Detingut per cantar 'L’estaca' a Bielorússia

BarcelonaJa fa anys que L’estaca va deixar de ser un himne exclusivament català. El cant a la llibertat i contra el franquisme que Lluís Llach va compondre el 1969 ha servit d’inspiració per a les lluites d’alguns pobles arreu del món: de la Primavera Àrab a la dissidència cubana, passant per l’oposició russa a Putin. L'últim cas en què un artista ha estat reprimit és el d'Aleksei Petrin, un músic de carrer bielorús que ha estat detingut aquest dilluns per tocar la cançó a Hrodna. Segons apunten mitjans locals, agents de la GUBOPiK, el cos del ministeri de l'Interior bielorús que actua contra el crim organitzat i la corrupció, van arrestar l'artista mentre actuava per la "distribució de materials extremistes".

Un dels països on la cançó va guanyar més popularitat i importància és Polònia. L’adaptació de Jacek Kaczmarski va ser l’himne del sindicat majoritari polonès Solidaritat durant els anys 80 i va esdevenir un símbol important contra el règim comunista d’aquest país. La versió de Kaczmarski, que es titula Mury [Murs], es va fer molt popular en l'oposició a l'estalinisme. A Bielorússia, però, la cançó no va guanyar importància fins fa pocs anys.

En aquest país de l’est, l'últim dictador del continent, Aleksandr Lukaixenko, un dels principals aliats de Vladímir Putin, ha guanyat totes les eleccions presidencials des del 1994, entre acusacions de frau electoral. A les presidencials del 2020, la victòria de Lukaixenko sobre l’opositora Svetlana Tikhanóvskaia, on els bielorussos descontents amb el president havien dipositat les seves esperances, va provocar protestes que van ser durament reprimides pel govern aliat del Kremlin.

És aquí on la versió polonesa de L’estaca fa el salt cap al país veí i diferents artistes bielorussos la tradueixen i versionen. L’estaca, que després de les adaptacions i traduccions és ara “Destrueix els murs de la presó”, esdevé ràpidament l’himne de les protestes, cosa que no agrada a Lukaixenko, que detén els artistes responsables de les versions, o aquells músics de carrer que l'entonin.

"Vam cantar-la fins que vam perdre l'esperança", es lamenta la presidenta de l'associació Razam Bielorussos de Catalunya, Alena Turava. Des de Barcelona, la diàspora bielorussa també s'alçava contra Lukaixenko. "Sortíem cada setmana de l'associació amb la nostra Estaca", diu Turava.

Les protestes pel resultat de les eleccions van allargar-se fins ben entrada la primavera del 2021, quan molts dels artistes que entonaven la cançó van ser arrestats o multats. Turava recorda que la detenció del periodista dissident Roman Protassévitx va marcar el final de les protestes i la pèrdua total de l'esperança. "Vam adonar-nos que aquests murs no es tomben tan fàcilment", assegura la bielorussa.

Lukaixenko contra 'L'estaca'

Petrin s'afegeix a la llista de músics que van ser arrestats o multats per entonar L'estaca. Un d'aquests artistes és Serguei Kosmas, que va fer una de les versions més sonades entre els manifestants. Des de Lituània, Kosmas denuncia que el règim de Lukaixenko el va tancar en un centre psiquiàtric i el va drogar per silenciar-lo i que, al sortir, el seu nom sortia en una llista negra que no li permetia aconseguir feina.

L'oposició bielorussa es troba ara òrfena d'himne i d'ànims. "Cap cançó ha ocupat el lloc de Destrueix els murs de la presó", assegura Tulova. A més, molts bielorussos van esborrar vídeos i arxius de la cançó per por a represàlies burocràtiques. "És una mesura habitual del règim, intentar esborrar la memòria de la gent", afirma la presidenta de Razam.

Per la seva banda, Lukaixenko no sembla disposat a abandonar el poder. Aquest diumenge el mandatari amic de Putin va anunciar que es presentarà a un setè mandat de cara a les pròximes eleccions del 2025.