Destituït el president de Corea del Sud que va aprovar la llei marcial

PequínAmb un esclat d'alegria s'ha rebut al carrer aquest divendres la decisió del Tribunal Constitucional de Corea del Sud de ratificar la destitució del president Yoon Suk-yeol per haver imposat la llei marcial el desembre passat. La sentència del més alt tribunal del país, adoptada per unanimitat, confirma el procés d’impeachment contra Yoon i posa fi a quatre mesos d’inestabilitat política. La Constitució obliga a convocar noves eleccions presidencials en el termini de seixanta dies: la data més possible és el 3 de juny, segons l’agència de notícies local Yonhap. Fins aleshores, l'actual primer ministre, Han Duck-soo, continuarà exercint com a president interí.

El tribunal ha desposseït del seu càrrec el president Yoon Suk-yeol amb caràcter immediat per haver “violat la Constitució i les lleis” a més de trair la confiança del poble sud-coreà. D'aquesta manera es confirma la decisió adoptada pel Parlament el 14 de desembre passat, que ja va destituir el president per haver decretat la llei marcial el 3 de desembre i haver enviat tropes per impedir l'entrada a la cambra. Aquests actes es van considerar una temptativa de cop d'estat. A partir d'ara el ja oficialment expresident s'haurà d'enfrontar a un procés penal per insurrecció.

Yoon Suk-yeol, de 65 d'anys, va arribar a la presidència com a candidat del conservador Partit del Poder Popular (PPP). Va guanyar les eleccions al seu rival, Lee Jae-myung, del Partit Demòcrata, amb el marge més estret de la història de la democràcia sud-coreana. Aquest marge ajustat i la dificultat per aprovar lleis en un Parlament controlat per l'oposició van ser les justificacions que va al·legar Yoon per decretar la llei marcial. Però, a banda de les dificultats polítiques, el president i la seva dona estaven assetjats per possibles casos de corrupció. El líder del PPP, Kwon Young-se, ha declarat que el partit accepta el veredicte i ha demanat disculpes a la població.

La divisió del país és un fet, i en són una prova les àmplies mesures de seguretat desplegades a Seül per evitar enfrontaments massius entre qui demanaven la destitució de Yoon i els seus partidaris. Uns 14.000 policies, pràcticament una desena part de la policia de Corea del Sud, s'han desplegat a la capital per evitar aldarulls. Des de l'1 d'abril i en espera de la sentència es va establir un perímetre de seguretat de 150 metres al voltant del Tribunal Constitucional. Zones sensibles com Gwanghwamun, els cèntrics carrers on es convoquen manifestacions, el Parlament o els voltants de la residència de Yoon estaven aquest divendres sota vigilància policial. També s'havien establert cordons policials per separar les concentracions dels opositors de Yoon i la dels seus partidaris, que s'han reunit a prop de la seva residència.

La sentència, retransmesa per la televisió, ha provocat una ràpida reacció als carrers. Eufòria entre els partidaris de la destitució del president, convocats al centre de la capital, i tristesa entre els seus partidaris. Fins i tot s'han vist escenes de desesperació.

Segons l'última enquesta de Gallup Korea, sis de cada deu sud-coreans donen suport a la destitució del president. De moment, el candidat del Partit Democràtic, Lee Jae-myung, apareix com a favorit per guanyar les eleccions. A la premsa sud-coreana es destaca que la sentència demostra la fortalesa de la democràcia de Corea del Sud amb titulars com “Visca la democràcia” del Korea Times.

La decisió de Yoon de decretar la llei marcial va suposar la desestabilització política més greu des que es va acabar amb la dictadura el 1987 i s'ha convertit en el primer president destituït en l'exercici del seu càrrec.

Amb la ratificació de l'impeachment s'aclareix el camí cap a un nou govern. La desestabilització política s'ha produït en un moment especialment difícil, ja que el país, la quarta economia d'Àsia, viu una crisi que n'ha frenat el creixement. A més, el govern interí ha d'entendre's amb la nova administració de Donald Trump, que ja li ha imposat un augment d'aranzels del 24%.

El govern que surti de les urnes haurà de fer front a la contínua pressió militar de Corea del Nord, més intensa ara que ha enfortit una aliança potent amb Rússia. També haurà de bregar amb l'emergència de la Xina i la crisi aranzelària desencadenada per Donald Trump que, a més, pot voler redissenyar les aliances a l'Àsia-Pacífic.

Els Estats Units tenen un tractat de defensa amb Corea del Sud que implica un gran desplegament de tropes al país asiàtic i el compromís de defensar-la en cas d'un atac. Trump ja havia advertit que tant Corea del Sud com el Japó han de pagar més per la defensa.