El dilema de Netanyahu: treva o no treva?
Les delegacions d'Israel i Hamàs s'acusen mútuament de no voler l'acord i es reuneixen al Caire
El CaireEl Caire acull aquest dimarts una delegació de Hamàs i una d’Israel per intentar salvar les negociacions indirectes sobre una treva i un intercanvi d’ostatges d'acord amb la proposta d’acord acceptada dilluns pel moviment palestí, que penja ara d’un fil per l’assalt de l’exèrcit israelià en algunes parts de Rafah, la ciutat més al sud de Gaza.
En un comunicat difós dimarts, Hamàs ha declarat que la incursió israeliana a Rafah i l’ocupació del costat palestí del pas fronterer que enllaça amb Egipte responen a l’interès del primer ministre del país, Benjamin Netanyahu, i el seu govern ultra de “desbaratar els esforços de mediació per a un alto el foc i l’alliberament dels presoners”. Egipte, per la seva part, ha condemnat l’operació de l’exèrcit israelià a Rafah i ha instat Tel-Aviv a actuar amb moderació i evitar accions que amenacin “els esforços realitzats per assolir una treva”.
Un pla complex en tres fases
La proposta d’acord acceptada per Hamàs dilluns, proposada per Egipte i Qatar després de dues setmanes de consultes amb Israel i els Estats Units, consta de tres fases de 42 dies cada una, segons una còpia filtrada al canal qatarià Al-Jazeera. La primera i més complexa preveu un cessament temporal d’hostilitats militars, l’aturada de tota activitat aèria almenys 10 hores al dia, un replegament esglaonat de les tropes israelianes i un intercanvi gradual d’ostatges i presos palestins. També preveu l’accés d’ajuda humanitària suficient i l’inici de les obres de rehabilitació de la infraestructura crítica del territori.
Les següents dues fases inclouen un cessament permanent de les hostilitats, la retirada de tropes israelianes de la Franja i l’intercanvi de la resta d’ostatges, inclosos cadàvers, per més presoners. Al final de les tres parts començaria el pla de reconstrucció de Gaza, que hauria de durar entre tres i cinc anys, i es posaria fi al bloqueig imposat sobre la Franja. Egipte, Qatar i l'ONU, entre d’altres, actuarien com a supervisors de part del procés.
L’oficina de Netanyahu va assegurar dilluns a la nit que la proposta acceptada per Hamàs dista de satisfer les seves “principals exigències”, tot i que el marc d’acord es va formular primer entre funcionaris egipcis i israelians. Tot i això, Tel-Aviv també va avançar que enviaria una delegació al Caire per “maximitzar la possibilitat d’aconseguir un acord de termes acceptables”. La pilota és ara a la teulada del primer ministre israelià.
Entre els socis de govern i els aliats internacionals
El principal dilema de Netanyahu és que els membres d’extrema dreta del seu govern han rebutjat categòricament fer concessions a Hamàs i prioritzar l’alliberament dels ostatges, i han amenaçat amb fer caure l’executiu si es deté l’operació militar i no es produeix un assalt a Rafah. Després que Hamàs anunciés que havia acceptat l’última proposta d’acord, un dels líders d’aquest sector, el ministre de Seguretat Nacional Itamar Ben-Gvir, va cridar a “augmentar la pressió militar i continuar fins a la derrota completa” del moviment palestí.
Alhora, però, si Netanyahu no aprofita l’oportunitat per tancar un acord, els membres del principal partit de l’oposició que van entrar al gabinet de guerra arran de l’atac de Hamàs del 7 d’octubre se’n podrien retirar i demanar eleccions anticipades, que les enquestes apunten que el primer ministre perdria. Un altre líder de l’oposició, Yair Lapid, va afirmar dilluns a la nit que un govern que prioritza els ostatges hauria de redoblar ara esforços.
A la pressió interna del govern i de l’oposició s'hi sumen les encara limitades però creixents mobilitzacions al carrer. Dilluns a la nit, centenars de persones es van manifestar en diverses ciutats d’Israel, incloses Jerusalem i Tel-Aviv, a favor de la proposta d’acord acceptada per Hamàs. I una organització que aglutina famílies d’ostatges i desapareguts va emetre un comunicat en què afirmava que “és el moment” de convertir l’oportunitat en acord.
Els interessos de Netanyahu per mantenir-se al capdavant del govern, tanmateix, transcendeixen l’àmbit polític. D’una banda, el primer ministre té obertes tres causes penals per corrupció, a les quals s’enfrontaria des d’una posició més vulnerable si perd el càrrec. De l’altra, el final de la guerra a Gaza anirà acompanyat d’una investigació sobre els errors que van facilitar l’atac del 7 d’octubre, i com a màxima autoritat d’Israel en el moment dels fets, Netanyahu és al centre de la diana.
Replicar a Rafah una devastadora operació militar com la que l’exèrcit israelià ha executat a la resta de grans ciutats de la Franja, però, exposaria Netanyahu a ser acusat de crims de guerra i a rebre ordres de detenció del Tribunal Penal Internacional en un moment en què la seva imatge exterior està molt desgastada. En una trucada dilluns, Biden va recordar a Netanyahu els esforços que s’estan fent per aconseguir un acord, segons un comunicat de la Casa Blanca, i li va reiterar “la seva clara posició” sobre Rafah.
