Una devastadora onada de covid-19 se suma al cop d'estat a Birmània

BarcelonaEl personal sanitari de Birmània va ser el primer que es va alçar contra el cop d’estat militar de l'1 de febrer. Metges i infermeres van impulsar una vaga que, a través de les xarxes socials, va impulsar el moviment de desobediència civil que encara dura avui. Però la junta militar resisteix al poder, a costa d’una repressió que ha deixat ja 931 morts, i ara no només es veu incapaç de contenir una onada devastadora de covid-19 al país, sinó que segueix amb la seva persecució política als metges i el personal dels hospitals: ha dut a terme 260 atacs a personal i instal·lacions sanitàries, amb 18 morts, i té ordres de detenció per a 600 professionals mèdics, en dades de l’ONU. Tot això, mentre la població birmana busca desesperadament bombones d’oxigen, que també falten als hospitals, per pal·liar els efectes de l’expansió de la variant delta al país. L’onada de covid que va arrencar a finals de juny supera ja els 5.700 casos diaris i divendres registrava 342 nous morts en 24 hores. Amb tot, organitzacions del país asseguren que les xifres oficials estan molt per sota de la realitat per la falta de tests i per la profunda desconfiança de la població cap a la junta militar que governa el país.

La mateixa ONU ha fet una crida contundent aquesta setmana perquè la junta militar “es retiri” i “un govern civil legítim pugui liderar una resposta coordinada a la crisi del covid-19”. L’organisme alerta que la conjunció de la violència repressora de l’exèrcit i l’onada de covid és “una tempesta perfecta” que pot portar a la pèrdua de moltes vides. “Els estats de l’ONU no es poden permetre el luxe de complaure’s mentre la junta ataca sense pietat el personal mèdic, amb el covid-19 estenent-se sense control. Han d’actuar per acabar amb aquesta violència perquè els metges i les infermeres puguin proporcionar atenció que salvi vides i les organitzacions internacionals puguin ajudar a administrar vacunes i atenció mèdica relacionada”, denunciava el relator especial de l’ONU per a Birmània, Tom Andrews.

Mentrestant, però, el líder de la junta militar, el general Min Aung Hlain, que va assumir el poder l’1 de febrer, feia dijous una crida a la comunitat internacional perquè l’ajudés amb la donació de vacunes. En concret, va demanar a l’Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN) que li enviï part dels seus fons reservats per a emergències. L’ASEAN és l’únic organisme internacional, de fet, que ha reconegut el govern militar sorgit del cop d’estat del febrer, i fins i tot va convidar Min Aung Hlain a la seva última reunió, en representació de Birmània.

Vacunes russes i xineses

Però el règim dictatorial militar té altres aliats internacionals, com Rússia i la Xina. El cap de la junta birmana ha demanat ajuda a Moscou en forma de donació de vacunes i de col·laboració per desenvolupar una producció domèstica. La Xina ja s’ha compromès a enviar-hi dos milions de dosis de la seva vacuna contra el covid i ja hi ha fet arribar el primer carregament.

Unes 600 dosis s’havien fet servir aquest mateix dijous per vacunar presoners, segons els mitjans estatals, després que la setmana passada es desfermés una revolta a la presó d'Insein, a Rangun, on estan retinguts molts dirigents polítics i manifestants prodemocràcia, a causa del pitjor brot de covid-19 fins ara. Davant l’augment de les morts a tot el país, segons Reuters, la junta preveu construir 10 crematoris nous a Rangun, la capital econòmica del país, que podrien assumir més de 3.000 cremacions al dia.