Detenen l'expresidenta de Bolívia Jeanine Áñez per suposats delictes de sedició i terrorisme

SabadellL'expresidenta interina de Bolívia Jeanine Áñez ha sigut detinguda aquest dissabte a la matinada acusada d'haver participat en el "cop d'estat" que va forçar la dimissió de l'aleshores president del país, Evo Morales, el novembre del 2019. Divendres a la nit la Fiscalia havia emès una ordre de detenció contra ella pels càrrecs de sedició i terrorisme.

"Denuncio davant Bolívia i el món que, en un acte d'abús i persecució política, el govern del MAS [el partit de Morales] ha ordenat arrestar-me. M'acusa d'haver participat en un cop d'estat que mai no va succeir", ha dit Áñez a través de Twitter. Unes hores abans, ella mateixa havia difós a través de les xarxes l'ordre de detenció contra ella, alguns dels seus ministres i diversos ex alts càrrecs militars i policials. "La persecució política ha començat. El MAS ha decidit tornar als estils de la dictadura. Una pena, perquè Bolívia no necessita dictadors, necessita llibertat i solucions", ha piulat Áñez, que ha qualificat la seva detenció d'"il·legal" perquè s'ha fet "sense previ avís". "No hi ha ni un gram de veritat en les seves acusacions, és simple intimidació política. No hi va haver cap cop, vaig participar en una successió constitucional", ha argumentat Áñez, després de ser detinguda, en declaracions recollides per una cadena de televisió boliviana.

El ministre de Govern de Bolívia, Eduardo del Castillo, ha negat que es tracti d'una "persecució política". "No tenim por de ningú que pensi diferent. El que està fent el govern és assegurar-se que en aquest país la justícia existeix", ha assegurat en roda de premsa. I ha afegit: "La policia boliviana ha complert amb una ordre d'arrest pel cas del cop d'estat, per delicte de sedició, conspiració i altres, en un procés, i ho dic molt clarament, que ha seguit tot el seu curs. Seran les autoritats judicials les que determinin la situació jurídica de les persones arrestades".

Per la seva banda, Morales ha demanat, a través de Twitter, que "s'investigui i sancioni els autors i còmplices de la dictadura que va saquejar l'economia i va atemptar contra la vida i la democràcia a Bolívia".

Tretze encausats

Áñez ha sigut detinguda a casa seva, a la localitat de Trinidad, la capital del departament de Beni. Des d'allà ha sigut traslladada a La Paz, on hi ha la seu de la Força Especial de la Lluita contra el Crim. Aquest mateix divendres també han sigut arrestats els exministres de Justícia, Álvaro Coimbra, i d'Energia, Rodrigo Guzmán. L'exresponsable de Presidència, Yerko Núñez, es troba en parador desconegut, mentre que l'extitular de Defensa, Luis Fernando López, i el de Govern, Arturo Murillo, han sigut declarat pròfugs de la justícia perquè han fugit als Estats Units.

Dimecres ja havia sigut arrestat, i enviat a presó provisional, un excap de les forces armades, i sis més han rebut una ordre de detenció. En total, tretze autoritats, civils o militars, de l'anterior govern han sigut encausades en aquesta investigació.

En opinió del director executiu de Human Rights Watch per a Amèrica, José Miguel Vivanco, "les ordres de captura contra Áñez i els seus ministres no contenen cap evidència que hagin comès el delicte de terrorisme", per la qual cosa, diu, hi ha "dubtes fonamentats" per pensar que es tracta d'un procés judicial "basat en mòbils polítics". En una sèrie de tuits, el mateix Vivanco ha recordat que l'any passat, durant el govern d'Áñez, ja s'havia ordenat la detenció de Morales invocant també "la figura ambigua de terrorisme", i que en aquella ocasió l'ONG també va demanar la retirada dels càrrecs contra l'expresident.

Denúncia de frau electoral

Jeanine Áñez va arribar a la presidència de Bolívia el novembre del 2019, arran de la dimissió d'Evo Morales. El líder indígena, que havia arribat al poder el gener del 2006, va guanyar les eleccions per quarta vegada l'octubre del 2019, però l'oposició va denunciar frau. Organismes internacionals com l'Organització d'Estats Americans van suggerir repetir els comicis davant les sospites que els resultats havien sigut adulterats.

La situació va desembocar en fortes protestes arreu del país, que es van saldar amb 36 morts i més de 800 ferits. Inicialment, Morales es va comprometre a repetir les eleccions, però tant la policia com l'exèrcit es van sumar a les protestes i li van exigir que deixés el càrrec, cosa que finalment va fer el 10 de novembre. Amb ell van renunciar també el vicepresident i els líders de les cambres legislatives, de manera que Áñez, com a vicepresidenta segona del Senat, va assumir interinament la presidència. Morales, mentrestant, marxava a l'exili.

Amb un perfil clarament conservador, Áñez va imprimir un gir de 180 graus a la política boliviana durant els 11 mesos que va ocupar el càrrec, fins a les eleccions celebrades l'octubre de l'any passat. En aquests comicis, la victòria va ser per a Luis Arce, el candidat del Moviment al Socialisme (MAS), el partit de Morales. L'endemà de la seva presa de possessió, Morales va tornar al país. Pocs dies abans la justícia havia retirat l'ordre de detenció contra ell pels càrrecs de terrorisme i sedició que se li imputaven arran d'una demanda interposada pel govern d'Áñez, que el considerava instigador de la violència desfermada al país l'octubre del 2019. Són els mateixos càrrecs que el nou executiu va atribuir a Áñez i el seu equip en la demanda presentada al desembre, que ha motivat les detencions d'aquesta setmana.