Dimiteix el ministre de Sanitat britànic per trencar les regles de distanciament social amb una amant

LondresNo ha resistit la pressió i finalment ha caigut. El ministre de Sanitat britànic, Matt Hancock, de 42 anys, ha presentat la dimissió aquesta tarda de dissabte per haver trencat, amb la seva amant, les regles de distanciament social que el govern de què formava part havia imposat per combatre la pandèmia de coronavirus.

La raó de la renúncia no ha sigut, doncs, la seva infidelitat personal, que posava en qüestió una relació de quinze anys de matrimoni amb Martha Hancock, la mare dels seus tres fills, sinó haver fet cas omís de les normes de conducta que van imperar fins al 17 de maig, i que des de l'any passat obligaven tots els britànics a no relacionar-se de forma estreta amb aquelles persones que no fossin part de la bombolla de convivència. A través de Twitter, Hancock ha fet pública la seva decisió. La raó que ha donat és que "aquells que fan les regles han de complir-les".

Les imatges, molt compromeses –i fins i tot vergonyoses–, van ser enregistrades el 6 de maig, abans que quedessin sense efecte les regles de distanciament social. Publicades divendres en l'edició impresa i a la web del diari The Sun, s'hi veu al ministre petonejant-se i magrejant la seva col·laboradora al ministeri Gina Coladangelo, de 43 anys i també casada.

Plou sobre mullat

Hancock ja havia vist torpedinada la seva figura i la seva acció política fa unes setmanes pel devastador testimoni en contra seva, en seu parlamentària, de Dominic Cummings, l'exassessor del primer ministre, Boris Johnson. D'acord amb Cummings, Hancock va mentir sistemàticament al premier i es va mostrar completament ineficaç a l'hora de prendre les mesures necessàries per actuar de forma decidida contra l'esclat de la pandèmia. Un judici que el mateix Johnson compartia, aparentment.

De fet, en uns missatges creuats amb el premier que Cummings va fer públics fa uns dies, el cap del govern titllava el ministre, presumptament, "d'inútil total". Tot i així, quan aquest divendres va esclatar l'escàndol de la infidelitat i del trencament de les regles anticovid, després que Hancock es disculpés, Johnson va donar per tancat l'assumpte i el seu portaveu a Downing Street va assegurar que mantenia la plena confiança en el responsable del departament de Sanitat.

L'escàndol deixa moltes preguntes enlaire, però. En primer lloc, posa en qüestió, una vegada més, el judici polític de Boris Johnson, que hauria volgut deixar reposar l'afer, com es va entreveure divendres, i que tot s'oblidés. La pressió insuportable de molts diputats tories, però, així com de l'oposició, han acabat per fer-lo decidir acceptar una dimissió amb què intentar establir un tallafocs entre Hancock i ell mateix. L'any passat, quan el seu exassessor, l'esmentat Cummings, va trencar les regles del confinament, ni l'opinió pública ni els membres del seu propi partit ja no van entendre que no l'obligués a renunciar.

Que Johnson no volia que Hancock dimitís, però, era un fet. El ministre és un home totalment desprestigiat i el cap de govern estava esperant el moment oportú –quan la pandèmia s'hagi controlat més decididament–, i menys lesiu des del punt de vista de la imatge, per donar-li una puntada de peu. L'escàndol desfermat, però, que reforçava la idea que els polítics de Westminster poden fer el que els plagui, mentre que la ciutadania ha de complir amb tot el que se'ls diu que facin, ha fet impossible aquest càlcul polític.

Una altra de les preguntes que deixa enrere l'afer extramarital de Hancock té a veure amb un possible trencament del codi ministerial, perquè la seva amant, amiga des dels anys noranta, quan tots dos eren estudiants a Oxford, va ser inicialment contractada com a assessora sense sou per sis mesos a principis de l'any 2020, abans de ser nomenada directora no executiva del ministeri de Sanitat i Atenció Social (DHSC) el setembre de l'any passat.

El tercer interrogant té a veure amb la filtració de les imatges, que són del sistema de circuit tancat de seguretat del mateix departament. Que s'hagin filtrat a la premsa suposa, òbviament, un evident problema de seguretat.