Dinamarca anuncia un rearmament massiu i urgent davant l'amenaça de Putin i Trump

BarcelonaDinamarca ha premut amb força l'accelerador en la cursa per rearmar Europa i ha anunciat una inversió milmilionària a curt termini per augmentar i millorar les seves capacitats militars. En els pròxims dos anys, el país escandinau destinarà 50.000 milions de corones daneses addicionals (més de 6.700 milions d'euros) a comprar equipament militar. Això suposarà destinar a defensa més del 3% del PIB de Dinamarca, un percentatge que l'any passat va ser del 2,4%, i el 2022, quan el govern actual va prendre possessió, de l'1,4%.

"És el nivell més alt en més de mig segle", ha remarcat la primera ministra, Mette Frederiksen. La dirigent danesa ha justificat la creació de l'anomenat "fons d'acceleració" per les ànsies imperialistes de Vladímir Putin. "A causa de l'amenaça de Rússia, per defensar Dinamarca i evitar la guerra, llancem un nou rearmament", ha dit en una roda de premsa acompanyada dels ministres de Defensa i d'Exteriors. El missatge ha estat clar: la situació és extraordinària i requereix una resposta extraordinària i, sobretot, ràpida.

L'anunci arriba enmig dels moviments per a unes futures negociacions de pau a Ucraïna —en què els Estats Units i Rússia volen deixar de banda Kíiv i la Unió Europea— i la imprevisibilitat del segon mandat de Donald Trump, que exigeix que Europa deixi de dependre dels Estats Units per defensar-se, alhora que amenaça la sobirania de Groenlàndia, territori autònom de Dinamarca.

Frederiksen ja va avançar l'anunci dimarts al Parlament i, tot i que no en va donar detalls, va esbossar-ne els motius: "Hem de rearmar-nos massivament per evitar la guerra", va dir, i va assegurar que la situació "és pitjor que durant la Guerra Freda". La primera ministra va transmetre una sensació d'urgència que ha reiterat avui: "Ara només hi ha una cosa que compta, la rapidesa". "Si no podem aconseguir el millor equipament, comprarem el segon millor", ha dit.

La dirigent socialdemòcrata —en coalició amb dos partits de centredreta— ja va avançar dimarts que donaria més poder al cap de les forces armades per decidir quin material comprar, perquè es pugui fer més ràpidament, de manera que s'eliminaran els processos habituals de licitació, que requereixen temps. A la roda de premsa d'aquest dimecres ha dit: "El govern té un missatge per al cap de Defensa: compra, compra, compra".

D'on sortiran els diners?

El govern ha dit que el fons es finançarà gràcies al "relaxament de la política fiscal i aprofitant la millora subjacent de les finances públiques". Això vol dir que no caldrà prendre mesures excepcionals o impopulars, com apujar impostos o retallar serveis públics. Almenys de moment.

Michael Svarer, professor d'Economia de la Universitat d'Aarhus, ha dit a l'agència Ritzau que Dinamarca té prou capacitat econòmica per assumir aquest cost els pròxims dos anys: "L'estat danès és relativament ric. Específicament, té un compte al Banc Nacional amb 200.000 milions de corones [uns 26.800 milions d'euros]". Per tant, segons l'expert, el finançament del nou fons de defensa és realista. "Ara mateix, els polítics tenen el luxe, per dir-ho d'alguna manera, de tenir diners al compte i poden prioritzar a què els destinen sense haver de fer retallades a curt termini", ha apuntat. Però ha remarcat que una cosa diferent seria augmentar de forma permanent la despesa en defensa.

Diversos analistes han indicat als mitjans danesos que, de moment, el govern evita un debat més profund, però que caldrà abordar-lo tard o d'hora, ja que l'executiu ha deixat clar que vol que aquest reforçament de la defensa sigui permanent.

"Espero que en els propers anys veurem una despesa en defensa més gran que mai a Dinamarca. Això requerirà un pla econòmic nou i integral que comporti moltes opcions i prioritats difícils", ha admès Frederiksen. El ministre de Defensa, Troels Lund Poulsen, ha concretat que la intenció és gastar 120.000 milions de corones addicionals en defensa fins al 2033 (més de 16.000 milions d'euros).

L'amenaça de Trump

Tot i que Frederiksen s'ha referit principalment a l'amenaça russa, no es pot obviar que aquest canvi de postura també respon a la incertesa que genera el segon mandat de Trump. El ministre d'Exteriors, Lars Løkke Rasmussen, ha dit que l'anunci envia un missatge a la resta del món: "En una situació en què correm el risc d'estar més sols del que hem estat mai, hem de poder fer alguna cosa més. I Dinamarca està mostrant el camí".

"Europa s'ha adonat que la nova administració nord-americana realment farà moltes de les coses amb què Trump va amenaçar durant la campanya. I això té una repercussió particularment forta a Dinamarca, per la qüestió de Groenlàndia", apunta a l'ARA Niels Byrjalsen, expert en seguretat i defensa del Centre d'Estudis Militars de la Universitat de Copenhaguen. "El govern danès encara no té clar com reposicionar-se i el missatge continua sent que els Estats Units són el principal aliat de Dinamarca", afegeix, tot i que la situació està canviant. I considera que Dinamarca vol "posar pressió als altres estats europeus" perquè també inverteixin més en defensa.

"L'anunci d'avui no està relacionat amb Groenlàndia, però indirectament sí que està vinculat als Estats Units, que esperen que els europeus prenguin més responsabilitat pel que fa a la seva seguretat", coincideix Jakob Linnet Schmidt, analista a l'Institut Danès d'Estudis Internacionals. "Dinamarca ha respost a aquesta agenda de forma decidida els darrers anys", afegeix.

Tots dos afirmen que aquest moviment del govern danès respon també a un informe de la intel·ligència danesa publicat fa pocs dies, en què alerta que l'amenaça russa s'incrementarà un cop se signi un acord de pau o d'alto el foc a Ucraïna, un escenari que sembla ara més a prop.

Sistemes de defensa aèria

En l'anunci d'aquest dimecres no s'han establert prioritats concretes pel que fa a l'equipament militar que Dinamarca vol adquirir. Però diversos analistes, inclòs Byrjalsen, apunten que una de les prioritats serà establir un sistema de defensa aèria, perquè el país escandinau no en té. L'expert del Centre d'Estudis Militars apunta que últimament també s'ha discutit si cal comprar més avions de combat, però no hi ha cap concreció. "La clau de l'anunci d'avui és que cal fer molt més i molt més ràpidament. L'important són els diners i la idea que el govern dona al cap de Defensa un poder molt més gran per comprar l'equipament que consideri oportú saltant-se el procés habitual", conclou.

Com s'ha d'actuar en cas de guerra? Els països nòrdics es preparen davant l'amenaça russa