Dinamarca externalitzarà presos a Kosovo
Kosovo acollirà 300 reclusos que han comès delictes en territori danès i que han estat condemnats a l'extradició
BarcelonaLa tendència de la Unió Europea d’externalitzar problemes socials complexos a tercers països no ha deixat de créixer els últims anys. Mentre l’acord entre Itàlia i Albània per tancar els migrants pendents d’asil en centres d’internament acaparava l’atenció internacional, un altre pacte entre Dinamarca i Kosovo passava més desapercebut.
El govern danès té previst tirar endavant el trasllat de 300 reclusos originaris de tercers països a la presó de Gjilan, a l’est de Kosovo. Els reclusos afectats han comès delictes en territori danès i compliran aquí les seves penes abans de ser deportats als seus països d’origen. A canvi del lloguer de les cel·les, Pristina rebrà 210 milions d'euros durant els pròxims deu anys.
Amb aquesta estratègia, Dinamarca vol alleugerir el col·lapse de les instal·lacions penitenciàries que denuncia que pateix, però també pretén enviar un missatge de dissuasió: "[Aquesta decisió] Envia un missatge inequívoc i clar als criminals deportats que el seu futur, fins i tot durant la seva condemna, no serà a Dinamarca", va dir el ministre de Justícia danès, Peter Hummelgaard, durant una visita al centre penitenciari a finals de setembre. Ara bé, la llei en cap cas autoritza les autoritats kosovars a retornar directament els presos als seus països d'origen o de trànsit. Si no que per complir la sentència d'extradició, primer han de passar per Dinamarca.
Per enviar-hi els reclusos, però, les autoritats daneses han de rehabilitar les cel·les per adaptar-les als seus estàndards, una renovació estimada en 5 milions d’euros. Aquest és un dels motius que han endarrerit el pla, que ja va ser anunciat el 2021. En un primer moment, es preveia que el trasllat a Gjilan –a uns cinquanta quilòmetres de Pristina– es produiria el 2023. Però el calendari es va anar dilatant. El parlament de Kosovo no va aprovar el projecte fins al maig del 2024, després de més de dos anys de debat intens i un cop havent rebut un primer enviament de fons danesos en concepte d’ajudes en energia renovable. No ha estat fins al febrer del 2025 que s’ha fet oficial la signatura de l’acord entre els dos països. Una fita que el govern danès qualifica de “pas decisiu per a la posada en funcionament de la presó”. Segons l’últim acord, la presó no estarà a punt fins al 2027.
Però també hi ha un problema d'implementació, opina Federico Baccini, de l'Observatori dels Balcans i el Caucas, en declaracions a l'ARA. A la presó kosovar que hauria d'acollir els reclusos provinents de Dinamarca hi ha, a hores d'ara, uns 200 presos locals que caldrà reubicar. El sistema judicial del país encara ha de decidir on transferir-los, ja que la resta de centres penitenciaris no semblen poder assumir-los tots.
La decisió de Copenhaguen d’enviar reclusos a Kosovo ha posat en alerta les associacions defensores dels drets humans de tots dos països, ja que l’ONU i el Consell d’Europa han denunciat casos de tortura en el sistema penitenciari kosovar. “Hi ha hagut denúncies creïbles d’abús en el passat”, assegurava Therese Rytter, directora de Dignity, una organització danesa de drets humans, a la premsa local. Mentre que Fatmire Haliti, del Centre de Rehabilitació de Supervivents de Tortura de Kosovo, advertia que l’arribada de presoners de Dinamarca “afectaria els drets dels presoners de Kosovo”.
La iniciativa ha estat impulsada per la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, que s'ha convertit en un exemple de mà dura en matèria migratòria des de la socialdemocràcia en una Europa que vira cap a la dreta. Amb l'objectiu declarat d'assolir els "zero refugiats", Frederiksen ha endurit les normes de reunificació familiar, ha intensificat les deportacions i ha retallat les prestacions a immigrants. De fet, quan es va anunciar l'acord entre Itàlia i Albània, la dirigent danesa va celebrar el pla de Giorgia Meloni i va assegurar que els europeus estaven "cansats" que s'ajudessin "persones de fora que cometen crims". "Això no pot continuar així", va insistir.
Exemple a seguir
Després que Brussel·les hagi obert la porta a deportar migrants irregulars a centres penitenciaris a tercers països seguint l’exemple d'Itàlia, altres estats europeus plantegen sumar-se al mateix model. Al maig el ministre de l’Interior austríac, Gerhard Karner, es va reunir amb el ministre de Justícia danès per conèixer els detalls dels tràmits que permetran el trasllat de delinqüents procedents de tercers països precisament a Kosovo. "Les instal·lacions de detenció com les que Dinamarca està planejant a Kosovo també formen part del pla Àustria del canceller Karl Nehammer", va declarar aleshores Karner. Però no és l'únic. El nou primer ministre belga, Bart De Wever, també s'ha referit explícitament al pla de Dinamarca com a model a seguir. "Mentre la capacitat penitenciària segueixi sent insuficient al nostre propi país, intentarem, seguint l'exemple de Dinamarca, celebrar acords amb altres Estats constitucionals europeus per construir o llogar-hi presons en què els presos que hagin estat condemnats en ferm per delictes i faltes i es trobin en situació irregular puguin complir totalment o parcialment la seva pena", afirma l'acord de govern.
Per a Kosovo, a més de l'incentiu econòmic, el pacte suposa una "oportunitat per enfortir el vincle estratègic entre els dos països", segons la ministra de Justícia, Albulena Haxhiu. I, com en el cas d'Albània, el pacte alimenta l'esperança d'arribar a entrar al club europeu. El cert és que, tot i ser considerat oficialment un "candidat potencial" de la Unió Europea, Kosovo només compta amb el reconeixement de 22 dels 27 estats membres. De manera que qualsevol gest que s'assimili a un acostament a Brussel·les és vist amb bons ulls per Pristina, sobretot en un context de replegament del seu altre aliat històric, els Estats Units.
