El Tribunal de la Haia ordena a Israel que eviti actes de genocidi a Gaza, però no li reclama l'alto el foc

BarcelonaEl Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) de l'ONU ha ordenat a Israel que "ha de prendre les mesures al seu abast per evitar un genocidi" dels palestins de Gaza, però no ha demanat un alto el foc. Més aviat li ha tret una targeta groga. El tribunal s'ha declarat competent en el cas en què Sud-àfrica acusa Tel-Aviv de cometre un genocidi a Gaza, de manera que el procés continuarà, en contra del que demanava el govern de Benjamin Netanyahu, que volia que quedés arxivat.

També ha exigit l'alliberament de tots els ostatges israelians retinguts per Hamàs a la Franja. Els magistrats han resolt que hi ha indicis de genocidi, que els palestins formen un grup emparat per la Convenció contra el Genocidi de 1948, que Israel ha de permetre l'accés d'ajuda humanitària a Gaza i que haurà d'informar-lo en el termini d'un mes de les mesures que ha adoptat.

La presidenta del TIJ, la jutge Joana Donoghue, ha admès que "és perfectament conscient de la magnitud de la tragèdia humana a la regió" i que està "molt preocupada per la continuada pèrdua de vides i patiment humà". La resolució recorda les informacions dels organismes de l'ONU: més de 27.000 assassinats, 1,7 milions de desplaçats per la força dins de Gaza i el 97% de la població sense accés a aliments després de gairebé quatre mesos de guerra, una generació sencera de criatures traumatitzades o la destrucció massiva de llars, escoles, hospitals i altres infraestructures civils crítiques. "Informes internacionals confirmen que Gaza s'ha convertit en un lloc de desesperació i de mort", apunta la resolució.

Donoghue també s'ha referit a les declaracions "deshumanitzadores" del ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant, que va parlar dels palestins de Gaza com d'"animals humans" i que va ordenar tallar l'entrada d'aigua i aliments a la població de la Franja. I ha citat altres declaracions d'alts càrrecs del govern israelià en el mateix sentit. El tribunal ha confirmat que els palestins, col·lectivament, tenen dret a ser protegits d'un genocidi.

Sense alto el foc

Els jutges han acceptat la majoria dels arguments de Sud-àfrica: el tribunal té jurisdicció en el cas i s'ha demostrat que hi ha indicis de genocidi. El que no han admès és la crida a l'alto el foc. Però, així i tot, Israel té algunes exigències sobre la taula: incrementar l'ajuda humanitària a Gaza i demostrar en el termini esmentat de trenta dies que, efectivament, ha pres mesures per evitar el genocidi.

Sud-àfrica, amb molts vincles amb Palestina, havia demanat al TIJ una sèrie de mesures cautelars per prevenir l'extermini de la població de la Franja, la més important de les quals era una crida a l'alto el foc. Hamàs s'havia compromès dijous a respectar-lo. Però la resolució no ha anat tan lluny i entre molts palestins hi ha un sentiment de doble vara de mesurar. En els últims conflictes, com la invasió russa d'Ucraïna o els atacs de Birmània contra la minoria rohingya, el mateix organisme sí que el va exigir, i de forma immediata, i va imposar sancions als estats agressors. Aquest criteri, però, no ha funcionat ara amb Israel.

Javier Chinchón, professor de dret internacional de la Universitat Complutense, explica a l'ARA les llums i ombres de la decisió del tribunal: "Es pot valorar positivament en general, però també presenta diverses ombres no menors. En els fets crec que el més positiu és la quarta mesura que ordena, ja que suposa l'obligació d'Israel de posar fi immediatament a les condicions que fan la vida gairebé impossible a Gaza. A la banda més negativa, destaca l'absència de qualsevol argumentació que justifiqui perquè no s'ha ordenat, també, la suspensió de les operacions militars a Gaza, encara que fos condicionada a un lògic acord en aquest mateix sentit per part de Hamàs. En altres paraules, es permet que aquestes operacions militars continuïn sempre que no impliquin violacions de la Convenció contra el Genocidi, que al final és el que manté Israel: que en cap cas amb allò que ha fet o fa està violant aquesta Convenció".

En canvi, Claudia Jiménez, professora de Dret Internacional de la Universitat Autònoma destaca que "el tribunal ha donat validesa de prova a tots els informes de l’ONU, que parlen de genocidi, i no a les proves que ha presentat Israel". També el fet que a partir d'aquestes proves ha considerat que és "plausible" el crim de genocidi atribuït a l'exèrcit Israelià. "El que no pot ser és que en el marc d'un conflicte armat –el tribunal es refereix a Hamàs com un grup armat, no parla de terrorisme– un exèrcit aprofiti per cometre un genocidi, i el tribunal ha dit que pot ser que això estigui passant", afegeix. La resolució és gairebé unànime (només un jutge a més del designat per Israel s'ha pronunciat en contra) i, segons la jurista, manté la línia jurídica que considera Israel, que com a potència ocupant, té la responsabilitat del que passa amb la població ocupada. Els jutges, doncs, no han acceptat els arguments d'Israel que atribuïen les víctimes civils al fet que Hamàs els utilitza com a escuts humans.

Reaccions

El primer ministre Israelià, Benjamin Netanyahu, ha reaccionat a la sentència de forma desafiant. En un missatge de vídeo ha dit que el seu país "lluita una guerra com cap altra" i ha insistit que "Israel continuarà defensant-se i defensant els seus ciutadans, respectant el dret internacional". Al costat israelià, el seu ministre de Seguretat Nacional, ltamar Ben-Gvir, ha qualificat el tribunal d'antisemita.

Hamàs ha declarat que la resolució "contribueix a aïllar Israel i a exposar els seus crims a Gaza" i ha instat Israel a respectar les mesures dictades pel tribunal. El govern de l'Autoritat Palestina ha reaccionat dient que la resolució demostra que "Israel no està per sobre de la llei".

El govern de Sud-àfrica ha parlat de victòria legal, però ha advertit que no veu com es poden implementar les mesures: "Com es pot fer arribar ajuda i aigua a Gaza sense un alto el foc?", ha dit Naledi Pandor, el ministre d'Exteriors, a les portes del tribunal. "Si llegeixes la resolució, implica que hi ha d'haver un alto el foc".

El TIJ, doncs, ha dictat una resolució històrica crítica per a la credibilitat del sistema de dret internacional humanitari. El 29 de desembre, Sud-àfrica va presentar la demanda en què acusava Israel de violar la Convenció del Genocidi del 1948 pels bombardejos sobre Gaza. Pretòria va demanar també mesures d'emergència per prevenir que es completi l'extermini o el desplaçament forçat dels palestins del seu territori.

Israel va rebutjar les acusacions com a difamatòries i va argumentar sobre el seu dret a l'autodefensa, afirmant que el seu objectiu és Hamàs i no els civils. La resolució d'avui no és doncs sobre el fons del cas (si Israel és un estat genocida), que trigarà anys a resoldre's, sinó sobre aquestes mesures d'emergència.