El CaireEl cap de la intel·ligència militar d’Israel, Aharon Haliva, s’ha convertit aquest dilluns en el primer general de l’estat major de l’exèrcit del país que anuncia la dimissió per la seva responsabilitat en els errors que van permetre l’atac de Hamàs del 7 d’octubre, que va causar més de 1.100 morts, inclosos més de 750 civils, i més de 250 ostatges. La decisió de Haliva coincideix amb un escrutini creixent de les accions de l’exèrcit israelià mig any després del llançament de l’ofensiva militar a Gaza i del setge a la Cisjordània ocupada.
En una carta on anunciava la dimissió, compartida per l’exèrcit israelià, Haliva afirma que amb l’autoritat del seu càrrec “hi havia també una gran responsabilitat” i reconeix que la divisió d’intel·ligència sota la seva direcció “no va estar a l’altura de la feina que se’ls va encomanar”. També assegura que “és just” que s’estableixi un comitè estatal que sigui capaç d’investigar i esbrinar “de manera exhaustiva, profunda, completa i precisa” tots els factors i circumstàncies que van conduir a l’inesperat atac de Hamàs.
Haliva va ser un dels primers alts càrrecs dels aparells de seguretat i militars d’Israel que va admetre la responsabilitat en els fets del 7 d’octubre i la decisió d’abandonar el càrrec era qüestió de temps. Però el procés per establir les responsabilitats que van permetre l’atac és una qüestió controvertida que es creu que figures com el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, estan posposant enmig de l’ofensiva contra Gaza per endarrerir una consegüent rendició de comptes, incloses dimissions i eleccions.
L’anunci de Haliva es produeix quan s’espera que Washington anunciï aviat el primer paquet de sancions imposat pels Estats Units contra un batalló de l’exèrcit israelià per violacions de drets humans a Cisjordània. Un grup del departament d’Estat dels EUA va recomanar al desembre al secretari Antony Blinken que desqualifiqués diverses unitats militars i policials d’Israel per rebre ajuda estatunidenca per abusos previs a l’ofensiva a Gaza, segons va destapar el mitjà d’investigació Propublica la setmana passada. Blinken, que fins a la filtració del cas havia evitat prendre mesures concretes, va admetre en roda de premsa divendres que “ha pres decisions” i que s’anunciaran “en els pròxims dies”.
La unitat militar al centre de la diana és un batalló de soldats ultraortodoxos, alguns dels quals formen part del moviment de colons extremistes actiu a la Cisjordània ocupada, que s’ha vist implicada en múltiples casos de violència contra la població palestina. Entre els abusos que se li atribueixen hi ha execucions extrajudicials, una denúncia de tortura i violació d’un adolescent acusat de tirar pedres i un còctel Molotov, i l’arrest violent i sense garanties d’un ciutadà estatunidenc d'origen palestí de 80 anys que va acabar morint, segons Propublica. Tot i que els crims són anteriors a l’ofensiva militar contra Gaza, la impunitat amb què ha actuat en el passat l’exèrcit israelià ha estat àmpliament assenyalada com un factor determinant en els amplis excessos perpetrats actualment a la Franja.
L’exèrcit israelià va afirmar diumenge que el batalló està actualment actiu a Gaza i es va limitar a avançar que si hi ha mesures en contra seu “revisaran les conseqüències”. El dia abans, el primer ministre Netanyahu va ser més contundent en un missatge a X en què va declarar que la perspectiva d’imposar les sancions “és el súmmum de l’absurditat i una baixesa moral” i que està intentant impedir-ho. Tot i que els comunicats públics no fan referència a les possibles sancions, Blinken va parlar diumenge separadament amb el ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant, i amb el membre del gabinet de guerra Benny Gantz.
La creixent atenció als abusos militars d’Israel es produeix enmig d’un alarmant augment de la violència de l’exèrcit i grups de colons a la Cisjordània ocupada previ al llançament de l’ofensiva militar a Gaza i intensificat des d’aleshores. Aquest cap de setmana, forces israelianes van matar 14 palestins i en van arrestar més de 30 durant una de les més batudes militars més extenses dels darrers mesos, en aquesta ocasió al camp de refugiats de Nur Shams, al nord de Cisjordània, segons un comunicat de l’exèrcit. Des del 7 d’octubre més de 8.300 palestins han estat detinguts per Israel a Cisjordània, d’acord amb el recompte de la Comissió Palestina d’Afers dels Detinguts.
Arran de la violència a Nur Shams, la veïna ciutat de Tulkarem i l’ofensiva militar contra Gaza, diumenge es va convocar una vaga general a tot Cisjordània que va ser secundada per la majoria de sindicats i pel moviment Fatah, que governa parcialment el territori ocupat. La protesta pacífica va ser àmpliament seguida i va mantenir tancats comerços, universitats, escoles i transport públic, segons l’agència de notícies palestina Wafa.
Israel no ha aportat cap prova per incriminar l'UNRWA
La investigació independent oberta després que Israel afirmés que una dotzena d'empleats de l'UNRWA, l'agència de l'ONU per als refugiats palestins, havien participat en l'atac de Hamàs del 7 d'octubre, ha demostrat que no n'hi ha proves. Aquesta acusació de Tel Aviv va forçar que 15 països suspenguessin el finançament de l'agència, l'actor internacional clau en l'ajuda humanitària a Gaza.
L'informe, que ha estat dirigit per l'exministra d'Exteriors de França, Catherine Colonna, assegura que Israel no ha proporcionat cap evidència per donar suport a les afirmacions que centenars de membres de l'ONG tenen vincles amb grups terroristes. A més s'ha demostrat que l'agència comparteix els seus llistats de personal (uns 13.000 empleats) amb les autoritats israelianes des de 2011 i que mai hi han posat cap pega.