La dinastia corrupta dels Marcos, a punt de retornar al poder a les Filipines
Tres dècades després que el dictador fos enderrocat, les enquestes pronostiquen la victòria del seu fill, Ferdinand Marcos Jr.
BarcelonaL'ombra del llegat de la família Marcos enfosqueix les eleccions d'aquest dilluns a les Filipines. A mesura que han avançat les campanyes, el cercle s'ha anat tancant al voltant de dues propostes, la de Ferdinand Marcos Jr., fill de l'antic dictador del país, Ferdinand Marcos, i la de Leni Robredo, actual vicepresidenta. Les enquestes situen la candidatura de Marcos com a clara favorita, amb un 56% de suport de l'electorat. Robredo, advocada pels drets humans, presentada com a progressista i contra qui Marcos va perdre les eleccions a la vicepresidència el 2016, compta amb una intenció de vot del 23%, segons els últims sondejos. Sara Duterte-Carpio, filla del ja expresident Rodrigo Duterte, s'ha posicionat al costat de Marcos en una candidatura conjunta en què ella opta a la vicepresidència.
La reescriptura de la història
Tot apunta, doncs, que s'obre el camí per al retorn al poder de la nissaga Marcos, 36 anys després de la revolta popular que va posar punt final a dues dècades del règim de Ferdinand Marcos i va forçar l'exili de la família. El cognom del clan va quedar tacat per la corrupció, el despotisme i la repressió. Marcos Jr., conegut amb el sobrenom de BongBong, fa anys que intenta blanquejar el llegat familiar, i s'ha valgut de les xarxes socials per escampar desinformació i incentivar un clima de nostàlgia. Presentant aquells com uns temps de prosperitat econòmica, modernització i ordre social, ha instaurat el relat d'una època daurada de les Filipines. En un país amb molts joves, que per edat no van viure els temps del dictador, la campanya de reescriptura de la història ha aconseguit desviar l'atenció de les atrocitats associades al llinatge.
En la dècada dels 70, Marcos pare va imposar la llei marcial, durant la qual van assassinar 3.240 ciutadans, 70.000 van ser empresonats i 34.000 persones van ser torturades, segons les estimacions d'Amnistia Internacional. El dictador va morir a l'exili el 1989 i la seva vídua i fills van tornar al país pocs anys més tard, on enfrontaven més de 400 processos judicials. S'estima que la família va obtenir de manera il·lícita entre 5.000 i 10.000 milions de dòlars que va ocultar en comptes a l'estranger, en el que es considera el robatori més gran que s'hagi fet mai a un govern, segons el Llibre Guinness dels Rècords.
Però fins ara han pogut esquivar la presó, i només han retornat part dels diners espoliats. De mica en mica, a més, els membres de la família han anat tornant a ocupar posicions de poder al Congrés, al Senat i al seu feu històric en una de les regions.
El vot jove, a favor de Bongbong
A les eleccions presidencials filipines el vot jove ha tingut habitualment un paper important, i en aquestes no serà una excepció, ja que almenys la meitat dels votants registrats tenen menys de 30 anys. Els més joves es decanten clarament per Bongbong. Set de cada deu filipins entre 18 i 24 anys el voldrien com a president, segons un estudi de Pulse Asia, un organisme d'enquestes d'opinió pública independent. Robredo ha estat treballant per guanyar-se el favor d'aquest segment, especialment desencantat per la gestió de Duterte de la pandèmia i per la duríssima "guerra contra la droga" que ha posat els joves dels barris humils en el punt de mira d'una campanya sanguinària.
El Tribunal Penal Internacional va engegar una investigació per possibles crims contra la humanitat, i com a resposta, Duterte va abandonar l'organisme. La policia filipina reconeix haver matat més de 6.000 sospitosos en batudes contra el narcotràfic, però grups defensors dels drets humans parlen d'entre 27.000 i 30.000 morts, la majoria víctimes de suposades execucions extrajudicials. Entre aquestes víctimes hi hauria més de 100 criatures, segons un informe de l'Organització Mundial contra la Tortura.
Un missatge populista, en línia amb Duterte
En un país amb greus problemes econòmics, amb índexs de desigualtat ferotges, on més de 26 milions de persones sobreviuen en la pobresa, les promeses per tornar a "aixecar el país" de BongBong són temptadores. El seu programa segueix l'estela populista de Duterte. Robredo, que com a vicepresidenta ha liderat campanyes contra la pobresa i per la igualtat de gènere, no s'ha pogut desempallegar de l'etiqueta "d'elitista", cosa que li ha allunyat gran part d'un electorat descontent.
A les 7.000 illes que formen les Filipines hi viuen més de 100 milions d'habitants, dels quals fins a 67,5 milions estan cridats a les urnes dilluns. Del resultat d'aquestes eleccions dependrà el futur d'un país que s'ha marcat l'objectiu de reconstruir la seva economia, una de les que mostraven un creixement més ràpid a l'Àsia abans de la pandèmia, i que haurà de definir una estratègia de política exterior en un sud-est asiàtic, convertit en l'escenari de les rivalitats entre els Estats Units i la Xina.