Dimiteix el canceller austríac després del fracàs de les negociacions per formar govern

BarcelonaEl canceller austríac, Karl Nehammer, ha anunciat aquest dissabte que dimitirà en els pròxims dies, després que les converses entre els dos partits de centre més importants d'Àustria per formar un govern de coalició sense l'extrema dreta hagin fracassat. L'anunci arriba després que aquest divendres el tercer partit que formava part de les negociacions, el liberal NEOS, es retirés de les converses, culpant les altres formacions de no haver tingut prou ambició de país.

"Renunciaré com a canceller i com a líder del Partit Popular (ÖVP) en els pròxims dies i permetré una transició ordenada", ha anunciat Nehammer a través d'un comunicat en format vídeo a X, un cop fracassat l'últim intent de negociació amb els socialdemòcrates (SPÖ) aquest dissabte. Els dos grans partits històrics sumaven un diputat per sobre de la majoria absoluta, amb la qual teòricament haurien pogut formar un govern, tot i que amb una estabilitat precària. Però, a ulls d'una bona quantitat d'analistes, els profunds desacords entre conservadors i socialdemòcrates, que en el passat havien governat Àustria en diverses legislatures, han acabat debilitant les dues formacions.

Aquest intent de tripartit es va posar en marxa després que el Partit de la Llibertat (FPÖ), d'extrema dreta, guanyés les eleccions parlamentàries al setembre amb el 29% dels vots. L'objectiu era evitar que governés. El president austríac Alexander Van der Bellen, antic líder d'Els Verds, va encarregar a Nehammer que formés govern. Ara, amb la renúncia de Nehammer, s'obren dos escenaris: que s'encarregui al Partit de la Llibertat la formació d'un nou govern o que es convoquin eleccions anticipades. Unes noves eleccions afavoririen encara més el Partit de la Llibertat, que els sondejos del mes de desembre situen al voltant del 35-37% dels vots, deu punts per sobre del Partit Popular i del Partit Socialdemòcrata.

El principal punt de desacord entre populars i socialdemòcrates ha sigut el pressupost d'aquest país centreeuropeu, que està immers en una crisi econòmica i alhora està obligat a imposar mesures d'austeritat estrictes per complir amb les demandes d'estabilitat financera de la UE. En aquest sentit, les demandes expansives i impositives de l'SPÖ han xocat amb la voluntat d'austeritat de l'ÖVP.

El president de la República, Van der Bellen, que durant la campanya electoral s'havia compromès a no encarregar el govern a Herbert Kickl, el candidat del Partit de la Llibertat, es va poder escudar en el fet que l'extrema dreta no tenia el suport de la resta de partits per formar govern, i que sola no sumava. Però ara ja no té aquesta opció. Per tant, tal com assenyala a aquest diari l'analista Adam Casals, l'escenari més plausible són unes noves eleccions.

El fracàs de les negociacions també coincideix amb les especulacions de la premsa sensacionalista austríaca, que elucubra que podria tornar Sebastian Kurz, el que en el seu dia va ser el canceller federal més jove de la història d’Àustria i va propiciar un govern de coalició amb l'FPÖ. Segons explica Casals, si es produís un relleu en el lideratge de l'ÖVP, amb Kurz al capdavant, seria més plausible imaginar un executiu encapçalat per l'extrema dreta del Partit de la Llibertat que rebés el suport del conservador Partit Popular com a soci minoritari. "Kurz va haver de dimitir després d’un seguit d’escàndols relacionats amb la manipulació d’enquestes i el finançament de determinats mitjans de comunicació", recorda aquest expert en relacions internacionals.

Poques setmanes abans de les eleccions federals a Alemanya, això suposaria una "gerra d'aigua freda" per a partits com l'SPD o la CDU alemanyes, que volen evitar sigui com sigui que un escenari similar es produeixi al seu país. A més, seria una mostra de la influència que ideòlegs d'extrema dreta com Elon Musk –vinculat amb Sebastian Kurz a través de Peter Thiel, i que ha manifestat obertament el seu suport a Alternativa per a Alemanya– exerceixen en la primera línia política europea.