Beatrice Fihn: "Cada dia que passa sense que s'usin armes nuclears és una victòria"

BarcelonaL'advocada Beatrice Fihn (Göteborg, 1982) dirigeix des de fa vuit anys la Campanya Internacional per l'Abolició de les Armes Nuclears, que el 2017 va aconseguir aprovar en el marc de l'ONU el primer tractat legalment vinculant per prohibir les armes atòmiques amb l'objectiu d'eliminar-les. Aquella gesta –que li va valer el premi Nobel de la pau– es reivindica com una meta necessària en el nou context arran de la invasió russa d'Ucraïna. La setmana passada es va celebrar la primera cimera del tractat a Viena.

Per primer cop des del final de la Guerra Freda els arsenals nuclears tornen a créixer.

— Sí. I fa una dècada que ho alertem: que les coses empitjorarien. I per això vam impulsar un moviment per un tractat de prohibició de les armes nuclears. La realitat és que no podem donar per fet que no es faran servir armes nuclears. Hi ha molts interessos favorables a la militarització, a l'increment dels arsenals nuclears. Per fer-los servir com a amenaça, però també per utilitzar-los si en tenen l'ocasió. Les armes nuclears ja estan prohibides internacionalment, i que Rússia amenaci ara d'utilitzar-les és il·legal. D'alguna manera, cada dia que passa sense que s'hagin fet servir armes atòmiques és una victòria. Hem tingut moments millors i pitjors, però com més pressió fem, més els costarà prémer el botó.

Creu que Rússia suposa una amenaça nuclear en la guerra d'Ucraïna?

— No vull espantar ningú, ni crec que sigui probable que passi, però el perill ha crescut. Tot el món ha vist en aquestes setmanes fins a quin punt som vulnerables a les decisions d'un individu. Moscou ha dit, per boca de diferents representants, que faran servir les seves armes nuclears si perceben una amenaça existencial. No queda clar què volen dir amb això. Es refereixen a si Putin es veu amenaçat? O la continuïtat del seu règim? És molt preocupant. També penso que amb els canvis de les últimes dècades en la tecnologia i la velocitat de les guerres, la desinformació, els ciberatacs, la intel·ligència artificial... amb tot això el perill d'un accident o d'un error augmenta. Amb una situació tan tensa, fins i tot encara que ningú ho vulgui, hi pot haver una escalada que dispari l'ús d'armes atòmiques per un error o per un malentès.

La resta d'estats nuclears (els Estats Units, França, Gran Bretanya, la Xina, l'Índia, el Pakistan, Israel i Corea del Nord) tampoc no han fet passos cap a la desnuclearització, al contrari.

— Tots aquests països estan incrementant els seus arsenals nuclears. I a més estan immersos en enormes programes de modernització i continuen gastant més i més recursos en desenvolupar armes atòmiques. I més enllà hem vist com Bielorússia ha abandonat el seu estatus de país lliure d'armes nuclears per poder tenir armament atòmic rus al seu territori. I Suècia i Finlàndia, que abans es declaraven contràries a les armes nuclears i ara hi donen suport, i es volen incorporar a l'OTAN, que és una aliança nuclear. Però la pregunta és, on ens porta tot això? El que tenim a Ucraïna és una invasió d'un estat que amenaça de fer servir armament atòmic, i hem de decidir la resposta: ¿volem que tot el món desenvolupi armes nuclears per protegir-se o hem d'avançar cap al desarmament nuclear? Potser sona contradictori, però cal recordar que els avenços cap a la desnuclearització s'han produït històricament sempre després d'una crisi. Rússia ha amenaçat de fer servir armament atòmic i això ho ha canviat tot. Ucraïna no estarà mai segura, Europa no estarà mai segura amb una Rússia amb armes nuclears. El món no estarà mai segur mentre hi hagi armes nuclears en mans de qualsevol país: la pròxima vegada pot ser la Xina, o els Estats Units o qualsevol altre.

Confia que ens en sortirem?

— De vegades és molt frustrant ser activista, perquè ens hem passat més de deu anys alertant que això passaria i després, quan passa, molts polítics diuen "¿com ha pogut passar?" Doncs està passant perquè ho sabíeu i no heu fet res per evitar-ho. Ara el govern espanyol diu que no és el moment per sumar-se al Tractat de Prohibició de les Armes Nuclears. Però és que fa tres anys també opinaven que no era el moment adequat. Passa el mateix amb el canvi climàtic: com més esperem, cada cop serà més difícil. El preu serà cada cop més car, però la humanitat no sobreviurà si no resolem aquests problemes.