conversa política sobre el Brexit s'ha modificat. I políticament no importa només quantes persones han canviat d'opinió. El que també marca la diferència és qui són aquestes persones i on viuen", diu la catedràtica de sociologia de la Universitat de Bristol Paula Surridge, que ha elaborat amb el doctor Alan Wager, del King's College de Londres, una anàlisi de la situació per al think tank UK in a Changing Europe. Aquest laboratori d'idees fa un any que pregunta regularment a la ciutadania si creu que el Regne Unit hauria de tornar a la UE o quedar-se'n fora. Els resultats, ja apuntats anteriorment, són contundents. I cada cop més.
Des de primers d'any es pot veure un modificació de 12 punts cap a la idea de reincorporar-se a la Unió Europea. "Els que van votar Remain o no van votar el 2016 és més probable que hagin optat per reincorporar-se en els últims 12 mesos. Però, sumat a això, hi ha un nombre creixent dels que diuen que van votar marxar el 2016 que ara diuen que votarien per tornar a incorporar-se a la UE". Altres enquestes, com la més recent de You Gov, de la setmana passada, també indiquen dades semblants, en el sentit que un de cada cinc brexiters del 2016 considera ara, que marxar de la UE va ser un mal negoci.
Beneficis que ningú no veu
Les dades no demoscòpiques, sinó comercials, també demostren que ha sigut una mala pensada. Com a exemple, el balanç del primer gran acord de lliure comerç, signat amb el Japó l'octubre del 2020. Ha resultat en un fracàs sonor. Les xifres demostren que les exportacions han caigut des que va entrar en vigor. Dels 12.300 milions de lliures van passar a 11.900 milions fins al juny del 2022. Les exportacions de béns es van reduir el 4,9% i les de serveis el 2%.
Amb tot, aquestes dades no condicionaran la política britànica. Almenys de moment. Perquè d'acord amb la sociòloga Paula Surridge, "no hi ha pràcticament cap possibilitat de fer un referèndum sobre aquesta qüestió, ni en aquesta legislatura ni en la següent. No obstant això, els patrons canviants de suport ens poden indicar com el Brexit continuarà donant forma a la nostra política [fins a esdevenir Bregret]", diu.
En aquest sentit, el professor Wager considera que és fonamental l'actitud del laborisme, que de moment no vol ni sentir a parlar d'un altre plebiscit: "És el resultat de la por. Després d'haver estat al centre d'una sèrie de derrotes duríssimes durant l'última dècada, Keir Starmer i el seu equip estan decidits a no cometre els mateixos errors", que passen per entomar les conseqüències de la sortida de la Unió i intentar "que el Brexit funcioni", que ha dit recentment Keir Starmer. El líder laborista "no vol donar als seus oponents cap possibilitat perquè es pugui suggerir que el partit està coquetejant amb la reobertura del debat sobre la relació del Regne Unit amb la Unió Europea".
El Bregret, doncs, és al carrer i als mitjans de comunicació però no al Parlament de Westminster. I, mentrestant, el missatge del primer ministre, Rishi Sunak, expressat dilluns passat davant del congrés anual de la Confederació de la Indústria britànica, és d'esperança quasi religiosa: "Vaig votar pel Brexit, crec en el Brexit, sé que el Brexit pot aportar, i ja està aportant, enormes beneficis i oportunitats per al país". Tot i que encara no les veu ningú. O gairebé ningú.