Detenen un exministre de Bolsonaro per la seva vinculació amb l’intent de cop d’estat

BarcelonaLa Policia Federal ha detingut aquest dissabte a Brasília Anderson Torres, exministre de Justícia de Jair Bolsonaro, per la seva suposada implicació en l’intent de cop d’estat contra Luiz Inácio Lula da Silva de diumenge passat, quan milers de simpatitzants d’extrema dreta van ocupar de forma violenta el Congrés, el Suprem i el palau presidencial brasilers. D’altra banda, el Tribunal Suprem ha autoritzat la Fiscalia General a investigar l’expresident Bolsonaro com a presumpte autor intel·lectual de l’assalt. Bolsonaro és actualment als Estats Units des del 30 de desembre.

El seu exministre de Justícia també era als Estats Units, però aquest dissabte al matí ha aterrat a l’aeroport internacional de Brasília procedent de Miami, moment en què ha estat detingut. Anderson Torres era el secretari de Seguretat del districte federal de Brasília quan es va produir l’intent de cop d’estat. Va assumir el càrrec el 2 de gener i cinc dies després va marxar de vacances als Estats Units. Per tant, no era al Brasil quan es van produir els fets.

Escorcoll de la casa

Amb tot, la policia va trobar a casa seva l’esborrany d’un decret presidencial per intervenir el Tribunal Superior Electoral i “corregir” el resultat de les eleccions en què Bolsonaro va perdre davant Lula per una diferència de només 1,8 punts. L’exministre ha denunciat que l’esmentat document “s’ha filtrat fora de context, cosa que ha ajudat a alimentar narratives falses”.  

El magistrat del Tribunal Suprem Alexandre de Moraes va ordenar primer l’escorcoll de la residència de Torres i, dimecres passat, el seu arrest. El govern de Lula estava disposat a demanar la seva extradició als Estats Units si l’exministre no tornava al Brasil. Amb tot, Torres va anunciar que tornaria per demostrar la seva innocència. Al·lega que hi havia un pla de contingència per contrarestar possibles actes violents en les manifestacions dels simpatitzants d’ultradreta. “Crec en la justícia brasilera i en la força de les institucions. Estic segur que la veritat prevaldrà”, va afirmar en un missatge publicat a les xarxes socials.

El magistrat De Moraes, que és un dels onze jutges del Tribunal Suprem i president del Tribunal Superior Electoral, és qui també ha autoritzat la Fiscalia a investigar Bolsonaro. De fet, la mateixa Fiscalia havia sol·licitat la investigació perquè l’expresident ultradretà va compartir un vídeo a les xarxes socials dimarts passat, 10 de gener, dos dies després de l’intent del cop d’estat, en què qüestionava el resultat de les eleccions d’octubre i la legitimitat de les institucions. Hores després, va eliminar el vídeo, quan ja havia corregut com la pólvora entre els seus simpatitzants.

El ministeri públic considera que Bolsonaro “va incitar de forma pública la pràctica del crim”. El jutge De Moraes afegeix que l’expresident “es va posicionar una vegada més de forma criminal contra les institucions”. Per aquesta raó, es planteja interrogar-lo.

Bolsonaro continua sense reconèixer obertament la seva derrota a les urnes. El 30 de desembre, dos dies abans d’acabar el seu mandat com a president, es va traslladar a Orlando, Florida. No ha explicat el motiu del viatge. Des d’aleshores és als Estats Units. Després de l’assalt a les institucions de l’estat, l’expresident va condemnar els fets de forma tèbia i es va limitar a negar que hagués incitat els autors.

Altres processos oberts

Bolsonaro és un nostàlgic defensor de les dictadures militars de dretes, i l'1 de gener va perdre la immunitat en deixar el càrrec de president. També està sent investigat en quatre altres processos penals oberts pel Tribunal Suprem. En concret, s’investiga si va interferir de forma política ei il·legal en les decisions de la Policia Federal per protegir la seva família. També està sent investigat per divulgar notícies falses sobre la vacuna del coronavirus, per revelar documents secrets de la policia per alimentar una campanya en contra del resultat de les eleccions presidencials, i per la seva presumpta vinculació a les anomenades “milícies digitals” d’extrema dreta que pretenen dinamitar l’ordre democràtic.