Detencions de turistes a la frontera dels Estats Units: això és el que has de saber si ets un visitant internacional

En les últimes setmanes, una onada de visitants internacionals que intentaven entrar als Estats Units des d'altres països se'ls ha denegat l'entrada als controls fronterers, fet que ha derivat en deportacions als seus països d'origen o a dies o setmanes de detenció.

Turistes alemanys són detinguts i deportats a la frontera dels Estats Units

Una dona britànica, de 28 anys, va arribar al Regne Unit a principis d'aquesta setmana després d'haver estat tres setmanes retinguda en un centre de detenció de migrants de l'estat de Washington. Havia intentat entrar als Estats Units des del Canadà i al pas fronterer terrestre van sorgir dubtes sobre si tenia el visat correcte. La seva terrible experiència es va produir poc després que dos turistes alemanys fossin deportats després d'intentar entrar als Estats Units des de Mèxic. Tots dos van passar setmanes en un centre de detenció a San Diego i van assegurar que no entenien per què havien estat detinguts i deportats.

Els incidents han generat preocupació internacional sobre les situacions que poden viure els viatgers en les fronteres estatunidenques. Això és el que s'ha de saber sobre els visats de viatge i els drets dels visitants internacionals que entren als Estats Units.

Aspectes bàsics de l'entrada i sortida dels Estats Units

Les persones que vulguin entrar als Estats Units i no siguin ciutadans estatunidencs han de tenir un passaport vàlid que no caduqui en un termini de sis mesos. A més, la majoria de les persones necessiten un visat o –pels ciutadans dels països que no requereixen visat– un Sistema Electrònic d'Autorització de Viatge, conegut com a ESTA.

L'ESTA se sol·licita per internet presentant una fotografia d'un passaport vàlid, així com una adreça de correu electrònic, domicili, número de telèfon i contacte d'emergència. En el cas dels ciutadans de països que no formen part del programa d'exempció de visats, la majoria dels controls per l'obtenció d'aquests documents es realitzen en els consolats dels països d'origen dels visitants, tal com assegura Jeff Joseph, advocat de migració de Denver. Els funcionaris dels consolats buscaran informació sobre si les persones tenen la intenció de quedar-se més temps del permès o tenen la intenció de treballar, entre altres coses.

El visat –o l'autorització–és només un document d'entrada per portar la gent a l'aeroport o a una frontera terrestre, ha explicat Joseph. No garanteix l'entrada als Estats Units. Una vegada el viatger arriba, ha de demostrar que té la intenció d'utilitzar el visat tal com se li ha indicat. Els funcionaris de migració faran preguntes rutinàries, normalment sobre el motiu de la visita, la durada de l'estada, on pensen allotjar-se els viatgers i què pensen fer. Els visitants poden ser portats a una segona ronda d'interrogatoris, més llarga i detallada.

Visats més comuns per visitants

Els Estats Units té tres categories de visats per visitants no migrants: un visat de visitant per qui vulgui entrar temporalment per motius de negocis, conegut com a B-1; un visat de turisme, conegut com a B-2; i un visat combinat per totes dues finalitats: un B-1/B-2. Encara que els visats en si són vàlids durant una dècada, els visitants només poden estar al país durant sis mesos com a màxim.

Els viatgers amb aquests visats de turista no poden estudiar, treballar en un contracte fix, dur a terme activitats remunerades, arribar com a membre de la tripulació d'un avió o un vaixell, treballar a la premsa estrangera, ni fixar la seva residència permanent, segons el Departament d'Estat. Per obtenir aquests visats, els potencials visitants han de completar una sol·licitud en línia, facilitar els documents necessaris, com un passaport i una foto i concertar una entrevista pel visat. Les entrevistes costen 185 dòlars.

Països amb programes d'exempció de visat als Estats Units

El programa d'exempció de visat, que permet a la majoria dels ciutadans viatjar als Estats Units per motius de negocis o turisme durant un màxim de 90 dies, s'aplica a 43 països. A canvi, els ciutadans estatunidencs poden viatjar a aquests països durant un període de temps similar sense necessitat de visat. Així i tot, aquests viatgers segueixen necessitant un ESTA vàlid per entrar al país. Les sol·licituds costen 21 dòlars (19,4 euros) i les autoritzacions estan actives durant dos anys. L'ESTA ha d'obtenir-se almenys 72 hores abans d'embarcar en un vol. Però hi ha lletra petita: per exemple, no pots obtenir un ESTA si has visitat determinats països després de certes dates, com Cuba a partir del 12 de gener del 2021. Si no pots optar a l'ESTA, hauràs d'obtenir un visat de turista. En aquest procés, els visitants "renuncien" a molts drets, explica Joseph, inclosa la renúncia al dret a impugnar la deportació. Per això, les persones que utilitzen aquest programa poden ser objecte de detenció obligatòria.

Quins drets tenen els visitants dels Estats Units?

La legislació federal estatunidenca atorga als agents del govern el dret a registrar les pertinences de les persones, incloses els seus mòbils i ordinadors, en els punts d'entrada fronterers. Segons la Unió Americana de Llibertats Civils, no és necessari que siguin sospitosos de delicte perquè se'ls registre. De fet, tots els visitants tenen dret a guardar silenci, però la càrrega de la prova recau en els titulars dels visats.

Si una persona es declara inadmissible durant l'interrogatori, pot retirar la seva intenció d'entrar al país i llavors se li permetrà viatjar al seu país d'origen. Se'ls anul·la el visat i acostumen a agafar el següent vol a casa. Però un agent pot denegar la retirada, i en aquest cas el visitant és detingut. Com aquestes situacions es produeixen tècnicament fora del país, no s'apliquen els drets descrits en la Constitució estatunidenca, indica Joseph, i els detinguts no tenen necessàriament dret a un advocat. El govern disposa d'uns 90 dies per deportar a les persones. Aquest termini pot ampliar-se si els detinguts no cooperen proporcionant els documents de viatge correctes, en aquest cas poden ser objecte d'un procediment penal. Després d'una ordre d'expulsió, les persones tenen prohibida l'entrada als Estats Units durant cinc anys.